La breu colla de Montmeló (1978-83): les dificultats d'uns temps i una plaça no prou castellera

Montmeló també va tenir una colla castellera en temps ben meritoris, del 1978 al 1983. "Va ser una iniciativa de l'Agrupació Sardanista, que també organitzava les colles del Ball de Gitanes i que buscava activitats per fer, per donar caliu cultural català al poble". Així ho explica qui n'era un dels impulsors i primer cap de colla, Vicenç Pellicer Tinto.
La seva primera actuació va ser el 15 d'agost de 1978, a la Plaça de la Vila de Montmeló, i van aixecar un 3 de 5 net. Els seus padrins van ser els Castellers de la Roca, als quals van tornar la visita un mes després -el 17 de setembre. Ben embalats, l'1 d'octubre següent ja participaven a la V Manifestació Castellera de Tarragona, que reunia totes les colles del país, llavors només una quinzena.
"Els quatre que portàvem l'Agrupació Sardanista – amb Josep Fages, Dionís Cortès i Josep Vallmitjana– ens reuníem al Sindicat agrícola els diumenges al matí i ens vam animar a fer castells arran d'una foto espectacular a la portada de La Vanguardia d'un diumenge d'aquells", explica Vicenç Pellicer. "Jo la vaig portar a la reunió i els vaig dir: ja tinc una altra activitat per fer".
I amb aquest punt de casualitat va anar –"sense que sabéssim res més de castells ni que ningú ens n'ensenyés"– que en Vicenç Pellicer i els seus companys es van posar a captar jovent fins que van aconseguir embolicar-hi una vintena de xicots i d'homes. "Érem pocs i costava que la gent s'hi posés", recorda.
Unes pàgines ciclostilades de la revista local Portaveu, del 1981, amb una crònica de la colla castellera firmada per Enxaneta, retraten molt bé les dificultats de les primeres colles castelleres en zones allunyades de la zona tradicional. Deia: "La nostra plaça encara no és prou castellera. Al dir la nostra plaça em refereixo a què la gent de Montmeló no participa quan fem l'actuació aquí, a la nostra pròpia plaça. No es posa a la "pinya", no dóna ànims al nostre grup, fins i tot marxa abans d'haver finit l'actuació. Cal remarcar que els castells més importants els hem tingut de provar i coronar amb èxit fora de la nostra població, on la gent sí que hi participava. A les altres colles no els passen aquestes coses. Nosaltres hem sigut testimonis d'actuacions d'altres colles on la gent del poble hi participava d'alguna manera, uns fent "pinya", d'altres animant i disfrutant dels castells aconseguits".
Abans de concloure el mateix article convocant els veïns a fer pinya i a animar la colla, el cronista explicava: "Els Castellers de Montmeló és molt més que una colla de gent que puja l'un sobre l'altre i que alguna vegada cauen, sinó que és un fet viu de la cultura d'un poble que perdura, que va en augment i que té una importància molt específica arreu de Catalunya".
El mateix text esmentava entre els castells aconseguits per la colla de Montmeló fins llavors el 3 de 5 net; el 3 de 6; el pilar de 4 i el pilar de 4 aixecat per sota; el pilar de 4 caminant; el pilar de 4 portat al balcó; el pilar de 4 amb la senyera i el pilar de 5 carregat.
Vicenç Pellicer admet que els castells de la colla de Montmeló "van ser una mica d'estar per casa", però assegura que els feien "perquè ho sentíem i ja en gaudíem". "És clar, no tenien res a veure amb aquests castells tan enormes d'ara, que aviat els avions hauran de demanar permís per poder passar!", diu tot impressionat.
A primers dels vuitanta en Vicenç Pellicer també va ser el cap d'una primera colla castellera a Granollers, anomenada Castellers de Granollers, que va promoure juntament amb un grup de granollerins. Va tenir una vida curta, de menys de dos anys, però va aconseguir portar a la plaça de la Porxada i a alguna altra plaça vallesana les primeres actuacions de castellers granollerins. (VRC)

Vicenç Pellicer, mostrant el cartell (a sota, detall) de la primera actuació conjunta amb els Castellers de la MOntmelí i els de la Roca, el 1978. Foto: Vicenç Relats.