Hores d'araNúria Ribalta: una alerta contra els transgènics des del Vallès
En la seva tercera novel·la, “La llavor de la revolta” (Pagès, 2014), Núria Ribalta posa el crit d’alerta en els canvis de l’agricultura tradicional i familiar a favor dels monocultius transgènics, mentre la vida al camp és sotraguejada per la globalització i una immigració amb dificultats per arrelar-se. Gràcies a la doble mirada de la protagonista –una mestissa de vint-i-tres anys que viatja de Santarém a Vallmanya-, el conflicte adquireix dimensions universals en relacionar la deforestació i els genocidis a les selves amazòniques amb la invasió de transgènics als camps del Segrià.
Ribalta, granollerina i resident a Canovelles, llicenciada en geografia i història a la UB i en filología catalana a la UAB, després d’haver estat professora a l’ensenyament secundari, en l’última dècada ha fet el salt a la creació literària, amb una obra tan madura com consistent que aborda en profunditat els canvis dels espais i les persones en la societat actual. Així es va estrenar amb Bitllet de tornada (2007), premi de Narrativa de la Nit Literària del Vallès Oriental, on retratava les mutacions socials a la ruralia del Vallès nord-oriental. La segona novel·la va ser L’ombra de Proteu (2011), premi Valldaura-Memorial Pere Calders de Cerdanyola del Vallès. La preocupació pels ecosistemes i els moviments humans són una constant dins de la seva obra, que ens mostra l’evolució del món des d’un fort arrelament al Vallès.
