Quan Cardedeu va ser capital del jazz

La vila commemora al setembre el 50è aniversari de l'inici de les Nits de Jazz fetes durant la dècada dels 70 al parc dels Pinetons

Oriol Serra (text) , Arxiu Castell i Planas (fotografies)

El setembre d’aquest 2021 farà 50 anys de l'inici de les Nits de Jazz de Cardedeu. Un festival de música pioner a tot el país i en ple tardofranquisme on van arribar a actuar destacades figures tant nacionals com internacionals, però que sobretot va ser un catalitzador del teixit cultural i associatiu cardedeuenc. Mig segle després, una comissió formada per professionals del món de la cultura i aficionats al jazz prepara els actes commemoratius d'aquest aniversari rodó. A l'espera de tancar el gruix de la programació, i sempre pendents de l'evolució de la crisi sanitària, es preveuen celebrar concerts i una exposició.
“Les Nits de Jazz van ser un d'aquells petits brots d'activitat cultural que amb el pas dels anys resulten transcendentals. Tota una generació de joves hi va descobrir unes sonoritats que aleshores eren noves, i amb el temps molts d'aquells joves han acabat esdevenint músics ells mateixos”, destaca l'escenògraf Jordi Castells, que juntament amb el seu germà, el també escenògraf Josep Castells, va formar part de l'organització de l’esdeveniment. Tots dos són membres del grup promotor de l'exposició que, entre els mesos de setembre i novembre, repassarà la història i el llegat de les Nits de Jazz al Museu-Arxiu Tomàs Balvey.
Els germans Castells van ser dos dels rostres més visibles del GAT (Grup d'Amics del Teatre), una de les entitats culturals més actives a Cardedeu durant els anys seixanta i setanta. També va ser la promotora de les Nits de Jazz i, paral·lelament, de les Nits de Folk que van tenir lloc dintre el 1970 i el 1976. “Un dels membres de l'associació, Joan Grífols, tenia un cosí que acabava de tornar de Londres. Ens va explicar que allà era habitual que la gent es trobés als parcs per escoltar música folk, i la idea ens va agradar tant que vam decidir fer el mateix a Cardedeu. La primera Nit de Folk la vam fer el 1970 al Parc dels Pinetons”, recorda Josep Castells. “Al cap d'un any ens vam preguntar, si havíem fet folk, per què no podíem fer jazz. I ens hi vam posar”, afegeix Jordi Castells.

Dixieland, Tete Montoliu, Farràs, Bennet
La primera Nit de Jazz es va celebrar l'11 de setembre de 1971 al mateix parc dels Pinetons amb l'actuació de l'Antiga Dixieland Band de Terrassa, que va oferir un espectacle divulgatiu al voltant de la història del jazz. Ja de bon principi, els membres del GAT van comptar amb el suport i l'assessorament artístic del promotor terrassenc Valentí Grau. “Ell es dedicava a moure molts músics que nosaltres acabàvem portant a Cardedeu. Si la gira d'un artista internacional coincidia amb les dates del festival, ens posàvem d'acord per programar-lo als Pinetons. L'associació Jazz Terrassa era un dels nostres referents, com també ho era la sala Jamboree de Barcelona”, apunta Josep Castells.
A la segona Nit de Jazz, celebrada el 1972, ja hi van actuar noms de pes del jazz català com el pianista Tete Montoliu o el trompetista Josep Maria Farràs. El 1973 va repetir Montoliu i va destacar al cartell la presència per primer cop d'un referent internacional com era l'organista nord-americà Lou Bennett. Al cap d'un any, el festival va ampliar la programació amb una segona nit i va comptar amb actuacions com les del saxofonista Johnny Griffin, l'Orquestra Mirasol i, novament, Bennett i Montoliu. “La de 1974 va ser la primera edició amb un format que podríem considerar gran. Hi vam perdre diners, però no ens va saber greu perquè havíem aconseguit tancar un programa realment excepcional”, diu Jordi Castells.

