Els valors intangibles dels boscos
Els boscos generen valors que van més enllà dels que són mesurables
Josep Gordi Serrat
(text)
Si consulteu qualsevol tractat de silvicultura, és molt possible, que un dels primers capítols es dediqui a explicar les funcions dels espais forestals. A l’hora de classificar-les, apareixen dues aproximacions metodològiques. La primera, divideix les funcions de la forest en econòmiques, ambientals i socials. En el primer apartat se situen tots els aprofitaments forestals que tenen un valor econòmic. A la segona s’inclouen totes les funcions ambientals que generen els boscos, com la biodiversitat, la protecció del sòl... i, en el tercer apartat hi ha la identificació dels usos socials que fa la societat del bosc, és a dir, els valors culturals, els patrimonials o els espirituals. Una altra fórmula és crear dos grans grups de valors del bosc: els materials o tangibles, és a dir, que es poden quantificar i els immaterials o intangibles, que no són mesurables. En el primer hi ha tot el es pot comptar i per tant, s’inclouen les funcions econòmiques, ambientals i socials que es poden amidar. En el segon grup, hi ha els valors immaterials que generen vincles identitaris, simbòlics i de pertinença de la població que hi viu. Es poden ordenar en tres grans grups: els valors estètics i universals com són la bellesa, la pau, la tranquil·litat, el silenci... Els valors artístics i literaris, com és tot el patrimoni folklòric i literari i, en darrer lloc, hi ha els valors espirituals. Cal ressenyar que al llarg de les darreres dècades diverses iniciatives mundials, europees i nacionals han reclamat la necessitat de reconèixer i incorporar en els plans de gestió, tant d’abast nacional com local, aquests valors intangibles.
No oblidem que els boscos són el marc on es desenvolupen un gran nombre de contes tradicionals o llegendes. L’alternança entre la llum del dia i la foscor de la nit ha portat ha ubicar en els espais arbrats dos tipus de forces antagòniques: d’una part el bosc és on viu el drac, la bruixa i mil i un paranys que genera la foscor i, d’altra, la forest també té dins seu el tresor reservat als que saben superar enganys i perills. Quan som davant d’un indret molt obac, en un gorg o quan sota els nostres peus s’obre un avenc, tot és possible i ens podem topar amb éssers no del tot humans o viure situacions irreals. Per exemple, el folklore recull que en les places carboneres del Montseny es reunien les bruixes per fer les seves danses o, en el gorgs de la capçalera del Tenes, vivien les dones d’aigua.
Valors terapèutics del bosc
Els valors curatius o terapèutics dels boscos són un dels aspectes que, en els darrers anys, ha anat guanyant rellevància dins la nostra societat. La causa d’aquesta nova utilitat del bosc és resultat del desequilibri poblacional que vivim. Que la població visqui, majoritàriament, en àrees urbanes ha generat un conjunt de patologies noves lligades al sedentarisme, l’estrès... Alguns autors parlen d’una patologia o trastorn lligat al dèficit de natura i de la necessitat de compensar les hores davant d’una pantalla amb activitat a l’aire lliure. Altres autors conclouen que la nostra societat occidental han generat un aïllament progressiu de l’entorn natural, fet que ha trencat els vincles ancestrals que les persones teníem amb els cicles de la terra.
Un dels països amb una major concentració urbana, com és el Japó, va crear, als anys vuitanta, la Medecina forestal i el concepte Shirin-yoku (bany de bosc) per tal de receptar passejades en espais forestals certificats com a terapèutics. L’objectiu era millorar la salut de la població i, evidentment, reduir la despesa sanitària. Actualment són un país referent en l’avaluació científica dels beneficis que genera la passejada forestal amb un guiatge professional.
Potencial dels boscos
A Catalunya aquesta demanda de millora de la salut a partir del contacte amb la natura ha generat la creació d’una xarxa de boscos terapèutics i l’existència de nombrosos professionals que ofereixen el seu guiatge per fer un satisfactori bany de bosc. Un exemple, de la creixent importància d’aquestes noves activitats va ésser la celebració, la tardor del 2019, del III Congrés Internacional sobre el Potencial dels Boscos en la Salut, que va acollir una àmplia representació de les principals xarxes internacionals sobre teràpies forestals.
Salut i natura
Al llarg de la tardor del 2018 i principis del 2019 van dur-se terme, a Catalunya, un seguit de jornades on van participar professionals de l’àmbit de la salut, de la conservació de la natura i del món educatiu, per parlar de les relacions entre la natura i la salut. Aquest procés va finalitzar amb l’aprovació d’una Declaració sobre la Interdependència entre salut i natura a Catalunya. Aquest text preveu que s’impulsin iniciatives de diàleg i col·laboració entre organitzacions que treballen per la salut a la natura i per la salut de els persones, també s’esmenta la necessitat de crear una Taula Intersectorial sobre salut i natura a Catalunya. Alguns dels objectius d’aquest futur espai de diàleg són el foment de la salut integral, és a dir, tant de la física com de la psíquica com de l’espiritual, la importància de prescriure natura des dels Centres d’Atenció Primària, la creació de rutes saludables o d’una xarxa de boscos terapèutics
Abans d’entrar al bosc
Per tot plegat, quan ens endinsem en un espai arbrat, us proposo que dediqueu uns minuts a pensar, abans de res, en l’arbre, i rumieu quines són les grans diferències que hi ha entre nosaltres i ells. Podríem pensar en la seva immobilitat enfront de la nostra mobilitat, per exemple? Certament, l’arbre queda arrelat a la Terra i es projecta al cel a partir del seu tronc i la seva capçada a la recerca de llum però també es mou, i no pas poc, a nivell de les seves arrels, fulles i tiges.
Arribats ací, és el moment de recordar que l’arbre, com la resta de vegetals, tenen un munt d’enemics: herbívors disposats a menjar-se les seves fulles i fruits, ocells disposats a perforar la seva escorça i un munt d’insectes preparats per foradar el magnífic tronc i cruspir-se´n tot el verd. Per altra banda, també és cert que tenen aliats i amics, podem pensar en els fongs que, sota terra, lliguen els seus filaments amb les arrels dels arbres i també en els ocells que disseminen arreu les seves llavors. Tingueu present que l’arbre ha aconseguit ocupar bona part de les terres continentals i, al mateix temps, ser l’ésser viu més longeu i el que pot arribar a acumular més biomassa.
Ara ens toca demanar-vos, com és que ha aconseguit aquest èxit tan espectacular malgrat la seva aparent immobilitat? La resposta és ben senzilla i prou complexa, doncs a partir d’una “estructura modular”, és a dir, l’arbre posseeix aquesta meravellosa capacitat de regenerar-se si alguna part del seu cos queda malmesa o desapareix. Fins i tot, hi ha arbres que, després d’un incendi, tot i perdre la seva part aèria, tenen la capacitat de rebrotar de la soca tal i com fan les alzines, els roures i els suros ho fan des de la capçada, i, per tant, tornen a créixer i reneixen. Desitjaria, a tall de conclusió, que penseu que no som ni millors ni superiors respecte a cap altra espècie del planeta i, per tant, que potser ha arribat el moment de viure amb més humilitat i respecte vers el nostre entorn.
Carpeta Boscos i bosquerols
