Visca la terra!

És ben veritat que la pagesia és molt més que un ofici o una ocupació per guanyar-se la vida, perquè rere seu hi ha tota una cultura i un patrimoni. Cuidant la terra i el bestiar, els pagesos i les pageses són qui donen de menjar al conjunt de la societat, encara que, lamentablement, no podem pas dir que els vallesans ens estiguem alimentant majoritàriament avui dia d’allò que es produeix a prop de casa nostra. Amb la desaparició de cultius que ha provocat la progressiva urbanització de les antigues terres agrícoles –actualment ocupades per zones residencials, polígons industrials i àrees de serveis– som molt i molt lluny de poder aspirar a acostar-nos a l’anhelada autosuficiència alimentària
Al Vallès tenim unes cotes de conreu, de producció d’aliments i de població agrària activa tan irrisòries que semblen increïbles. Cal començar a revertir totes aquestes dades amb urgència, perquè calen pagesos i pageses arrelats als pobles, més productes de proximitat i més saludables i, sobretot, valorar la pagesia com un pilar fonamental que és de la nostra economia i de la nostra essència com a societat.
Per una qüestió de sentit comú elemental, a vegades fa la falsa sensació que ja s’ha tocat fons en la capacitat depredadora que ha caracteritzat les darreres dècades de desenvolupament mal entès i especulador, que ha trinxat tantes terres fèrtils. I, efectivament, és una sensació falsa, perquè la pressió urbanística no cessa i, a més, les terres de conreu pateixen noves amenaces constants com les que, paradoxalment, ara poden venir de la mà de dites energies renovables que pretenen convertir camps fèrtils en grans extensions de plaques solars.
Malgrat aquest panorama galdós, també hi ha iniciatives que assenyalen traces de futur en la bona direcció, com el progressiu augment de conreus ecològics, la recuperació de cultius d’èxit com les mongetes del ganxet o l’augment de xarxes cooperatives per a la producció i comercialització d’aquests aliments. I és una veritable urgència avançar-hi, perquè aquesta pagesia tanmateix encara viva i que resisteix de forma heroica –en una feina tan lligada i mal pagada– és qui ens alimenta i molt més: els pagesos són també, com s’ha dit poèticament, els jardiners del paisatge i els mantenidors d’una biodiversitat que són irrenunciables.
Del viure a pagès n’hi ha una memòria fonda al Vallès, perquè a molts dels nostres pobles encara és ben viu el record de quan la majoria dels veïns vivien del conreu de la terra. És un lligam i una passió impregnats en l’hortolà que tants porten a dins, en un pòsit que és tan arrelat que no deixa de ser, alhora, llavor de futur.
A Vallesos ens complau especialment celebrar els primers deu anys de la nostra existència amb un número com aquest que convida a dir: “Visca la terra!”

Grup de pagesos fent pallers a Sant Esteve de Palautordera, l’any 1940. Foto: Lluís Girau Iglesias © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Davantal

Visca la terra!