2.000 assistents als Pinetons
En tan sols tres anys, el que havia començat com un petit festival de poble, amb unes 500 persones de públic, s'havia convertit en un esdeveniment consolidat, que podia arribar a aplegar 2.000 assistents als Pinetons i que havia fet del municipi un punt de referència del circuit jazzístic estatal. “Teníem públic d'arreu de Catalunya i d'Espanya, també d'Andorra i fins i tot del sud de França. Encara avui, voltant per Catalunya, de tant en tant et trobes gent que quan li dius que ets de Cardedeu t'explica que havia vingut a les Nits de Jazz”, afirma Castells.
“Cal tenir en compte que en aquell moment Cardedeu era un poble de tan sols 6.000 habitants. Que de cop i volta s'hi reunissin 2.000 persones per escoltar música va ser un fet que a mi em va impactar molt. Fins i tot hi va haver gent del poble que es va arribar a escandalitzar”, recorda Toni Magrinyà, que aleshores era membre del GAT i actualment treballa com a tècnic d'il·luminació del Gran Teatre del Liceu. “És cert que de tant en tant algú s'escandalitzava, però mai vam tenir cap problema. Fins i tot l'Ajuntament ens va donar suport durant molt de temps”, matisa Josep Castells.
Un dels grans èxits de les Nits de Jazz va ser el fet d'oferir programacions de qualitat amb entrades a preus populars. També la capacitat del GAT de mobilitzar una gran xarxa de voluntariat sense la qual no s'hauria pogut dur a terme cap d'aquells esdeveniments, tal i com destaca Maria Planas, que aleshores era col·laboradora de l'entitat i actualment forma part de la junta de Ràdio Televisió Cardedeu. “Els voluntaris van ser molt importants. Cadascú aportava allò que podia. Si calia transportar un piano i algú disposava d'un tractor, donava un cop de mà. Les Nits de Jazz van implicar a molta gent anònima sense la qual res de tot allò no hauria estat possible”.
L'última Nit de Jazz va tenir lloc el 24 de juliol de 1981 amb un cartell d'impacte que va reunir als Pinetons figures tan destacades com el saxofonista Stan Getz, el pianista McCoy Tyner, la vocalista Carrie Smith i, novament, Tete Montoliu. Tot i que l'organització ja havia començat a treballar en l'edició de l'any següent, aquesta no es va arribar a celebrar. Els temps estaven canviant, tant a l'entorn del GAT com als despatxos municipals. “Havien passat deu anys des del primer festival. La gent que havia començat amb 20 anys, ara ja en tenia 30 i l'empenta no era la mateixa”, recorda Planas. “Tothom havia anat trobant el seu lloc en l’àmbit professional i el GAT es va anar diluint. Ja no hi havia tanta disponibilitat”, afegeix Magrinyà.

Traves municipals
A tot plegat, cal sumar-hi la manca de suport del nou Ajuntament. “Amb l'edició de 1981 ens vam adonar que allò havia adquirit unes dimensions que se'ns podien escapar de les mans. Si no ens hi volíem enganxar els dits, calia una infraestructura tècnica i logística que requeria una gran inversió. Ramon Comas, que aleshores acabava d'estrenar-se com el primer alcalde de la democràcia, ens va posar moltes traves administratives quan li vam anar a presentar el projecte. Literalment, ens va preguntar si ens pensàvem que Cardedeu era Amèrica. Sense suport municipal ni capacitat de seguir gestionant el festival nosaltres sols, vam assumir que era hora de plegar”, recorda Jordi Castells.
Cinc dècades després, les Nits de Jazz es mantenen vives al record de molts cardedeuencs i melòmans d'arreu del país. També han cridat l'atenció d'estudiosos com l'antropòleg especialitzat en música Pep Lancina o la docent Clara Alegre, que ara fa sis anys va guanyar un Premi Camí Ral del Centre d'Estudis de Granollers pel seu Treball de Recerca al voltant d'aquell esdeveniment. Tots dos formen part del grup promotor de l'exposició que acollirà el museu. “Més enllà del seu impacte en l'àmbit musical i cultural, les Nits de Jazz també s'han d'entendre com una eina molt important a l'hora de conquerir espais de llibertat en l'última etapa del franquisme i ja durant la Transició”, conclou Alegre.
Quan Cardedeu  va ser capital del jazz

Els membres del grup que organitza l'exposició al Museu: d’esquerra a dreta, Maria Planas, Clara Alegre, Toni Magrinyà, germans Castells i Pep Lancina. Foto: Oriol Serra.

Una imatge del logo del 50è festival de Jazz de Cardedeu fet pel dissenyador granollerí Miquel Llach.

L’inoblidable Tete Montoliu en plena actuació a Cardedeu.

Imatge de l’expectació que generaven les nits de jazz de Cardedeu. Foto: Arxiu Castell i Planas.

Imatge de l’expectació que generaven les nits de jazz de Cardedeu. Foto: Arxiu Castell i Planas.

Carrie Smith i Lou Bennet, dues figures jazzístiques de volada. Foto: Arxiu Castell i Planas.

El cartell anunciador de la quarta edició del festival. Foto: Arxiu Castell i Planas.

Les arrels jazzístiques d'una televisió pionera

Les Nits de Jazz es troben a l'arrel del moviment associatiu que va definir Cardedeu durant les dècades posteriors, i que arriba fins als nostres dies de la mà d'iniciatives com Ràdio Televisió Cardedeu, pionera de les televisions d'àmbit local a nivell estatal. Primer va ser la ràdio, impulsada per l'aleshores membre del GAT Joan Grífols, que es va estrenar retransmetent un sant de barri l'agost de 1979. "Al cap d'unes setmanes vam emetre en directe la Nit de Jazz d'aquell mateix any. Durant aquella segona emissió, es va plantejar la possibilitat de crear una televisió local, i durant la tardor s'hi va començar a treballar", recorda Maria Planas. TV Cardedeu va fer la seva primera emissió el juny de 1980, trencant per primer cop el monopoli de Televisió Espanyola a les ones. Des d'aleshores ha estat testimoni directe del dia a dia del municipi i ha esdevingut escola per a diverses generacions de professionals de la comunicació, tasques que segueix desenvolupant a data d'avui.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara