Hores d'araEl Museu de Granollers mostra l’obra escultòrica d’Efraïm Rodríguez
L’escultor granollerí Efraïm Rodríguez exposa fins al 10 de gener al Museu de Granollers la mostra Objectes personals, on s’ha dedicat a fer aflorar allò que es resisteix a ser mostrat: la relació entre l’objecte artístic i la il·lusió de l’ésser real i viu.
A partir d’una vintena d’escultures, a mida natural, l’autor convida a transitar per un bosc personal, resseguint tres nocions que són un constant en la seva obra: la realitat (visible), la representació (escultòrica) i l’estranyesa (davant del que es percep o es viu).
La mostra, inaugurada el 19 de maig passat, recull escultures fetes des del 2009 fins l’actualitat, “on la fusta té un sentit argumental”. “Hi ha escultures on es representa la noció d’identitat com a procés de construcció. És una transició subtil... fem segons el que som, però el que fem ens transforma i ens construeix, i així ens convertim en el que fem. El ser i el fer estan units: acabem sent el que vam fer i el que fem”, tal com explica el crític d’art Juan Bufill, autor del text del catàleg editat per a l’ocasió.
Nascut a València el 1971, però veí de Granollers –on té el taller– des d’infant, Efraïm Rodríguez Cobos és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, on exerceix de professor des de l’any 2005.
En la seva trajectòria professional, ha utilitzat una gran varietat de materials i formes en la recerca exhaustiva del llenguatge escultòric. Ha desenvolupat la seva obra a l’entorn de l’escultura figurativa, a escala real, explorant les possibilitat expressives del material tot treballant-lo amb una gran virtuositat tècnica.
El material i la manera d’articular els elements que conformen les seves escultures, personatges, enceten un diàleg inquietant, que s’inicia en l’interior físic de l’escultura i acaba en el record més profund de l’espectador.
L’obra d’Efraïm és una barreja entre hiperrealisme i estranyesa. Els seus personatges, creats a partir de fragments, en un assemblatge de trossos, configuren anatomies humanes que són protagonistes d’escenes domèstiques, instants quotidians, descontextualitzats. La seva obra format part de prestigioses col·leccions nacionals i internacionals i ha estat reconeguda per publicacions de Seül, Moscou i Nova York, entre d’altres. És l’escultor del Patufet, dels porquets de la plaça Perpinyà i del bust de Josep Sala Perramon, obres instal·lades a l’espai públic de la ciutat de Granollers.
Fotografia: Museu de Granollers