Els Xics de Granollers, fills de la Festa Major
La colla, entre les vint millors del país, va néixer arran d'un repte entre Blancs i Blaus
Els Xics de Granollers han estat els màxims exponents del fet casteller a la banda oriental del Vallès. Ells són els que han estirat el carro en aquesta aventura, fent difusió i pedagogia en una comarca on, semblava, que els castells no hi tenien cabuda. I ho han aconseguit. Actualment viuen un moment casteller i social molt bo, condició essencial per estar entre les vint millors colles castelleres del país i poder aixecar construccions d’alt nivell com el 2 de 8 amb folre.
Més ganes que tècnica
Com gairebé totes les colles de fora la zona tradicional dels castells, els Xics de Granollers han partit de zero, encara que a la ciutat hi va haver una brau colla, els Castellers de Granollers, el 1980. Els Xics són, per força, autodidactes a nivell tècnic i han hagut de formar a una afició en una zona verge pel que fa a cultura castellera. Malgrat això, l’evolució dels Xics de Granollers va ser constant al llarg dels primers anys i, molt marcada pels alts i baixos degut a la joventut dels seus castellers. Una mica passava el mateix que als Minyons de Terrassa. Amb gent jove, forta i amb ganes, els castells de set s’assolien amb relativa facilitat i, a més, tal com explica Marc Freixa, excap i fundador dels Xics, “hi havia un punt d’inconsciència, no sabíem què fèiem, però ens hi ficàvem. Ara ja sabem com les gasten els castells, tenim perspectiva, i ens hem fet grans. Ara tothom hi entén de castells, llavors no ens plantejàvem mai res, era il·lusió màxima.”
Els Xics es van plantar a la gamma bàsica dels castells de set pisos en la segona temporada de la colla, dos anys després ja dominaven els castells de set i mig. I el 1995, amb només quatre anys d’experiència, van carregar el primer castell de vuit de la colla, el 4 de 8. En Sergi Palau, excap de colla dels Xics, recorda què va significar per ells aquell castell: “El dia que el vam carregar per primera vegada vaig pensar que la colla ja anava seriosament. La impressió era que allò que estàvem fent era molt gros i que, a partir d’aquí, podríem fer el que ens proposéssim.”
Aquell castell de vuit, va posar els Xics en el mapa casteller del moment. Explica el Marc que “tothom ens havia vist fent castells de sis i ara no s’ho podien creure. Va ser fer un cop sobre la taula i dir: Ei? Que els Xics estem aquí! En aquella època vam saber aprendre molt ràpid a nivell tècnic. Érem l’enveja de moltes colles més antigues, que ja voldríem fer el què fèiem nosaltres.”
Amb aquell castell, la colla va aconseguir donar-se a conèixer també a la ciutat. En aquell moment el 4 de 8 estava considerat un castell que només les colles més grans aconseguien i la ciutat els va recompensar l’esforç. Aquell dia, la Plaça de la Porxada es va omplir del tot.
Una mica més
Amb el suport popular i l’empenta que dóna arribar als castells de vuit pisos, els Xics van voler exprimir la colla una mica més. Volien provar el 2 de 8 amb folre i convertir-se en una de les colles grans. “Veníem d’una dinàmica d’evolució més o menys constant i era el castell que ens tocava” reconeix el Sergi, alhora que afegeix que la rivalitat amb uns joveníssims però eficaços Capgrossos de Mataró, la colla castellera del Maresme, els va acabar d’empènyer a provar-lo: “els Capgrossos van néixer força més tard que nosaltres i ja feien el 2 de 8. Com podia ser que nosaltres no? Ens vam encegar amb ells i la rauxa va poder més: ens toca fer-lo i el fem. Va haver-hi més il·lusió que tècnica.”
Després d’un intent fallit, el 3 d’octubre de 1999 els Xics de Granollers van descarregar el primer 2 de 8 amb folre de la seva història.
Tocar de peus a terra
Aquella mateixa temporada van provar el 2 de 8 tres vegades més, dos van caure abans que l’enxaneta fes l’aleta, l’últim el van carregar i va caure just després. Aquell “fracàs” va desanimar molt la colla, poc acostumada a què les coses no anessin bé. Els anys següents va començar la “travessa del desert” i es va fer evident la dificultat de tornar a assolir castells de vuit pisos. “Vam fer un gran pas enrere. Ens havíem pensat que teníem les coses molt consolidades i vam veure que no era així. No vam saber adonar-nos que darrera la il·lusió i havia molt poc coneixement. El 2 de 8 era una bestiesa per nosaltres” explica el Marc Freixa, excap de colla, i recorda com tot va canviar “de sobte la colla va començar a criticar les decisions que prenia la tècnica i es va instaurar un cert mal ambient.” Aquesta mala maror va fer marxar molts castellers que havien entrat il·lusionats per la crida del fer el 2 de 8. La colla va quedar condemnada a tornar a fer castells de set pisos i, molt puntualment, provar-ne algun del vuit els anys més bons. Calia tornar-se a treballar la confiança dels castellers.
Explica el Sergi Palau però, que de tot se n’aprèn: “Hem après que necessitem anar fent les coses ben fetes. Consolidant cada pas abans de fer el pas següent. I així hem anat remuntant la situació fins a la pujadeta dels últims tres anys.”
La consolidació dels Xics
A partir del 2012 la colla comença a beure del nou boom casteller general. El mateix entusiasme que fa que neixin colles com bolets arreu del territori, acaba de donar l’empenta a uns Xics de Granollers avorrits de no aconseguir tornar a ser qui eren. Aquella temporada descarreguen set vegades el 4 de 8 i consoliden el 2 de 7. Preparant-se per l’any següent, l’any en el qual descarregaran més castells de vuit pisos que mai, quinze per ser exactes, i en què van tornar a portar a plaça el 2 de 8 amb folre. Aquest 2013 no el van aconseguir, però sí que ho van fer el 2014. Quinze anys més tard de l’últim, el 7 de juliol, els Xics van recuperar el 2 de 8 amb folre. El cap de colla de la temporada passada, el Sergi Palau, explica que “la colla torna a estar en un moment molt dolç. Hem crescut molt a nivell social i això et permet prémer una mica més a l’assaig. Hem augmentat el volum de gent, tenim més famílies, més canalla, més gent jove, castellers històrics que han tornat,...” tot i així no perden el respecte pels grans castells “ara el 2 de 8 el fan més colles i sembla que ha de ser més fàcil i ostres, és un castellàs.”
Cap a finals de temporada i, satisfets del què havien aconseguit, els Xics es van proposar fer un pas més i provar el 5 de 8. Un castell traïdor que, malgrat les bones proves que havien fet a assaig, no van aconseguir carregar. La mala sort i els nervis els van jugar una mala passada. “Em sentia impotent com a cap de colla, que va pencar molt i em va saber greu que es quedessin sense aquella recompensa. La feina però, està feta. Ara ja sabem de què va, hi tornarem. Les altres colles que el van veure ens deien que estava bé, no hem tingut el premi però ens han recompensat”, explica en Sergi.
Aconseguir aquest 5 de 8 i començar a fer proves amb el 3 de 9 són alguns dels reptes pels Xics de Granollers per aquest 2015.