L’Espigall: horta i coneixement
Una iniciativa vallesana per incloure en les explotacions una gestió eficient de tots els factors que determinen l’èxit en la producció agroecològica
Ramon Vilageliu
(text)
, L’Espigall (fotografies)
La fertilitat del sòl, la influència del canvi climàtic en la pagesia o les implicacions de tot plegat amb la producció de les varietats de llavors locals són factors que, d’entre altres, acaben definint la viabilitat d’una explotació agrícola. Això és així sempre, però en un moment d’incertesa i vacil·lació, controlar aquests factors esdevé clau.
Justament amb aquest horitzó, doncs, va néixer l’Espigall arran d’una iniciativa de producció agrícola amb varietats locals que es remunta a l’any 2002. “El que buscavem era resoldre problemes i preocupacions en la nostra explotació”, explica Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals especialitzat en canvi climàtic i canvi global ambiental. Amb aquesta convicció, nascuda de la necessitat, L’Espigall ha anat creant eines de modelització climàtica i de gestió per a explotacions agroecològiques.
De la realitat al model
Es tracta d’analitzar la realitat, preveure les condicions futures i, amb aquestes dades, actuar. “El Visor Climàtic, per exemple, és una eina que vam desenvolupar per poder modelitzar què està passant i què passarà amb el canvi climàtic que tenim a sobre i veure, des de l’experiència, els paràmetres climàtics de l’escenari 2030- 2050”, explica. Efectivament, amb les dades climàtiques que es tenen i amb les projeccions que aporta aquesta sofisticada eina, la pagesia de cada zona pot preveure quins cultius concrets pot aplicar a cada terreny, tenint en compte factors com la seva composicio i fertilitat, varietats que s’hi avenen, règims hídrics presents i futurs o estacions lliures de gelades, entre d’altres. Tot plegat, amb model d’observació intuïtiu i evident, que facilita la presa de decisions i preveu amb eficàcia l’èxit d’un o altre cultiu. Així, per exemple, “la part central baixa de la plana vallesana, en aquest escenari d’un futur proper, serà de ple en la zona de clima mediterrani semiàrid, semblant al que tenim a la zona de Tarragona. Les precipitacions es reduiran al voltant de 450 mm/any, amb unes temperatures molt més altes que les actuals”, indica. Això farà que en aquestes zones l’activitat cerealística i farratgera tingui uns rendiments molt més baixos i que, amb els hiverns molt més càlids, s’obrin noves oportunitats pel que fa als cítrics ja que pràcticament no hi haurà glaçades a tota a questa zona i s’hi podran cultivar sempre que hi hagi aigua, perquè les demandes hídriques en aquesta zona del Vallès central, a la plana, poden ser d’un 20% més altes.
Es tracta, doncs, d’aplicar el coneixement a la producció en un moment ben complex. “Tot plegat s’ha d’amanir amb que en diem incertesa climàtica, és a dir, el canvi de temperatura no serà lineal i gradual, serà a sotragades. Tindrem pràcticament quinze dies més d’avançament de la floració o la brotada dels cultius a la primavera i uns vint dies d’enderrariment de la caiguda de la fulla a la tardor, però amb oscil·lacions. El canvi de temperatura serà oscil·lant i erràtic perquè les estacions tenen tendència a desparèixer, però ho faran a sacsejades, cosa que afectarà molt més encara la producció”, diu.
Produir enmig del mercat
Al Vallès aquests vaticinis feixucs també tenen contrapartides una mica més positives. “L’avantage del Vallès és que estem produint a dins mateix del mercat i això és molt bo perquè el 50% del temps i els esforços de la pagesia moderna han de centrar-se en la comercialització dels seus productes i, en aquest sentit, aquesta proximitat del mercat et facilita les coses”, confirma.
En aquest sentit, l’Espigall, amb una clara vocació de promoció de l’agroecologia i el foment de la biodiversitat agrària també ofereix eines de planificació amb una metodologia singular que permet el càlcul de les necessitats de fertilització, de reg, de mà d’obra i el balanç econòmic de la finca. “Oferim serveis de consultoria focalitzats en fertilitat del sòl, canvi climàtic i varietats locals”, confirma Jordi Puig. Per això, el suport d’un programari especilitzat com HortaGest, desenvolupat per l’Espigall, resulta molt efectiu. “Més enllà d’un simple quadern de camp digital, HortaGest permet integrar qualsevol necessitat de l’horticultor: comptabilitat, gestió de comandes, quadern de camp, botiga virtual, gestió de recursos humans i tasques, sistemes de pagament de clients, entre d’altres”, confirma.
Qüestió de models
Jordi Puig explica que, de fet, el seu objectiu principal és produir però que la consultoria, fruit de la certesa que el coneixement de la seva pròpia explotació podia ajudar a d’altres professionals, ha anat obrint noves perspectives a l’Espigall. El futur de la pagesia depèn del model de producció i, com explica, “encara es pot pensar en un model d’explotacions petites i diversificades amb venda directa, que pot funcionar perfectament”. El que no té sentit, diu, és “anar a buscar els kiwis a Nova Zelanda o engreixar els porcs aquí i portar-los a consumir a la Xina”.
Carpeta Pagesia viva
