Hi ha trajectòries artístiques que esclaten en un moment donat, com si sorgissin tot d’una, però que rarament surten de la improvisació; sempre hi ha un pòsit covant-les que les acaba fent emergir. L’eclosió com a artista plàstica total –gravadora, pintora, escultora...– de la baix-montsenyenca Núria Rossell (Sant Celoni, 1967) n’és un bon exemple. Filòloga catalana de formació, l’any 2000 va plantar la feina de professora i lingüista per dedicar-se de ple a desenvolupar la vena artística que tenia des de petita i va decidir muntar el seu propi taller, a casa seva, a Sant Esteve de Palautordera. Una dèria que potser no hauria materialitzat si de ben menuda no hagués tingut l’acompanyament decisiu del seu avi, Francesc Fontanillas, que li va inocular la passió per l’art. No hi havia sant, aniversari o qualsevol altra ocasió de celebració que no li arribessin uns llapis, colors, aquarel·les, làmines, teles o un cavallet de pintar per part d’aquell avi carregat de sensibilitat artística. Un avi poli­facètic que era empresari, llibreter, artista... Sempre duia llapis i pinzells al damunt i tant dibuixava al carbonet com pintava olis i aquarel·les o moldejava en fang.
A partir d’aquell cuquet ja ben despertat, les classes ineludibles de dibuix i pintura del mestre celoní Mariano Vigas, de cada dissabte al dematí, farien la resta. La Núria hi va anar com tanta altra mainada de la vila i no hi va faltar fins entrat el batxillerat. Aquella és una formació que valora especialment. “Tenir una base de dibuix figuratiu i de tècnica pictòrica és essencial, per més que es vulgui fer una pintura abstracta”, afirma.

Fusta d’artista
La carrera de Filologia la va estudiar a la Universitat Autònoma tot cursant intuïtivament com a optatives les assignatures d’Història de l’Art. I, encara que no la dotessin d’una formació reglada completa en el camp de les arts plàstiques, aquell va ser el camí professional que va decidir emprendre finalment ara fa dues dècades. “Necessitava canviar i invertir més temps en aprendre”, explica.
La va empènyer a fer el salt el reconegut pintor Pere Salinas –de Vilanova del Vallès i amb taller a Montornès–, amic i mestre seu, amb qui es van conèixer fent un curs de gravat. “Ell em deia que tenia fusta d’artista, que passés de la titulitis i que m’havia de llançar a treballar i a aprendre”, recorda. I això és el que va fer, iniciant la seva pròpia formació sobre avantguardes i sobre gravat no tòxic en cursos diversos. Després d’unes classes amb el gravador Jordi Aliguer, de Cardedeu, es va incorporar al taller de la professora Clara Oliva, a Barcelona, on tot aprenent de fer anar el tòrcul va conèixer tot d’altres creadors de gravats amb qui van constituir el grup Entinta. Familiaritzada ja amb el dibuix, la pintura i el fang, el gravat es va convertir en el seu nou món d’experimentació. “M’enamorava el procés, cada pas era un descobriment perquè quan dones per acabada una planxa encara falta saber si l’estampació funcionarà”, explica.
Tot gravant-la va descobrir la mateixa planxa de coure com a peça d’art, amb un sentit escultòric propi, amb dret a envellir i a embellir. I aquest va ser el pas previ a començar a gravar sobre materials tan diversos com ara pedres, ferro o zenc. La pulsió per gravar sobre pedres li va néixer del patiment experimentat un temps per una malaltia hepàtica autoimmune, que la va reconnectar amb la frase sàvia sentida de la mare que convidava a “no posar-se pedres al fetge”.

Abstracció, paraules i llibres d’artista
Tataolletes de mena, la creació abstracta de Núria Rossell sempre ha anat lligada a les paraules, a textos i poemes. “Per crear sempre necessito un discurs, entenc l’art com a reivindicació”, solemnitza. “M’arriba una obra d’art quan m’interpel·la el missatge”. I el discurs el troba en allò que la interpel·la en cada moment, ja sigui un vers de Maria Mercè Marçal, una cita descoberta en una pel·lícula de Wody Allen o davant de qualsevol situació d’injustícia.
Els llibres d’artista han estat i són una de les seves fonts de creació principals. ”Són peces úniques, un petit món, com una maqueta, d’on neix tot”, explica. “Un llibre d’artista és un camp d’experimentació que et permet gaudir del que després serà una sèrie de peces petites o una exposició de quadres grans”. Quadres que voldrà fer, si pot, en paper, que és el material que més li agrada, tot i que li agrada recórrer a les teles per als formats més grans.
Bregada en llibres d’artista, el 2019 va rebre l’encàrrec de l’editorial especialitzada en art UnNouAire de fer-ne un per ser editat. Dedicant-lo als presos polítics i als exiliats va confegir el volum Estimada llibertat, on les seves creacions s’alternaven amb textos de Lluís Llach, Núria Cadenas, Jordi Cuixart, Cesc Freixas... Aviat va rebre un segon encàrrec, que va cristal·litzar en el volum No ens prendran la veu, que ha volgut compartir amb tres artistes plàstiques –Marta Ballvé, Laura Iniesta i Anet Duncan– i vint-i-quatre dones més que hi han escrit cadascuna sobre el sentit d’una paraula. “Hem pintat allò que ens provoquen les paraules”, diu la Núria, que per Sant Jordi va presentar el llibre a l’Ateneu de Sant Celoni, en el que va ser tota una mostra de sororirat i empoderament femení. Al costat de textos de Txell Feixas, Greta Thumberg, Joan Raspall, Carme Forcadell, Muriel Casals, Lídia Herèdia, Judit Mascó o Magda Oranich, n’apareixen d’altres de dones lligades al Baix Montseny com la biòloga Carme Rosell, l’actriu Joana Cluselles, la cooperant Mar Sabé, la periodista Teresa Pou o la cantant Laia Llach.
Treballant ja en l’encàrrec d’un nou llibre d’artista i d’una exposició per a la galeria Contrast de Barcelona, assegura crear així: “Sense més ambició que fer el que m’agrada fer i vull fer, al costat d’aquells a qui els agrada el que faig”.