Hores d'araAmb el llibre ‘Carta de grisos’, Josep Puy desplega la seva memòria a partir del barri terrassenc de ca n'Aurell
Joan Alcaraz (text)
L'historiador i col·laborador de Vallesos Josep Puy i Juanico (Terrassa, 1955) ha començat a fer-nos compartir les seves anècdotes i records d'una vida àvidament viscuda. A Carta de grisos –el gris plom del franquisme es compensava amb el gris perla que volia superar-lo–, aquest doctor en Història Contemporània i mestre de català comença el seu vol en un dels exponents més genuïns de la Terrassa menestral i obrera, el barri de ca n'Aurell, que fou el primer eixample, pròpiament dit, de la ciutat.A partir d'aquest entorn, tal com diu l'autor, “la parròquia [de la Sagrada Família], la família, la botiga [era fill de comerciants de queviures], l'escola o el lleure han esdevingut una font inesgotable d'inspiració”. Personalment, en dóno fe, ja que amb en Puy vam compartir alguns anys aules de batxillerat i COU als Escolapis egarencs, i l'específica carta de grisos que també això suposa podrien complementar-la molts altres companys i companyes.
Per tant, és un llibre que –singularment als lectors de quilòmetre zero– atreu ben aviat. Per l'interès d'una època encara recent, la bona ploma del protagonista i l'adequada estructuració del seu relat. Però també –com ja deia al núm. 18 de Vallesos en ressenyar el darrer llibre de Jaume Comellas– per “la capacitat de memòria de l'autor. O potser, oimés, una altra capacitat: la de submergir-se intensament en els fets viscuts i les persones -individuals i col·lectives- que van protagonitzar-los”.
I és que, com diu Josep Puy, “ben aviat, unes vivències representaven el fil conductor per arribar a unes altres. (...). Em segueixo sorprenent per tot el que he viscut i conegut”. Anècdotes i records, doncs, d'una infantesa i adolescència ben païdes i molt ben explicades. Per això cal esperar amb d'interès la memòria autobiogràfica que seguirà, i que en aquest volum ja se'ns anuncia.
Una imatge del llibre Carta de grisos, editat per Llop Roig, de Josep Puy amb pròleg de Vicenç Villatoro.