El fet casteller a la ciutat de Terrassa no s’explica sense l’Avi Emili, com se’l coneixia popularment. Ell va ser fundador dels Minyons de Terrassa l’any 1979 i el padrí que la colla necessitava per obrir-se camí i donar-se a conèixer entre les colles castellers de la zona més tradicional dels castells. Un any més tard, va formar part del grup de castellers que es va escindir dels Minyons per crear els Castellers de Terrassa. En va ser el primer president i, és entre els de la camisa blau turquesa, que l’Emili Miró va transmetre la seva visió del que havien de ser els castells: “Heu de disfrutar del castell que feu i, si no podeu fer un castell més gran, que el que feu sigui perfecte.”

Per damunt de tot, casteller
Nascut el 1900 al Vendrell, l’Emili Miró participava de manera molt activa cada vegada que els Xiquets de Valls actuaven a la seva vila. Va formar part dels Nens del Vendrell quan es van formar i, poc després de la colla vendrellenca dels Mirons, dirigida pel seu germà. La seva passió pels castells el feia estar present a totes les places i totes les actuacions importants, fent-se conegut i respectat per totes les colles.
Després de passar uns anys a Barcelona, el 1935 s’instal·là a Terrassa, des d’on seguia el dia a dia casteller dels Nens del Vendrell i la resta de colles castelleres. I no només les seguia, sinó que en publicava articles convertint-se en el primer escriptor casteller de la història.
Tenia 79 anys quan va ajudar a fundar els Minyons i 80 quan ho va fer amb els Castellers de Terrassa, però diuen que la seva vitalitat i la seva passió pels castells s’encomanava a les noves generacions. Amb aquestes dues colles egarenques, va complir el seu somni de tornar a veure castells en el seu dia a dia.
L’Emili Miró va ser president dels Castellers de Terrassa fins la seva mort, el 1993. I va rebre nombrosos reconeixements, entre ells, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Un guia pels Castellers de Terrassa
Més enllà de ensenyar-los tot el què sabia sobre com es feien els castells, pels Castellers de Terrassa, l’Emili Miró va ser com un guia espiritual. I pels més petits, un veritable avi. En Carles Bistué, excap de colla dels Castellers, el va conèixer amb només onze anys i recorda que “jo no havia conegut mai un avi meu i l’Emili va ser aquell avi que mai vaig tenir. Ens cuidava moltíssim a la canalla, tot i que a vegades ens emportàvem algun calvot. Ens escoltava i ens explicava moltes coses. Vam créixer amb ell i, quan ja érem més grans i ell una mica més vell, el portàvem amb el cotxe a les diades grans i ens explicava meravelles del món casteller. Tot el que deia eren lliçons, no parlava només de castells, sinó de vida.”
Era estimat i reconegut per tot el món casteller, i admirat pels seus Castellers de Terrassa. Una admiració que s’ha anat transmetent a les noves generacions de la colla, castellers que no han tingut la sort de compartir plaça amb ell, però que són conscients de què va representar per la colla. Els Castellers de Terrassa munten, cada any, una diada castellera en el seu honor.
“Els que vam tenir la sort del conèixer-lo li devem molt.”