Un any més, la temporada castellera comença amb les colles del Vallès a totes i cada una de les categories d’aquesta nostrada tradició. La majoria de les onze formacions venen de completar un 2014 magistral i es troben en condicions de millorar els seus registres. Però si hem de començar per una colla en concret aquesta ha de ser, sense cap mena de dubte, la dels Minyons de Terrassa, una entitat de referència i un dels principals reclams de la qual s’espera que sigui una temporada inigualable.

Dues colles al capdavant del món casteller
El curs passat va començar amb un fort cop a les files dels Minyons ja que els administradors de la Festa Major de Vilafranca del Penedès van decidir no renovar-los la confiança, deixant-los fora de la diada més important de l’any després de vint-i-nou temporades de participació ininterrompuda. Els de la camisa malva van donar la volta a la situació i van protagonitzar una temporada de traca i mocador. Van situar-se en tot moment entre les principals colles del país, i van acabar l’any esdevenint l’única formació capaç de descarregar un castell de deu pisos, el 3 de 10 amb folre i manilles. Van atacar el seu primer 4 de 10 amb folre i manilles, i ho van fer en una actuació, la darrera del curs, que proposava per primer cop en la història del fet casteller l’intent de quatre estructures amb folre i manilles.
A banda de grans diades de diumenge, els de Terrassa ens van oferir una àmplia programació que els va aportar un especial ressò mediàtic. La celebració del seu trenta-cinquè aniversari els va dur a descarregar dos castells de vuit pisos de manera simultània i a alçar un espectacular pilar de quatre dalt d’una de les agulles de la muntanya màgica de Montserrat. Van descarregar un castell de nou pisos al cim de la Mola i van creuar el pont de Sant Pere amb un pilar caminant.
La seva important tasca els portarà enguany a reaparèixer a la diada de Sant Fèlix, en una temporada que s’espera que serveixi per consolidar la feina feta i per fer un pas endavant. El segon any de Guillem Comas al capdavant de la colla ha de servir per finalitzar el projecte de renovació generacional que han patit els seus castells. Després de l’experiència guanyada durant el 2014, molts joves castellers estrenaran galons de veterans per plantejar-se un 2015 ple de reptes estratosfèrics.
Després de dos intents incipients el 2013, els Castellers de Sabadell van reprendre l’any passat l’assalt al 3 de 9 amb folre. Els nou pisos van convertir-se en el principal objectiu de la seva temporada i això es va fer notar en la preparació de les grans actuacions. Els Saballuts van rodar els castells de la gamma alta de vuit abans de la seva Festa Major. Van desmuntar el primer intent de l’any al setembre a la plaça de Sant Roc i van segellar la millor actuació de la seva història només un mes més tard tot carregant el 3 de 9 folrat en el Concurs de Castells més espectacular dels últims anys. Ja sense els nervis del primer cop, els de la camisa verda van tenir temps de millorar la seva tripleta, apuntant-se el 3 de 9 amb folre descarregat, el 2 i el 5 de 8 en dues de les últimes jornades de l’any.
El seu pas endavant va servir perquè el 2014 es tanqués amb un total de dotze colles en la gamma de castells de nou pisos o superiors, una de les xifres rècord del curs casteller. Aquesta temporada hauran de revalidar el nivell amb només una espineta clavada, la manca del pilar de 6, que no van poder coronar durant el 2014. La consolidació de la “clàssica de castells de vuit pisos” - el tres i el quatre de vuit, més el dos de set - més matinera de la seva història el passat 15 de març fa pensar que el repte és al seu abast i que aquest any poden tornar a fer sonar la campanada. Tot i que el seu projecte és continuista, els Saballuts tenen relleu al capdavant. Després de cinc anys a les ordres de Martí Rovira, Joan Sempere agafarà les regnes de la colla. La seva veterania i un gran equip al darrere, avala ja les seves primeres accions.

