Hores d'araNoves excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Puiggraciós
El Museu de Granollers lidera la recerca per determinar les característiques de la fortificació de l'assentament
Marta Puigdueta (text)
Fa més de dos mil anys els ibers van establir-se al cim del Puiggraciós amb un poblat del qual gairebé se n’havia perdut el rastre i que va ser descobert l’any 1940 pel geògraf Salvador Llobet. Les primeres exploracions, però, les va fer a inicis dels anys cinquanta Leandre Villaronga i no va ser fins l’any 2019 que es van reprendre, en una acció que ha continuat el setembre d’enguany. Ambdues excavacions han estat dirigides per l'arqueòleg, Marc Guàrdia, amb l’objectiu de determinar les característiques de la fortificació de l’assentament. Es tracta d’una recerca impulsada pel Museu de Granollers, en un projecte sobre el coneixement de l'extrem nord de la Laietània en època ibèrica, que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bigues i Riells, municipi on està integrat el poblat, que també comparteix territori amb Figaró Montmany i l'Ametlla del Vallès.En la primera campanya, el 2019, es va localitzar part del perímetre de la muralla i enguany s'han investigat els possibles accessos del poblat i les evidències urbanes de l'ocupació.
Les primeres exploracions dels anys cinquanta van identificar un possible recinte emmurallat i es va excavar el recinte del cim del turó, ara ben visible. En aquell moment es va determinar que l'ocupació ibèrica de Puiggraciós s'emmarcava entre els segles III i I aC i la recerca dels nostres dies l’haurà de confirmar.
Des d'aleshores no s'havia tornat a intervenir, de manera controlada, en el jaciment. El Museu de Granollers duu a terme un projecte de recerca arqueològica anomenat “Territori de Lauro. Vertebració econòmica i territorial de la Laietània Nord en època ibèrica”. Un dels eixos d'aquesta recerca és l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós, que aportarà llum per entendre millor què va succeir en aquesta àrea de la tribu dels Laietans.
Els costos de la recerca estan participats pel Museu de Granollers i l'Ajuntament de Bigues i Riells, que també ha col·laborat amb la intendència i l'allotjament dels arqueòlegs. Aquesta acció també compta amb una subvenció de la Generalitat, per ser un projecte de recerca quadriennal aprovat pel Departament de Cultura.
Atalaia entre laietans i ausetans
Enguany, la participació d'arqueòlegs i voluntaris s'ha vist limitada a causa de les restriccions COVID-19. Aquesta campanya compta amb la participació de dos arqueòlegs i tres voluntaris.
L'any passat, l'equip de Guàrdia va localitzar l'angle nord-oriental de la fortificació i va comprovar que la muralla nord, cenyida a la part alta del turó, està prou ben conservada.
Els treballs, però, tot just estan als inicis. Primer cal una gran tasca de delimitació superficial, imprescindible per planejar les futures directrius de la recerca. Més endavant, es podran conèixer les característiques urbanes i econòmiques del poblat. Tot i així, els arqueòlegs ja suposen que el poblat de Puiggraciós devia tenir una extensió mitjana, en comparació amb els assentaments de la zona, d'unes 1,5 hectàrees.
Els experts també pensen que Puiggraciós va tenir un paper rellevant pel que fa al control territorial del pas del Congost, via de penetració natural del Vallès a la Plana de Vic. Aquest és el pas del territori de la tribu dels Laietans al territori de la tribu dels Ausetans. Així doncs, tot indica el posicionament estratègic del poblat, ja que el cim de Puiggraciós és una talaia natural, amb un control efectiu sobre tota la plana vallesana i particularment, amb molt bona visió del Congost.
Imatge de la zona de Puiggraciós amb excavacions arqueològiques. Foto: Museu de Granollers.