Sant Cugat commemora 900 anys com a vila amb una exposició
‘Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1120 al futur’ es pot visitar al Museu del Monestir fins al 4 de juliol
Pep Gonzalez i Creu
(text)
, Ajuntament de Sant Cugat (fotografies)
Enguany fa 900 anys del primer esment de Sant Cugat com a vila. L’any 1120 el papa Calixte II confirmava al monestir les seves propietats, entre les quals, la vila de Sant Cugat. Significava el naixement de Sant Cugat com a entorn urbà, una novetat respecte el poblament dispers existent fins aleshores, l’origen de l’actual ciutat.
Per commemorar aquesta efemèride l’Ajuntament ha organitzat l’exposició Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1120 al futur, que es pot visitar al Museu del Monestir des del 5 de novembre passat al 4 de juliol de 2021, amb un aforament limitat del 33%, fins a nou avís, i seguint totes les mesures de protecció per la Covid19.
La mostra és un recorregut per la història i l’evolució de la ciutat en el transcurs de 900 anys, que vol donar a conèixer a la ciutadania l’evolució que condueix al Sant Cugat d’avui i amb la mirada posada en els reptes de futur. S’estructura en sis àmbits, un primer d’introductori i cinc més que plantegen l’evolució de la ciutat a través de cinc eixos bàsics amb un discurs cronològic: Vila de Sant Cugat, any 1120, introducció que situa el visitant en l’any 1120; D’esquitx de vila a ciutat metropolitana, sobre l’evolució de la forma urbana i el territori; Santcugatenques i santcugatencs, sobre l’evolució de la població de la ciutat; De vila rural a ciutat de serveis i tecnologia, sobre l’activitat econòmica i el comerç; De serfs a ciutadans, sobre l’organització política i forma de govern locals; Els canvis de mentalitats, sobre creences i valors
S’hi exhibeixen 160 objectes procedents de les col·leccions municipals (Museu, Arxiu, Servei de Cultura) i de col·leccions particulars. És un conjunt ampli i variat, que pretén representar els fets i fenòmens més rellevants de la història de la ciutat: documents, mobiliari, objectes d’ús personal i roba, eines agrícoles i estris de treball, mostres de produccions locals, elements de representació del poder i de la cultura, etc. Abasta des del segle i –és el cas d’un mil·liari romà– fins a l’actualitat –una maqueta del submarí produït per Triton a la seva seu a la ciutat–, amb una gran representació pels segles més recents (segles xix i xx), com és lògic per raons de conservació.
Objectes significatius
Tots els objectes tenen el seu paper dins el discurs expositiu, però en destaquen els vinculats amb la construcció de l’actual democràcia, com ara el llibre d’honor de l’Ajuntament amb un escrit del president Josep Tarradellas amb motiu del seu pregó de l’any 1984, o el bastó de comandament de l’alcaldia. També objectes amb perspectiva de gènere: estris domèstics relacionats amb el paper tradicional de la dona en la cura de la llar i la família o l’exemplar de la revista local L’Avenir, amb un article sobre la novetat del vot femení a les eleccions de 1933.
Així mateix, s’hi mostra material constructiu que il·lustra l’evolució de l’habitatge i alhora interpel·la a la conservació del patrimoni arquitectònic i objectes relacionats amb la presència de la religió en la vida quotidiana.
L’organització també ha programat activitats paral·leles al voltant de l’aniversari que es podran realitzar tan bon punt les restriccions de seguretat ho permetin. Es tractaria de visites comentades, visites teatralitzades i itineraris guiats per la ciutat amb continguts vinculats a l’exposició: “Sant Cugat, vila medieval, El Sant Cugat del vi o Dictadura i democràcia”. La voluntat és donar el protagonisme a la ciutadania i a la vila, més enllà del monestir i del que representa per a l’evolució com a ciutat.
Producció del Museu
L’Exposició és de producció pròpia de l’equip tècnic del Museu de Sant Cugat (direcció, coordinació, col·leccions, educació), amb suport d’altres serveis municipals (Arxiu Municipal, Brigada Municipal, Servei de Cultura, Comunicació) i suport extern pel que fa a la conceptualització (Lavert Projectes Culturals SL), textos (Aram Monfort), disseny i muntatge (Intervento), i restauració (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Laia Contreras, Nieves Marí).
Compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona a l’activitat del museu. Hi participen particulars i empreses amb el préstec d’objectes històrics o d’actualitat que acompanyen el discurs expositiu.
Hi han col·laborat també experts com els historiadors Jordi Casas i Domènec Miquel (Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat), Maria Clua (Gabinet Numismàtic del MNAC), Pau López (fotògraf), Maria Sansa, Gerard Minuesa i Greta Rodríguez.
Patrimoni Història
