La cursa del 3 de 10
Els Minyons van aconseguir ser els primers a descarregar el castell 'colós', una fita inscrita en lletres d’or a la història castellera
Fer un castell de deu pisos. Aquest ha estat el somni més recurrent en qualsevol casteller de qualsevol època. A principis del segle xix ja se’n parlava dels deu pisos i, segons alguns estudis, sembla que en la millor etapa de la primera època d’or dels castells el colós es va arribar a intentar sense èxit. En tot cas, però, no n’hi ha cap constància, ni escrita, ni fotogràfica.
Així, doncs, aquest 3 de 10 amb folre i manilles (foto) és el primer castell de deu pisos descarregat de la història dels castells. El van fer els Minyons de Terrassa, a la Plaça Vella de la seva ciutat, l’any 1998. I ho van fer. Com explica Carles Feiner, el llavors cap de colla de Minyons, va ser al segon intent: “Va ser un èxit amb un regust dolorós. En el primer intent, just abans de carregar, l’enxaneta es va despenjar i va caure sola des de dalt de tot. Vam decidir, per orgull, que allò no ho podíem deixar així i el vam tornar a provar. Aquest cop el vam descarregar. Fer-lo dues vegades ens va donar el punt d’èpica.”
Aquest ha estat, segurament, el moment més important de la història dels castells. El moment de trencar el sostre casteller. Però arribar fins aquí no va ser gens fàcil. De fet, Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa, treballaven, cadascú des de casa seva, buscant la manera des ser els primers en assolir aquesta fita. “No podíem fer espionatge industrial perquè les dues colles anàvem en paral·lel. No teníem referents de qui aprendre a fer la base d’aquest castell”, explica Feiner.
Justament el peu d’aquest castell és el principal problema a solucionar. El primer intent de castell de deu pisos va ser el 4 de 10 amb folre i manilles que els Castellers de Vilafranca van intentar el novembre de 1996. Ho van provar dues vegades i en totes dues el castell es va ensorrar abans de començar a pujar el tronc. El folre i les manilles pesaven massa i la base, tot i ser molt nombrosa, no aguantava aquest pes.
El els castells de set o vuit pisos tothom està d’acord que l’estructura del 4 és més senzilla que la del 3. Per tant, fer un 4 de 8 és més fàcil que fer el 3 de 8. Després d’aquests intents de Vilafranca amb el 4 de 10, es va trencar aquesta creença. En els deu pisos, el 3 semblava més fàcil que el 4. I per aquí van anar els assajos de les dues colles.
Vuit-centes persones pels assajos
L’any 1998 va ser l’any del 3 de 10. Els Minyons van començar la temporada amb dos objectius: captar moltíssima gent als assajos ja que, per fer aquest castell, calen unes vuit-centes persones i tenir dominat el tronc del 3 de 9 amb folre, que són els castellers que pujaran al 3 de 10. Explica el Carles Feiner que “aquella temporada vam inventar-nos un 3 de 9 amb castellers molt lleugers i un folre molt petit, el que seran les manilles del castell de deu. El vam portar a plaça a totes les diades on actuaven, l’havíem de tenir del tot controlat”.
El juliol d’aquell mateix any (1998) els Minyons van fer el primer intent de 3 de 10 amb folre i manilles. Era la Festa Major de Terrassa i tota la ciutat hi era per ajudar-los. El castell va caure quan pujaven els dosos. “Aquell dia vam veure que hi havia coses que no funcionaven i vam començar a treballar per buscar solucions” , recorda el llavors cap de colla. A banda del gran volum de gent que es necessita per fer-lo, pels Minyons, el principal problema era dotar d’estabilitat el folre. “Si aconseguíem fixar el folre, el castell tindria plenes garanties per descarregar-se. Vam haver de redistribuir algunes posicions del folre perquè tothom pogués treballar amb comoditat”, rememora Carles Feiner.
