Carregat de romanços

Terços amunt!

Cada colla castellera
té qui el pugui protegir,
Santa Úrsula, Sant Fèlix,
Santa Tecla o Sant Magí.

També els Minyons de Terrassa
quan els hi cal un patró
tenen el "doctor pa i aigua"
i Sant Isidre Rabassó.

Per poder descarregar-ne
el quatre de vuit primer,
a la Mercè uns quants anaren
perquè tot anés prou bé.

La Mercè estava molt plena,
sols un sant estava sol;
i així van encendre un ciri
a Sant Josep Oriol.

I el castell descarregaren,
un quatre vuit rodó;
la colla, molt agraïda,
ara el té per sant patró.

L'altre té una història antiga
però també és un bon patró,
Sant, Beat o Honorable
Isidre de Rabassó.

No voldria jo cansar-vos
amb les coses celestials;
tocarem de peus a terra
cantant coses més vanals.

De les places castelleres
la de Valls és la del Blat,
la de les Cols Tarragona
-mai la de braus no ha colat-.

Al Vendrell la plaça Vella
i a Reus la del Mercadal,
de la Vila a Vilafranca
i a Terrassa hi ha el Raval.

Aquests pobles, i molts d'altres,
tots s'estimen els castells;
uns els fan amb més solera
i altres els fan més novells.

I per tothom que s'ho miri
amb uns ulls simpatitzants,
són uns companys de viatge
més que no pas contrincants.

Cal tenir les coses clares:
tots els castells són bessons:
repte, goig, esforç de colla
i gaudir les emocions.

Sentir la sang a les venes
repicant com uns martells.
És això, entre altres coses,
viure i estimar els castells.

Extret del Romanço dels Minyons de Terrassa amb motiu del desè aniversari de la colla, en que es canta el què, el com i el quan de la seva curta però ja fulgurant trajectòria castellera.(1989)

Jaume Arnella