Una breu història del fet casteller
El primer castell documentat data del 1770, a Valls (Alt Camp), la capital dels castells
Anna Marín Porta
(text)
L’origen dels castells, tal com els coneixem avui, cal buscar-lo en el “Ball de Valencians”. Es tracta d'una dansa de Festa Major, de la família del Ball de Bastons, que es ballava a l’àrea de Tarragona, i més concretament a Valls, a partir del segle xviii. Aquesta dansa, acompanyada amb música de gralles, culminava amb una petita torre humana, que servia com a agraïment a la Mare de Déu. La rivalitat entre diferents colles dansaires per fer la torre més alta i l’atenció que, cada vegada més, anava rebent aquesta construcció, va provocar que s’acabés independitzant de la resta del ball. D’aquesta manera naixien els castells.
El primer castell documentat, de sis pisos, data de 1770. Però no és fins al 1801, per les Festes de la Candelera, que es coneix l’existència de dues colles castelleres a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Aquestes dues colles van anar evolucionant i canviant de nom fins arribar a les actuals Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Joves Xiquets de Valls, convertint la capital de l’Alt Camp en el “bressol dels castells.” La rivalitat entre aquestes dues colles ha anat marcant el ritme de l’evolució castellera, propiciant grans castells, sempre mirant de reüll l’altra colla.
Més de 200 anys d'història
El món casteller, durant els més de dos-cents anys d’història, ha anat patint alts i baixos, èpoques espectaculars quant a registres i èpoques més fosques marcades per canvis socials, epidèmies i guerres. D’aquestes etapes destaca la Primera Època d’Or dels castells (1851-1889), marcada per l’assoliment del primer 3 de 9 amb folre de la història (Tarragona 1851) i per la quantitat de castells de gamma extra (màxima dificultat dels castells) que es van aconseguir. Durant aquest període, la majoria d’actuacions i les de més nivell es fan entre Tarragona, Valls i Vilafranca, i donen nom a la zona tradicional dels castells.
Després d’uns anys de grans construccions, el món casteller va patir una forta davallada, que diversos estudis associen a l’arribada de la fil·loxera i la migració del camp a la ciutat. I no va ser fins el 1926 que el fet casteller va començar a repuntar. L’aparició de dues noves colles, a El Vendrell (Baix Camp) i a Tarragona (Tarragonès), va ser clau per revifar la rivalitat i les ganes d’autosuperació de les colles vallenques. La Guerra Civil, però, va tornar a frenar l’activitat castellera, tot i que no la va fer desaparèixer del tot. I un cop consumada l'ocupació franquista, es podien fer castells, tot i que tutelats pel règim.
Ja a la postguerra, el fet casteller va tornar a agafar embranzida. Una lenta però imparable evolució que arriba fins a dia d’avui, amb dues cites històriques clau. Primer, el 4 de 9 amb folre que la Colla Vella va descarregar el 1981, el primer castell de nou pisos del segle xx. Un castell que va donar el tret de sortida a la recuperació dels castells de nou, gairebé un segle després de l’últim. I segon, el primer 2 de 9 amb folre i manilles de la història, carregat pels Minyons de Terrassa el novembre de 1993 al Raval de Montserrat de la seva ciutat. Una construcció que va obrir l’era dels castells de màxima dificultat, els de gamma extra. Als èxits de les dues colles de Valls i dels Minyons de Terrassa s’hi van sumar els registres dels Castellers de Vilafranca que, a partir de l’any 1995, s’hi van incorporar, per quedar-se a l’elit dels castells desplegant i dominant una gran gamma des castells de la màxima dificultat. Aquestes quatre colles són les que, els últims vint anys, han escrit les pàgines més glorioses de la història castellera del nostre país.
La Segona Època d’Or dels castells, que comença a Terrassa amb els Minyons, dura fins a l’actualitat. Una era que es caracteritza per la millora, any rere any, de tots els registres castellers i, sobretot, per l’expansió territorial, no només per tot el Principat, sinó també arreu dels Països Catalans, amb colles a Mallorca o a la Catalunya Nord. La fal·lera castellera ha arribat, fins i tot, a Xile o a la Xina.
Carpeta Terra de castells
