Barbany, 125 anys darrere el taulell
La quarta i cinquena generació de la família de botiguers granollerina afermen la seva trajectòria amb una aposta pel consum conscient, de proximitat i sensibilitat mediambiental
Vicenç Relats
(text)
, Arxiu família Barbany Arimany (fotografies)
Dedicada tradicionalment a la roba de vestir –de dona, home i infant–, Can Barbany és una de les botigues amb més història de Granollers i ha passat el seu rodó 125è aniversari –i és a punt d’arribar al 126è– en plena reformulació davant dels reptes que viu el comerç. Ho fa amb una aposta pel “consum conscient” i des de la “responsabilitat mediambiental” que la porta a introduir a la seva oferta productes de proximitat i de residu zero, d’artesania i alternatius al plàstic, que estan canviant la fesomia de l’establiment.
Situat al número 44 del carrer d’Anselm Clavé, el gruix de l’oferta de Barbany el conformen marques de vestir de qualitat produïdes a localitats catalanes com Igualada (Aldomartins, Ams Pure, Bluton o Escorpion), Sabadell (Gerry i Divas), Terrassa (Sun than Moon), Barcelona (Javier Simorra i Pell Xavier) o Mataró (Guitare), entre altres. I al seu costat, en una barreja singular, s’hi han anat introduint productes diversos, duradors i reciclables, com bosses de roba, sabó a granel, càntirs, cistells o ampolles de vidre. Són articles que es proposen “contribuir a un món més net i saludable”, com indica Amadeu Barbany i Grau, de la quarta generació familiar al front del negoci. “Al capdavall potser estem tornant als orígens de la botiga inaugurada l’any 1895 pel meu besavi”, diu somrient.
Camisolines com a esquer
I, es que, fill d’un ferrer i botiguer de material per a carros, Joan Barbany Masó va obrir la primera botiga al numero 14 de la plaça de la Porxada –llavors dita de la Constitución– com una merceria amb productes variats, on hi havia una mica de tot. S’anunciava com a “botiga de camisolines”, perquè el seu producte estrella eren aquella mena de bates de treballar grises, de tractants de bestiar i d’obrers industrials, que es duien per sobre dels pantalons.
Després de més d’un segle i un quart d’evolució, a l’aparador hereu d’aquella botiga primigènia, entre peces de vestir i articles diversos, s’hi poden llegir explicacions sobre les seves iniciatives per a la cura del medi ambient, com ara que el 80% dels kilowatts consumits a la botiga es compensen amb tres seguidors solars instal·lats al parc fotovoltaic de Navès; que han plantat 3.000 arbres a la Sierra del Segura per compensar l’emissió de CO2 provocat pels seus desplaçaments; i que el 90% dels industrials, professionals i empreses de serveis amb qui treballen són de la comarca, per afavorir així l’economia local.
“La idea és transformar el concepte de botiga perquè volem que no només sigui un punt de venda, sinó un espai d’intercanvi d’idees i sentiments entre les persones”, explica l’Amadeu. Aquest és un objectiu que ja es van traçar l’any 2008, quan van obrir un espai al fons de la botiga, l’Espai Tranquil, que és un punt de trobada per a conferències, concerts, exposicions i activitats diverses per a grups i entitats que el sol·licitin. La pandèmia va obligar a tancar-lo i, després de més d’un any aturat, l’Espai Tranquil va reprendre l’activitat el 20 d’abril passat, precisament amb la presentació del llibre Vint-i-un contes (Gent i Terra), que recull els relats literaris publicats en els primers deu anys d’aquesta revista-llibre, Vallesos.
Amb la voluntat de reforçar la seva oferta pròpia, propera i de qualitat –en contrast amb tanta producció tèxtil generalment feta a Àsia–, el 2012 la botiga va obrir un espai dedicat a la promoció i venda de peces de vestir de marques de fabricants catalans, fent presentacions de temporada que ajudessin a projectar-les. Es tracta de l’Espai 1895, una reproducció de la botiga original, recreada per l’escenògraf Jordi Castells.
Dracs, alternativa pionera
L’enfocament alternatiu que Barbany ha anat introduint al seu establiment més característic té ja precedents en una altra botiga pionera de la família, Dracs, impulsada pel mateix Amadeu el 1996 al carrer de Santa Esperança, en un edifici inspirat en l’arquitectura industrial de primers del segle passat. “Està fet amb materials –rajols, ferros, etc.– produïts en un 87% a la mateixa comarca”, indica. Va ser concebuda com una botiga per a gent jove i els darrers anys s’ha forjat un espai propi amb èxit creixent i amb un públic d’arreu, oferint productes de disseny, qualitat i proximitat i amb valors socials, culturals, artesanals i mediambientals. Un dels grans reclams en són els jerseis de la seva pròpia marca, Iaios, fets amb calma a petits tallers –entre Granollers, Olot i Igualada–, amb fil reciclat i de recorregut circular, perquè mai es converteixin en residu. Es tracta de jerseis amb nom propi i etiquetes dedicades a personatges –l’avi Amadeu, Frederica Montseny, etc– que els donen personalitat.