Un Vallès i molts Vallesos

Quan Vallesos va aparèixer per primer cop el maig del 2011, dèiem que naixíem amb l'objectiu de glossar el patrimoni vallesà en un sentit ampli, donant també joc a persones, entitats i llocs que identifiquen aquestes contrades i volent "difuminar la ratlla que divideix el nostre territori en una banda occidental i una d'oriental". De llavors ençà, les moltes vegades que als responsables d'aquesta singular revista-llibre semestral se'ns ha demanat si de Vallès n'hi ha un o dos, hem reiterat sovint –com també hem explicat en fòrums de debat– que, de fet, de Vallès n'hi ha un o, en tot cas, molts més de dos. Perquè és un espai molt ben delimitat geogràficament –amb una gran plana vallesana ondulada, encerclada per serralades muntanyoses–, que alhora és ple de diversitat territorial i de pluralitats socials i culturals. I per això ens va agradar tant el nom de Vallesos, que ha fet fortuna i s'ha anat escampant cada cop més com una denominació d'aquestes contrades.
Darrerament ha pres molta volada la proposta llançada per la plataforma Fem Vallès de caminar cap a una unificació comarcal administrativa, amb l'objectiu que es pugui gestionar aquest espai amb una mirada molt més conjunta i més eficientment, per evitar que continuï sent tractat com a pura perifèria barcelonina. I és un debat viu i carregat de sentit, com també ho és que quatre pobles fins ara vallesans passin a ser integrants de la nova comarca del Moianès, amb sis municipis més –fins ara del Bages i Osona– d'aquell altiplà elevat que forma un conjunt natural.
No ens reca gens de reconèixer que aquesta mateixa publicació que teniu a les mans és en part filla de les reflexions de l'associació Via Vallès, formada per professionals diversos amb sensibilitat vallesana, que des del 2009 abona la necessitat de concebre el Vallès amb tota la seva amplitud territorial. Una associació que ha estat a l'origen de la proposta d'unificació comarcal que ha llançat juntament amb les patronals CECOT, CIESC i UEI, dins la plataforma Fem Vallès.
Amb 1,3 milions d'habitants, el Vallès és un territori estratègic a Catalunya i el seu principal motor industrial, que ha d'aspirar a desenvolupar-se amb més eficiència, també en la preservació essencial del seu paisatge i del seu patrimoni agrari i ambiental, sense ser el pati de darrere de ningú. I hi ha molt camí a fer de forma sinèrgica en l'ordenació dels polígons industrials, del tractament de residus, de la promoció del transport públic, la formació, l’ocupació, el turisme..., entre d'altres
Des de Vallesos som testimonis que en molts àmbits aquesta coordinació vallesana integral ja existeix –des de les colles del ball de gitanes, fins als centres excursionistes, d'estudis locals, de protecció de la natura i també cada cop més en l'àmbit municipal– i que és ben fructífera i natural. No es tracta, doncs, de forçar res, però sí de promoure les potencialitats d'un territori que necessita endreçar-se, reivindicar-se i conèixer-se més a si mateix. Un territori que encara està cridat a tenir més paper si Catalunya agafa els camins de sobirania tan cobejats en les properes eleccions al Parlament del 27 de setembre, que han de ser el plebiscit que supleixi el referèndum d'independència que el govern espanyol ens nega.
Ja sabem que el camí es fa caminant i també fent pinya. Com ho saben els castellers vallesans cada cop més arrelats, que en aquestes planes trobareu explicats, que són el més clar exponent de l'extensió, modernització i vitalitat d'aquest fenomen de la cultura popular catalana, reconegut com a un Patrimoni de la Humanitat.

Imatge dels Minyons de Terrassa en ple esforç per anar amunt. Foto: Mireia Comas.

Davantal

Un Vallès i molts Vallesos