Maria Núria Revetlle

Periodista, contra la dictadura dels quaranta segons

Benjamí Recacha (text i fotografies)

“Avui dia, es treballa fatal. Sempre amb pressa, et demanen que facis un tuit abans d’haver pogut comprovar la informació”. La calderina Maria Núria Revetlle fa quatre dècades que és periodista. Reconeguda per la seva feina a Catalunya Ràdio, troba a faltar la manera en què s’exercia la professió en aquells inicis de reportatges a la revista La Tortuga, de la columna ‘Cada cap, un barret’ al Setmanari Montbui, de les primeres passes en mitjans audiovisuals, a Ràdio Caldes o a la televisió de Cerdanyola.
Temps en què picava les cròniques amb màquina d’escriure i paper carbó, en què l’àudio es gravava amb cintes obertes. “Les noves tecnologies són una bona eina, però cal anar amb molt de compte perquè les xarxes van plenes de fake news. I hem arribat a un moment en què això no escandalitza, i en què cada cop costa més ser crític”.
Ella ho és, de crítica. Diu el que pensa sobre una professió que sovint oblida la seva raó de ser. “Avui dia, qui contrasta les notícies almenys amb dues fonts?” “Estem sobresaturats d’informació, amb notícies no prou contrastades o falses, o bé en què s’explica només una part. La dictadura dels quaranta segons impedeix que el relat estigui prou contrastat”.
D’una banda, presses i pressió per donar la primícia; de l’altra, despersonalització de la feina. “Sovint es treballa des de la cadira de la redacció”, lamenta. En aquests moments, per la pandèmia, és inevitable, però la Maria Núria recorda que ja era una pràctica habitual. “No m’agrada. S’ha de sortir al carrer, mirar la gent a la cara mentre l’entrevistes”. Ara bé, “les empreses estalvien en personal: en el temps que preparaves una notícia, ara en fas quatre sense moure’t”.
És inevitable parlar de la pandèmia, de com està afectant la tasca periodística, de com li afecta a ella per informar des dels tribunals, on fa una dècada que procura aportar llum a l’audiència de Catalunya Ràdio sobre un món fosc per la forma de procedir, pel llenguatge anacrònic, per les incongruències entre unes actuacions i unes altres.
“Hem fet passos endavant a ser menys transparents i més críptics”, sintetitza irònica. Les rodes de premsa són virtuals —el record del plasma de Rajoy ara sembla simpàtic— i només s’admeten quinze preguntes, que cal enviar per whatsapp. “Has de fer una cursa amb els companys perquè hi entri la teva”. La possibilitat de repreguntar s’esvaeix.
“Hem anat molt enrere, i ja veurem si no es cronifica aquesta manera de fer”, es lamenta. La Maria Núria es mostra escèptica amb la possibilitat de recuperar una certa normalitat en la feina. “Hem assumit una rutina dins l’excepcionalitat, i acceptem coses que fa uns mesos ens haurien escandalitzat”.

Reconeixement a una dècada apropant la informació judicial
El 8 d’octubre, la Maria Núria Revetlle va recollir el Premi Ràdio Associació a la millor professional per haver fet un sobreesforç de síntesi i de comprensió cap als oients en l’àmbit de la informació de tribunals. És un reconeixement, sobretot, al seguiment que fa, des del 2015, del judici al procés independentista, que ha marcat l’agenda informativa dels últims anys i un abans i un després en la manera de treballar dels periodistes.
“Cada cop hi ha més entrebancs a la feina a tribunals. D’ençà del judici al procés, han tancat l’aixeta de l’accés a jutges i fiscals. I amb la situació actual, més; tot passa pels gabinets de premsa, que filtren la informació que volen difondre. Tot és molt tèrbol”.
La periodista calderina agraeix el reconeixement, però lamenta haver d’informar de qüestions que mai haurien d’haver arribat als tribunals. “Fa molts anys que la política s’ha judicialitzat”, critica. “És una barbaritat. Tenim nou persones a presó amb condemnes llarguíssimes per un tema que s’hauria hagut de resoldre políticament”. Revetlle recorda els temps a tribunals en què informava sobre notícies d’interès humà que, arran del judici al procés, s’han fet invisibles. “Molts tràmits judicials que abans no es consideraven noticiables ara ho són si tenen a veure amb el procés o amb temes que interessi mantenir en el focus mediàtic”.
I qui marca l’agenda de l’actualitat? “Aquells qui es mouen en l’àmbit del poder polític i econòmic”. Aquests decideixen què és notícia, quins temes cal mantenir vius i de quins no se n’ha de parlar. La periodista vallesana es fa creus de la degradació que pateix la professió, i de com, en l’àmbit judicial, les garanties processals sovint són pura façana. Com en el cas dels polítics independentistes, o dels qui s’han manifestat en contra de les sentències: la Tamara Carrasco i el Dani Gallardo, per citar dos casos d’actualitat. “Els empresonen, els incriminen amb proves que no saben d’on surten —com àudios de whatsapp de converses privades—, i és la seva paraula contra la dels policies. Sort de quan hi ha testimonis”, relata.

Crítica amb la gestió de la pandèmia
La Maria Núria no vol acostumar-se a aquesta “nova normalitat” de la pandèmia. Pateix, sobretot, per com afecta als sectors de població que no tenen espai als mitjans. Li preocupa que les mesures per combatre la malaltia acabin consolidant retallades de llibertats, i es mostra molt crítica amb la gestió de tot plegat.
“S’està donant un missatge d’arbitrarietat i confús. Per què ha de tancar un negoci determinat i un altre no?” Gestionar una situació com la que patim “és molt complicat, però cal un criteri comú”, i que les peticions d’esforços a la població vagin acompanyades de mesures reals de reforç dels serveis essencials, com la sanitat, l’atenció a les residències de gent gran o les escoles. “No s’han fet bé els deures”, conclou.
Maria Núria Revetlle

Maria Núria Revetlle passejant per Caldes de Montbui.

Entrevista en una bugaderia. Vam mantenir la conversa amb la Maria Núria poc després de noves mesures per combatre la pandèmia. Ja era fosc i feia fresca per xerrar al carrer, però no podíem anar a fer un cafè enlloc, així que vam acabar a la bugaderia de la plaça Moreu de Caldes de Montbui. Ni entrevistada ni entrevistador ens ho hauríem imaginat mai, però poques coses sorprenen ja en aquest temps que vivim.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara