Subscriu-te a la revista Vallesos en paper per només 20€ l'any
Rebràs dos números de la revista a casa teva Subscriu-te araRegistra't a Vallesos per només 12€ l'any
Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
La fal·lera d’anar ben amunt amb força, equilibri, valor i seny reuneix, en terres vallesanes, centenars de persones organitzades en una onzena de colles
Els Castellers de Sabadell, la colla revelació
Els saballuts han fet un pas de gegant el 2014 en aconseguir el seu primer castell de nou pisos
La nova fornada vallesana: Montcada i Castellar
Els montcadencs han recuperat una colla creada el 1991 i els castellarencs s'hi han posat de cap i de nou
Les colles universitàries, una realitat pròpia
Els Ganàpies de la UAB és la pionera de les deu colles estudiantils catalanes i els Bergants del Campus de Terrassa, de les més noves
Castellers de Terrassa, orgull blau turquesa
La seva aposta de crear teixit social els va portar a crear una nova colla que va comptar amb Emili Miró com a primer president
El Cineclub de Granollers, la reivindicació d’un cinema digne al centre de les ciutats
Se sap que el 1837 el Forn Viñas ja existia perquè es conserven els rebuts que l’ajuntament de Castellar del Vallès va signar aquell any segons els quals la fleca havia proveït pa a les tropes carlines. La fundació del forn és, per tant, anterior a aquell any. Gairebé dos segles després, en Gabriel Viñas és la sisena generació d’una nissaga de forners que des del mateix obrador, però ja amb tots els avantatges de la tecnologia, es dedica a fer pa amb la fórmula antiga i infal·lible de l’amor. Dedicat plenament al seu ofici, assegura que “el pa s’ha de viure com un sacerdoci”.
Els ocells de Torre-romeu, Santiga i els seus entorns
A la zona s'han detectat 140 espècies d'aus i el millor temps per observar-les és de març a primers de juny, coincidint amb la migració prenupcial
Noms de plantes en la toponímia vallesana
Els noms de lloc d’origen vegetal al Vallès són ben nombrosos i expliquen una llarga història de relació entre humans i món botànic
Les vedelles de Gallifa: una carn ecològica que arrela
Entrecots, filets, mitjanes, carn picada, hamburgueses, tall rodó, xurrasco... i un nou model de ramaderia que va arrelant a la Soleia
65 anys de l'explosió del polvorí militar de Montcada i Ripollet
El 6 de juny d'aquest 2015 farà seixanta-cinc anys d'una explosió potentíssima, de matinada, que va ressonar amb violència a bona part del Vallès, que va tenir com a epicentre un polvorí d'una zona militar situada entre Montcada i Ripollet, situada a prop d’on avui hi ha l'Ecoparc de tractament de residus. Va causar quantiosos danys materials a Montcada, Ripollet i Cerdanyola i probablement alguna víctima personal, tot i que les autoritats de l'època, en ple franquisme, van esforçar-se a negar-ho, amagant els detalls de l'explosió. Com a causes es va parlar de la calor excessiva, d'un llamp i, finalment, d'un accident, segons la versió oficial. En qualsevol cas, el fet que l'explosió fos de nit, quan la gent dormia, ben segur que en va reduir l'impacte. A Ripollet l'episodi es va conèixer popularment com 'la nit dels calçotets', ja que van ser molts els veïns que aquella nit calorosa van sortir al carrer amb el que duien posat, alertats per l'estrèpit. A les pàgines següents, Amadeu Rovira i Isidre Grau ens n'expliquen el seu testimoni, viscut en primera persona, des d'una masia enrunada de Montcada i Reixac i des d'una casa de Cerdanyola que també en va resultar parcialment afectada, respectivament.
MónNatura Pirineus: redescobreix el Pirineu com mai l’has viscut
Una experiència inoblidable per gaudir de la natura d’alta muntanya, estar a frec de la fauna salvatge i viatjar fins a les galàxies més llunyanes
Tossa de Mar: bellesa natural, patrimoni històric i artístic
Tossa de Mar i la seva costa configuren un dels paisatges més emblemàtics de la Costa Brava
Muriel Casals i Carme Forcadell
“Si la societat civil no hagués estat empenyent, no seríem on som”
El dret de l’aigua
Mentre em cordo els botons de la bragueta, sento que arriba algú. Em giro, i surt d’un caminet un personatge grenyut que, sense més ni més, com si em conegués de tota ...