Setmana de cendra

Cinc membres d’una família van perdre la vida a Sant Llorenç Savall en un incendi l’estiu del 2003 que va cremar 4.558 hectàrees de bosc i conreu i un 10% del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Jaume Valls i Vila (text i fotografies)

Si l’alzinar, el bosc mediterrani per antonomàsia, està adaptat a la sequera i a les altres temperatures estivals, la brolla de pi bord que encatifa una bona part del paisatge vallesà, esdevé, per contra, altament inflamable. El foc forestal és una amenaça real per a moltes de les poblacions d’aquestes terres. S’ha patit intensament en diverses ocasions, com la de l’incendi de Sant Llorenç Savall, iniciat a la tarda del diumenge 10 d’agost de l’any 2003, precisament la diada del Sant patró del poble, el sant de la graella.
Aquell catastròfic foc forestal va produir la mort per asfíxia de cinc membres d’una família, els Fernàndez–Marquès, de Sabadell, que tenien una caseta –coneguda com “la cabana d’en Felip”– a la Vall d’Horta. Aquell diumenge s’hi havien trobat a dinar i van trobar la mort quan van intentar fugir en cotxe.
El foc forestal que els va atrapar s’havia iniciat ben a prop, al mas Rossinyol, i es va estendre amb rapidesa en direcció al nord del terme. A la nit, un nou incendi intencionat, iniciat a Gallifa, avançava també en direcció a Granera, on finalment dies després van confluir els dos fronts de foc.
Qualificat de Gran Incendi Forestal (GIF) per les seves proporcions visibles des del satèl·lit, l’incendi de Sant Llorenç Savall va calcinar 4.558 hectàrees de boscos i una petita part de conreus, de les quals 1.806 hectàrees eren del terme llorençà i unes 1.500 hectàrees pertanyien al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que va veure cremar un 10% de la seva superfície total.

Una canícula severa
L’estiu del 2003 va ser d’una secada i una calor extraordinàries, les quals van afectar tot el sud d’Europa. A Catalunya, França, Espanya, Itàlia i Grècia la calorada va provocar la mort de moltes persones, especialment gent gran, pels cops de calor o per l’agreujament de malalties cròniques.
La sequera persistent a Sant Llorenç va fer que les baixes humitats relatives no es recuperessin durant la nit des de final del mes de juliol, provocant la mort de molta vegetació per estrès hídric. Aquesta onada de calor, l’absència d’humitat i el vent de marinada –de mar cap a terra– van ser, juntament amb la decisiva acció humana, els elements que van desfermar el gran incendi forestal.
El punt d’origen de l’incendi va ser localitzat davant del xalet del mas Rossinyol, en una fornícula situada a l’altra banda del camí carreter de la Vall d’Horta, davant de la casa, on hi havia una imatge de Sant Llorenç i una espelma encesa, que en caure va encendre ràpidament el foc. Tot i que el propietari del mas va ser detingut i investigat, acusat de l’incendi i d’homicidi imprudent, el jutge del jutjat nº 4 de Sabadell va acabar arxivant el cas per falta de proves.
Un senzill monòlit de fusta amb unes osques al capdamunt en honor a les víctimes creat per l’artista plàstic local Quelot, recorda, a l’indret on es iniciar el foc, les persones que hi van perdre la vida.

Apagar l’incendi
La lluita contra el gran foc va mobilitzar més de dos mil bombers professionals amb prop de tres-cents vehicles terrestres arribats des d’un centenar de parcs de tot el país, i va comptar amb l’actuació de catorze helicòpters bombarders, dos avions Hèrcules de l’exèrcit i alguns hidroavions, a més de quatre helicòpters de comanament i dues potents excavadores eruga.
Tota la població de Sant Llorenç Savall, a més de voluntaris procedents d’arreu, entre els quals diverses agrupacions de defensa forestal, van treballar desinteressadament tant en tasques auxiliars dels bombers que combatien el foc com preparant i fent arribar aliments i líquids als que intentaven controlar les flames.
El foc forestal va cremar durant tota aquella tràgica setmana de cendra, però la pluja del dissabte al matí va contribuir decisivament a fer que el capvespre de l’endemà, diumenge 17 d’agost, el foc es donés per controlat, tot i que els bombers no finalitzessin la seva tasca fins el dimarts.
Aquells dies Sant Llorenç Savall va ser tristament protagonista als mitjans de comunicació de tot el món, ja que van focalitzar l’onada de calor que patia el sud d’Europa amb les cinc víctimes mortals produïdes al poble.
Setmana de cendra

Una imatge d’un helicòpter sobrevolant el gran incendi de l’agost de 2003 a Sant Llorenç Savall.

El fum i les cendres a Sant Llorenç Savall.

El monolit que recorda el lloc on es va iniciar el foc.

Un record inesborrable

L’incendi forestal de Sant Llorenç ha deixat entre els que el vàrem patir un record amarg i inesborrable que ens acompanyarà tota la vida. La tragèdia es va viure amb una barreja de sentiments que anaven des la l’angoixa, la impotència i el nerviosisme inicial fins a la ràbia i el dolor per les víctimes, una família a la qual a mi m’hi unia l’amistat personal.
El fum que tapava el sol i la cendra que ho envaïa tot emmarcaven la desolació del paisatge cremat, arrasat, amb les soques fumejants i la claror de les flames llunyanes que corrien per les capçades dels arbres i fins hi tot feien saltar les pedres.
El fet positiu d’aquella desgràcia va ser la solidaritat manifestada activament per la gent del poble, però també per milers de persones que s’oferiren generosament a col·laborar en tot allò necessari. Les autoritats van estar al nostre costat en tot moment acompanyant els tècnics de les respectives administracions. Mas, Maragall i Montilla, son tres ex-presidents de la Generalitat que van saber estar al peu del canó.
Després de l’incendi en els indrets afectats es bastiren estructures vegetals per evitar l’erosió, es va retirar la fusta cremada i es van repoblar amb plançons algunes zones arrasades, tot i que l’eficàcia d’aquesta mesura ha estat escassa. Amb el temps les zones boscoses i de brolla s’han anat regenerant per si mateixes i el paisatge ha recuperat, en bona part, l’aspecte anterior a l’incendi. El bosc però continua molt brut i amb la pressió humana que suporta el foc pot tornar a prendre fàcilment si no ens captenim evitant tot tipus de risc. [Jaume Valls i Vila]

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara