DavantalUn bosc regenerador que convida a fer pinya
Ho hem vist clarament enmig de la maleïda pandèmia que patim de la covid-19, quan en els moments de desconfinament la gent ha acudit a endinsar-s’hi per passejar-hi de forma massiva, a vegades fins a saturar-los i tot, fruit d’un desig profund de respirar aire pur i de retrobar-se amb la naturalesa. Uns fets que parlen per si sols de la necessitat evidenciada un cop més del bon manteniment i preservació d’aquests espais naturals que el lamentable abandonament de conreus fa créixer exageradament, i que cal saber gestionar amb la saviesa amb què s’havia fet en altres temps.
Perquè que “el bosc és vida” no és només un vell eslògan per a la prevenció d’incendis sinó una realitat conscient des que els homes i dones del Neolític se’l van fer seu com un hàbitat ric i complex, absolutament essencial, que el canvi climàtic i les epidèmies d’avui no fan més que refermar novament.
Els boscos són hàbitats naturals propers a estimar que, des de la seva presència fidel i regeneradora, també conviden metafòricament a resoldre solidàriament els grans reptes polítics, sanitaris, econòmics i socials de la nostra societat, i, doncs, fent pinya.
Excursionistes en un camí enmig d'un bosc al Montnegre, entre Montnegre i Vallgorguina, gener del 1921. Foto: Ignasi Canals i Tarrats © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya