Hores d'araExcavacions arqueològiques a la Força posen al descobert la primera esglesiola de Sant Pere de Vilamajor
Teresa Sagrera Bassa (text)
Els resultats de la primera fase de les excavacions arqueològiques que s'estan fent a la Força de Vilamajor han posat de manifest l'existència d'un mur situat entre la paret de l’església i la Torre Roja, d’unes característiques molt singulars i que fa pensar que som davant les restes de la primera esglesiola de Sant Pere de Vilamajor. Aquesta tesi vindria emparada per vàries tombes antropomorfes que també han aparegut al mateix lloc, alguna de les quals només es pot veure parcialment perquè una part es troba sota la base de la Torre Roja, cosa que indica que són anteriors a la seva construcció..La presentació dels resultats de les excavacions va tenir lloc el 28 de febrer passat en un acte celebrat a la sala Orila de la Rectoria Vella de Sant Pere de Vilamajor, presidit per l’alcalde, Martí Artalejo, amb la presència del coordinador del Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor, Higini Herrero Baró, i dels arqueòlegs Jordi Nogués, Lluís Campuzano, Virgínia Cepero i M.Teresa Verdaguer, que de forma voluntària han portat a terme el projecte.
Aquesta primera fase tenia com a objectius conèixer l’estat dels fonaments de la Torre Roja (actual campanar) i de l’església de Sant Pere de Vilamajor (de finals del segle xvi) i tenir un major coneixement dels estrats de la zona castral. Els resultats han estat àmpliament satisfactoris, tenint en compte que el forat que s’ha fet per treballar és d’unes dimensions bastant reduïdes (3m x 3m). S’ha pogut descobrir que tant l’actual església com la Torre Roja compten amb uns fonaments força insignificants. Aquest fet estaria justificat en el cas de la torre pel gruix dels seus murs (1,60m) i en el de l’església, pel seu exagerat perímetre.
El sistema de treball que han seguit els arqueòlegs ha estat de datació per estrats de terra. Després d’haver aixecat l’empedrat de la plaça, ben aviat van començar a aparèixer ossos humans, fins a un total d’uns 1.200. Això no té res d’estrany, ja que fins l’any 1929 al costat de l’església hi havia l’antic cementiri. També s’hi ha trobat diverses monedes de diferents èpoques (una d’origen àrab) i peces de ceràmica, així com algunes de metall, la més curiosa un penjoll d’una creu.
Els resultats d’aquesta primera fase dels treballs obren un munt d’interrogants. És realment la Torre Roja la torre d’homenatge de l’antic palau comtal tal com s’havia cregut fins ara? Si s’ha localitzat una de les parets de l’església preromànica, la Torre Roja hauria estat concebuda com a campanar des d’un primer moment? Si les tombes que s’han trobat resulten ser tan antigues com sembla, podria ser que l’església preromànica fos anterior al segle IX?
Caldrà esperar a la segona fase d’aquestes excavacions per trobar respostes a algunes d’aquestes qüestions, o bé, per plantejar-nos noves preguntes.
Una imatge dels arqueòlegs, treballant.