Després d’aquell primer intent, els Castellers de Vilafranca, la colla rival per excel·lència dels Minyons, va decidir contraatacar i provar el 3 de 10 a l’agost d’aquell mateix any. Ells tampoc se’n van sortir. Però només acabar l’actuació, el cap de colla dels vilafranquins va anunciar per al novembre, per la diada de Tots Sants hi tornarien. I ho van tornar a intentar l’1 de novembre. Aquest cop, el castell va anar molt més a munt que el primer intent, de fet, va caure just quan l’enxaneta estava a punt de coronar-lo. Els Castellers de Vilafranca, sabent que els assajos dels Minyons amb aquest castell avançaven a bon ritme, van decidir inventar-se una diada, abans de la dels Minyons, per ser tornar a provar de ser els primers en descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles. Carles Feiner recorda bé aquella pugna: “Vilafranca sabia que nosaltres ens en sortiríem i van portar la rivalitat al màxim inventant una diada per carregar-lo abans que nosaltres. Mai havien encaixat bé que nosaltres féssim el 2 de 9 amb folre i manilles abans que ells. Vam portar la rivalitat a l’extrem.”
Aquella “diada fantasma” va portar molta polèmica, però a la història quedarà que els Castellers de Vilafranca van carregar el primer 3 de 10 de la història dels castells el 15 de novembre de 1998. L’eufòria va ser màxima i la gesta es va escampar de seguida per tot el món casteller. Tothom en parlava i els mitjans de comunicació es van encarregar de donar-li el ressò que es mereixia.
Cap al 4 de 10 amb folre i manilles
Amb aquest clima, els Minyons seguien preparant la seva diada i el seu 3 de 10. Ja sabien que no serien els primers el carregar-lo, però estaven convençuts que podrien anar més enllà. Aquell 22 de novembre nevava a Terrassa, però a l’hora de la diada va parar. Els Minyons van aconseguir, al segon intent, ser els primers en descarregar el 3 de 10. Una fita que quedarà, inscrita en lletres d’or a la història dels castells.
Els Minyons de Terrassa van tornar a descarregar aquest “castellàs” l’any 2002. Des d’aleshores no ho havien tornat a fer fins la temporada passada en la qual, ben lluny de casa, a Girona, els egarencs el van aconseguir. Els Castellers de Vilafranca van haver d’esperar quinze anys per aconseguir descarregar-lo. Va ser el 2013 i ho van fer en dues ocasions. Dues colles més, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona han pogut carregar el 3 de 10, cap de les dues, de moment, l’ha pogut descarregar.
La “batalla” entre Minyons de Terrassa i Castellers de Vilafranca promet capítols molt interessants per aquest 2015: les dues colles s’han proposat aconseguir el primer 4 de 10 amb folre i manilles. Qui se l’emportarà?
Així, doncs, aquest 3 de 10 amb folre i manilles (foto) és el primer castell de deu pisos descarregat de la història dels castells. El van fer els Minyons de Terrassa, a la Plaça Vella de la seva ciutat, l’any 1998. I ho van fer. Com explica Carles Feiner, el llavors cap de colla de Minyons, va ser al segon intent: “Va ser un èxit amb un regust dolorós. En el primer intent, just abans de carregar, l’enxaneta es va despenjar i va caure sola des de dalt de tot. Vam decidir, per orgull, que allò no ho podíem deixar així i el vam tornar a provar. Aquest cop el vam descarregar. Fer-lo dues vegades ens va donar el punt d’èpica.”
Aquest ha estat, segurament, el moment més important de la història dels castells. El moment de trencar el sostre casteller. Però arribar fins aquí no va ser gens fàcil. De fet, Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa, treballaven, cadascú des de casa seva, buscant la manera des ser els primers en assolir aquesta fita. “No podíem fer espionatge industrial perquè les dues colles anàvem en paral·lel. No teníem referents de qui aprendre a fer la base d’aquest castell”, explica Feiner.
Justament el peu d’aquest castell és el principal problema a solucionar. El primer intent de castell de deu pisos va ser el 4 de 10 amb folre i manilles que els Castellers de Vilafranca van intentar el novembre de 1996. Ho van provar dues vegades i en totes dues el castell es va ensorrar abans de començar a pujar el tronc. El folre i les manilles pesaven massa i la base, tot i ser molt nombrosa, no aguantava aquest pes.
El els castells de set o vuit pisos tothom està d’acord que l’estructura del 4 és més senzilla que la del 3. Per tant, fer un 4 de 8 és més fàcil que fer el 3 de 8. Després d’aquests intents de Vilafranca amb el 4 de 10, es va trencar aquesta creença. En els deu pisos, el 3 semblava més fàcil que el 4. I per aquí van anar els assajos de les dues colles.
