Mongetes amb botifarra, amb cansalada viada, guisats o empedrats. Mongetes amb cloïsses, amb tripa de bacallà o saltades amb sobrassada. Però sempre, les mongetes, del ganxet.
Des de 1988, a Can Casamada de Castellar del Vallès –documentada ja al segle xiii i amb un arbre genealògic es conserva des de finals del segle xii–, i després de 25 generacions ininterrompudes de pagesia, les mongetes del ganxet són el producte cardinal. I aquesta especialització obstinada, guiada pels tres germans Ramon, Jordi i Joan Casamada, els ha dut a ser una referència d’aquest llegum que, deixem-nos d’humorades, segons la majoria de gastrònoms és la millor mongeta del món. I, essencialment, vallesana.

Saviesa i coneixement
Aquesta llarga experiència dels Casamada, el coneixement que proporcionen aquestes llargues generacions de pagesia vinculada a un territori concret, avala el saber precís sobre les inclemències meteorològiques, la gestió de l’aigua, la rotació dels camps o la millora genètica de les llavors mitjançant encreuaments. Però, a més, com expliquen, “durant molts anys hem posat els nostres camps a disposició de la universitat per fer estudis de camp sobre la mongeta del ganxet”.
Efectivament, l’any 2012 va culminar el llarg procés que va conduir la Unió Europea a reconèixer la mongeta del ganxet amb una Denominació d’Origen Protegida (DOP). Però, abans, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb el suport de la Fundació Miquel Agustí, havien elaborat una varietat capaç de rsubratllar les capacitats organolèptiques de la mongeta, sense desestimar un augment en la capacitat productiva i a Can Casamada hi van tenir un paper important. A més, en comptes de la tradicional aspra amb canya, “vàrem ser els introductors des sistema de tutor en xarxa”, expliquen. Entre d’altres avantatges, les xarxes fan que no es formin polleres i, en conseqüència, disminueixi el risc de contraure fongs. Aquesta innovació, però, també ha fet esmolar l’enginy del Casamada: recollir la mongeta, batre-la i ventar-la amb aquest sistema de xarxes comportava més complexitar. Així “hem desenevolupat una màquina per desgranar les mongetes en xarxa i fins i tot la vam presentar als premis PITA (premis d'innovació tecnològica) l'any 2008”, diuen.

Producte essencialment vallesà
Sembla que la mongeta del ganxet, que en les primeres citacions documentades de finals del segle xix apareix cultivada justament a Castellar del Vallès com a filaire –adjectiu que denota la qualitat de ser enfiladissa–, prové de l’intercanvi comercial amb productes de l’Amèrica Central. Aquest intercanvi, que tenia als ports del Maresme un punt crucial de distribució, es va anar estenent cap al Vallès i la Selva. De fet, la qualitat de les terres d’aquesta zona és la responsable d’aquestes característiques de cremositat i baixa percepció de la pell que la fan tan característica.
A Can Casamada, a més “fem la tria manualment”, emfatitzen, cosa que dona al producte final una qualitat encara més evident.
Fidels a la tradició i plenament compromesos amb l’evolució tècnica i la diversificació, a Can Casamada a més de ser un referent pel que fa a la mongeta del ganxet, produeixen cereals, ordi i blat i es dediquen a l'engreix de vedells, i a la cria i engreix de porcs. I, encara, “tenim una petita Agrobotiga on venem les nostres mongetes del ganxet i donem explicacions sobre tot el procés que hi ha al darrere d’aquest tresor”.
Un tresor proper i amb ganxo.