El boom casteller dels anys noranta, va anar més enllà de la creació de colles castelleres per tot el país. El món universitari va decidir enfilar-se al carro creant un model de colla castellera diferent, formada exclusivament per castellers inscrits a la universitat i, per tant, sense nens ni gent gran. La colla degana dels castells universitaris és vallesana. Són els Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Bellatera, al municipi de Cerdanyola del Vallès. Ells van ser els primers, nascuts el 1994. Només un any després, es va crear la segona colla, els Arreplegats de la Zona Universitària, de la Universitat de Barcelona. Aquestes dues colles són, encara avui, les formacions amb els millors registres. Els de l’Autònoma amb el 3 i el 4 de 7 o el 2 de 7 amb folre com a millors castells. Els de Barcelona, han arribat a assolir el 4 de 8. Any rere any, s’han afegit noves colles als campus universitaris de Catalunya i Balears. A dia d’avui, ja en són deu, dues de les quals al Vallès: els Ganàpies de la UAB i una de les més noves, els Bergants del Campus de Terrassa.

Qüestió de pes
A banda de fer castells només amb personal universitari (estudiants, professors, administratius ...) aquestes colles funcionen amb un calendari d’actuacions totalment diferenciat de la resta del món casteller. Actuen només entre elles i seguint el calendari escolar. Però la principal diferència és a nivell tècnic. La canalla dels seus castells, té més de divuit anys i junts, pesen prop de dos-cents kg. Força més que el pes del pom de dalt d’una colla convencional. El Sergi Quesada, cap de colla dels Ganàpies, explica què suposa treballar amb aquestes condicions: “Potser no es nota tant el què pesen un cop dalt, el problema és la manera de pujar al castell. Si un nen puja brusc, quasi no es nota. Si una noia de vint anys no es fina, el castell se’n va a terra. Qualsevol moviment es nota molt més.” L’Eva Cabello té dinou anys i és enxaneta dels Ganàpies: “Fa un any que estic a la colla i ja sé a pujar, però no és fàcil, no havia fet mai castells. Penso que es necessita un tronc molt experimentat i concentrat per aguantar que canalla nova com jo puguem pujar a dalt de tot.” Els castells universitaris es construeixen exactament igual que els de les colles convencionals, excepte alguna estructura més delicada. Castells com el 2 de 7 o el pilar de 6, requereixen un suport extra. Ells els fan amb folre. “És necessari per tema de pesos i dificultat del castell. Un 4 de 7 nostre, pesa igual que un 4 de 8 d’una colla convencional,” explica el Sergi.

Escola de castells
Més enllà d’aixecar castells, les colles universitàries són una gran escola de castells i a la vegada fan una gran tasca de difusió i pedagogia del món casteller. L’Eva només fa castells a la universitat: “He après a fer castells aquí i m’hi enganxat. Estic segura que buscaré una colla convencional per seguir-ne fent molts anys més.” El Sergi en canvi, és casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Reconeix que el tarannà de les dues formacions no té res a veure, però té molt clar que formar part d’una colla universitària és molt beneficiós per les colles convencionals: “Som com una cantera. Aquí quasi tothom aprèn a pujar, cosa que en colles convencionals de les grans no passa. Aquí aprens i arribes a les altres colles preparat per poder fer bons castells. Som una escola de castells.”
És per aquest motiu que, cada vegada més, les colles castelleres donen suport a les universitàries. Els Minyons de Terrassa deixen el seu local d’assaig i la xarxa als Bergants del Campus de Terrassa. Els Bergants són una de les colles més recents del món casteller universitari. Aquesta és la seva segona temporada i ja han descarregat castells de la gamma alta de sis. La Mireia Gironès n’és la cap de colla i explica com fer castells ajuda a la cohesió del campus: “Al campus de Terrassa hi ha facultats de la Universitat Politècnica, la Universitat de Barcelona i l’Autònoma, però no hi ha gens de vida de campus. Entre uns quants estudiants, que som dels Minyons, vam decidir que crear una colla seria una bona manera de relacionar-nos entre nosaltres.” Actualment són més de vuitanta castellers i l’objectiu dels Bergants és arribar aviat als castells de set.