Vuit-centes persones pels assajos
L’any 1998 va ser l’any del 3 de 10. Els Minyons van començar la temporada amb dos objectius: captar moltíssima gent als assajos ja que, per fer aquest castell, calen unes vuit-centes persones i tenir dominat el tronc del 3 de 9 amb folre, que són els castellers que pujaran al 3 de 10. Explica el Carles Feiner que “aquella temporada vam inventar-nos un 3 de 9 amb castellers molt lleugers i un folre molt petit, el que seran les manilles del castell de deu. El vam portar a plaça a totes les diades on actuaven, l’havíem de tenir del tot controlat”.
El juliol d’aquell mateix any (1998) els Minyons van fer el primer intent de 3 de 10 amb folre i manilles. Era la Festa Major de Terrassa i tota la ciutat hi era per ajudar-los. El castell va caure quan pujaven els dosos. “Aquell dia vam veure que hi havia coses que no funcionaven i vam començar a treballar per buscar solucions” , recorda el llavors cap de colla. A banda del gran volum de gent que es necessita per fer-lo, pels Minyons, el principal problema era dotar d’estabilitat el folre. “Si aconseguíem fixar el folre, el castell tindria plenes garanties per descarregar-se. Vam haver de redistribuir algunes posicions del folre perquè tothom pogués treballar amb comoditat”, rememora Carles Feiner.
Després d’aquell primer intent, els Castellers de Vilafranca, la colla rival per excel·lència dels Minyons, va decidir contraatacar i provar el 3 de 10 a l’agost d’aquell mateix any. Ells tampoc se’n van sortir. Però només acabar l’actuació, el cap de colla dels vilafranquins va anunciar per al novembre, per la diada de Tots Sants hi tornarien. I ho van tornar a intentar l’1 de novembre. Aquest cop, el castell va anar molt més a munt que el primer intent, de fet, va caure just quan l’enxaneta estava a punt de coronar-lo. Els Castellers de Vilafranca, sabent que els assajos dels Minyons amb aquest castell avançaven a bon ritme, van decidir inventar-se una diada, abans de la dels Minyons, per ser tornar a provar de ser els primers en descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles. Carles Feiner recorda bé aquella pugna: “Vilafranca sabia que nosaltres ens en sortiríem i van portar la rivalitat al màxim inventant una diada per carregar-lo abans que nosaltres. Mai havien encaixat bé que nosaltres féssim el 2 de 9 amb folre i manilles abans que ells. Vam portar la rivalitat a l’extrem.”
Aquella “diada fantasma” va portar molta polèmica, però a la història quedarà que els Castellers de Vilafranca van carregar el primer 3 de 10 de la història dels castells el 15 de novembre de 1998. L’eufòria va ser màxima i la gesta es va escampar de seguida per tot el món casteller. Tothom en parlava i els mitjans de comunicació es van encarregar de donar-li el ressò que es mereixia.
Cap al 4 de 10 amb folre i manilles
Amb aquest clima, els Minyons seguien preparant la seva diada i el seu 3 de 10. Ja sabien que no serien els primers el carregar-lo, però estaven convençuts que podrien anar més enllà. Aquell 22 de novembre nevava a Terrassa, però a l’hora de la diada va parar. Els Minyons van aconseguir, al segon intent, ser els primers en descarregar el 3 de 10. Una fita que quedarà, inscrita en lletres d’or a la història dels castells.
Els Minyons de Terrassa van tornar a descarregar aquest “castellàs” l’any 2002. Des d’aleshores no ho havien tornat a fer fins la temporada passada en la qual, ben lluny de casa, a Girona, els egarencs el van aconseguir. Els Castellers de Vilafranca van haver d’esperar quinze anys per aconseguir descarregar-lo. Va ser el 2013 i ho van fer en dues ocasions. Dues colles més, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona han pogut carregar el 3 de 10, cap de les dues, de moment, l’ha pogut descarregar.
La “batalla” entre Minyons de Terrassa i Castellers de Vilafranca promet capítols molt interessants per aquest 2015: les dues colles s’han proposat aconseguir el primer 4 de 10 amb folre i manilles. Qui se l’emportarà?