Hores d'araExhumada una necròpoli medieval a la plaça Major de Sant Llorenç Savall
Jaume Valls i Vila (text)
Ho sabia tothom i era profecia. L’existència de l’antic cementiri de Sant Llorenç Savall a la sagrera de l’església parroquial, i també la d’altres possibles infraestructures, aconsellava que abans d’iniciar-se les obres de remodelació de la plaça Major, s’encarregués el preceptiu estudi arqueològic annex al projecte constructiu. Però no es va fer. Llavors l’aparició d’abundoses restes òssies va imposar la realització d’una excavació d’urgència per documentar allò tan preuat que amagava el subsòl de la plaça.Per a sorpresa dels arqueòlegs i vilatans, es va descobrir, a no massa fondària, una necròpoli medieval integrada per una trentena de tombes, la majoria de les quals son d’inhumació en fossa simple, és a dir directament excavades a terra.
Una tercera part eren enterraments de cista -és a dir caixons fets de pedres rectangulars- coberts o no per lloses de pedra. Tots segueixen l’orientació est-oest clàssica en enterraments cristians d’època medieval. Les restes òssies amb molts dels esquelets complets s’han trobat en molt bon estat de conservació, segurament a causa de l’acidesa del terreny. La necròpoli se situaria entre els segles x i xiii, tot i que el carboni 14 determinarà l’antiguitat de les despulles inhumades, i el seu estudi per part de l’empresa Arqueòlegs.cat, permetrà també conèixer l’edat, el sexe i les patologies d’aquests avantpassats medievals.
Aquesta necròpoli medieval no ha estat l’única troballa al subsòl de la plaça. Ha aparegut també la canalització de ceràmica vidriada o canonada que transportava les aigües des de la Font de les Conques fins al nucli del poble, la qual abastia les tres fonts públiques existents, situades, respectivament, al carrer Nou, a la banda sud de la Plaça Major i al carrer de Barcelona. Allí es on les llorençanes i els llorençans anaven a omplir els càntirs i els poals per abastir-se d’aigua. La tercera troballa és una part del paviment empedrat de l’antiga plaça o “platea publica” com l’anomenen els documents antics. Era construïda amb blocs de pedra de grandària mitjana i petita, units amb terra, sense morter, i amb lloses verticals als límits formant un semicercle en una cantonada.
També han aparegut restes òssies de l’antic cementiri parroquial situat a la sagrera, un espai però que havia estat molt remogut. Aquest vell cementiri va acollir difunts fins a mitjan segle xix. Pels llibres d’actes de l’ajuntament sabem que el 20 de gener de 1860 havien acabat les obres del nou cementiri municipal. L’aleshores rector, mossèn Miró, va ser autoritzat a fer-ne la benedicció aquella mateixa tarda. El consistori va anar a l’església parroquial on s’havien reunit els veïns i d’allí va sortir la processó amb el rector, el vicari, l’alcalde, els regidors i els obrers de l’església de totes les administracions amb les banderes i els penons respectius i amb una gran il·luminació d’atxes, ciris, i el sant Crist, entre el repic general de campanes. L’acta continua informant que dins el recinte del nou Cementiri el rector mossèn Miró va fer la benedicció amb la major solemnitat i ritual i va pronunciar un sermó que va arrencar moltes llàgrimes a la concurrència.
Imatge de les excavacions de la necròpoli medieval de Sant Llorenç Savall.