Treballant dur en la gamma de castells de vuit
Amb matisos diferents, els Xics de Granollers al Vallès Oriental i els Castellers de Sant Cugat a l’Occidental van consolidar-se a la gamma dels castells de vuit. El 2 de 8 amb folre va ser el sostre de totes dues formacions si bé els Xics van voler anar un pas més enllà intentant a última hora un inèdit 5 de 8. Tot i no arribar a bon port, aquest castell els va servir per reubicar el seu horitzó.
Els de Granollers van retrobar-se amb les sensacions viscudes a finals dels 90 i van protagonitzar una de les millors temporades de la seva història. Van tornar a descarregar el 2 de 8 amb folre després de quinze anys sense fer-ho i van mantenir un nivell excepcional durant tota la temporada. Cal destacar el seu registre amb el 3 de 8, un castell de major dificultat que el quatre, que van repetir fins a dotze cops, triplicant-ne els aconseguits al 2013. El domini que van presentar amb l’estructura de la torre i l’assalt al 5 de 8 fan pensar que enguany podrien encadenar una altra gran temporada i situar-se d’aquesta manera una mica més a prop de les construccions de nou pisos. No s’espera un gran salt qualitatiu però si el seu nou cap de colla, Joan Esquirol, manté la projecció dels darrers anys, l’impuls el propulsaria fins a la gamma alta dels castells de vuit.
Si bé els Castellers de Sant Cugat van abaixar el 2014 el seu rendiment respecte la temporada anterior, cal destacar que els seus dirigents van saber redreçar el rumb de la nau després d’un inici d’any complicat. Van voler posar-se en marxa amb molta força però una ensopegada matinera, quan intentaven el primer castell de vuit pisos, els va fer abaixar el llistó i perdre gairebé tres mesos respecte a les seves colles rivals. Passat ja el mes de juny van sovintejar els castells de vuit pisos gairebé a cada plaça i van posar a to el 2 de 8 amb folre per recuperar el seu status en el Concurs de Castells de Tarragona. Enguany la colla torna a apostar per un tàndem al capdavant de la tècnica. Àlex Castellarnau i Biel Samsó son dues grans promeses fornejades a foc lent a la cuina verd Collserola. El seu repte passa per completar ràpid el 2 de 7 i els castells bàsics de vuit ja que la seva tasca ha de centrar-se en el 2 de 8 folrat i en l’assalt al 5 de 8.
Els vuit pisos seran enguany un repte pels Castellers de Terrassa, que hauran de mantenir la categoria després d’un 2014 un pèl fluix, i pels Castellers de Cerdanyola, que acabaven la temporada passada amb la seva primera temptativa al 4 de 8. La veterania dels de Terrassa hauria de ser suficient perquè enguany tornin a agafar el ritme, sovintegin el 4 i reprenguin reptes com el 3 o, fins i tot, el 2 de 8 amb folre. En canvi, els Castellers de Cerdanyola necessitaran quelcom més que la inèrcia de la que va ser una de les seves millors temporades. Un bagatge d’una desena de castells de la gamma alta de set no sembla suficient per atacar amb garanties el 4 de 8 però sí per fer un pas endavant i plantejar-se estructures com la del 7 de 7 o el 2 de 7.

Una nova saba corre per les places del Vallès
Després d’un any de bons resultats els Castellers de Caldes de Montbui es preparen per consolidar-se entre les colles de la gamma alta de set. Les darreres temporades han millorat la seva tècnica castellera de manera que, quan el gruix de camises els acompanyi, segur que tornen a plantar cara a les estructures amb el pilar al mig.
La revitalització de colles petites com els Castellers de Rubí o els Castellers de Mollet s’haurà de consolidar enguany amb els resultats a les mans. Totes dues formacions van avançar durant el 2014 i d’aconseguir arrossegar suficients camises a cada actuació podrien tancar la temporada sense haver de patir en excés. El que no podran fer és treure els ulls del retrovisor ja que les noves fornades de castellers aparegudes a Castellar del Vallès i a Montcada, poden donar enguany més d’una sorpresa. Les dues colles neixen amb bases ben sòlides i ja saben el que suposa descarregar castells de sis pisos. Els Capgirats (Castellar) podrien plantejar els seus primers castells de set plantes enguany mentre que els Castellers de Montcada volen guanyar-se el respecte de les colles del seu nivell.