L'Eclipsi

Xavier Bertran (text) , Ramon Vilageliu (il·lustració)

El culpable? Si hem de buscar un primer culpable, hauríem de dir la senyora Palmira, és clar. Va ser ella qui va exclamar amb veu funerària: “Passaran coses espantoses! La fi del món!”, quan va escoltar que el dilluns hi hauria eclipsi total de Sol al Vallès, el més llarg del present mil·lenni, però és que la senyora Palmira diu les coses així, tal com li surten, sense parar-se a pensar si són certes, sense pensar gaire res en realitat.
Culpable en Ramon Tisoretes, també, perquè li va fer gràcia la frase de la Palmira i la va anar repetint per tot el poble: “Heu sentit les notícies? Dilluns s'acabarà el món!”. A en Ramon li agrada fer broma i té la virtut de deixar-les anar amb un posat seriós que sempre et deixa dubtant si és veritat o mentida allò que t'està dient. I compte que el coneixem prou, en Ramon Tisoretes.
Culpables molt especialment els galifardeus de la penya del Bròquil Rebullit, que van decidir usar la fi del món com a tema de la comparsa de Carnaval, i es passaven el dia comentant com podrien ser les disfresses.
Culpable, és clar, mossèn Lluís, que, en lloc d'ignorar la qüestió, va dedicar el sermó del diumenge a rebatre-la com una creença supersticiosa que els bons creients havien de refusar. Va posar-hi tant d'èmfasi que van ser molts els feligresos que van sortir de l'església murmurant que alguna cosa hi devia haver del cert, quan el rector li donava tanta importància.
Culpable la Mili de la merceria. La bona beata és una mica sorda, però beu els sermons del mossèn com si fossin gotes d'una rosada angelical, i a migdia ja havia reunit les altres beates per passar el dilluns resant en espera que el món s'acabés d'acabar. Resant i endrapant, aquelles velles són així, cada una d'elles es va ficar a la cuina a preparar alguns pastissets per esperar la fi del món sense patir gana.
Culpable la Pili, però no la germana de la Mili sinó l'altra Pilar, la Pansideta que li diuen, que va fer els seus pastissos jugant-se l'ultima possibilitat de ser la millor cuinera del poble, la seva gran pretensió, i en concret millor que la Pepa de can Ciuraneta, escollint una recepta oriental que la revista Grand Chef qualificava de sensacional, i que contenia una pila d'ingredients exòtics que la Pili mai no havia fet servir però que va trobar a la Boqueria, va baixar-hi expressament.
Culpable el Pansidet, el senyor Josepó vull dir, el marit de la Pili Pansideta, que, veient la muntanya de pastissos que preparaven les beates, es va posar a convidar gent a la trobada. No sé si creia gaire en la fi del món, en Josepó, però sí creu que el pecat més gros que hi ha és deixar escapar una bona llaminadura. No li heu vist la panxa?
Culpable el doctor Benages, que és un bon metge però peca de credulitat en tot el que fa als ovnis, els vidents, els ectoplasmes i les catàstrofes predites per llibres misteriosos. S'ho va creure de debò, això de la fi del món i, amb un rampell, va decidir que no li agradaria desaparèixer sense acomiadar-se abans de la Rocío Cifuentes, la primera novieta que havia tingut fa una pila d'anys. Així doncs, sense perdre un minut ni avisar a ningú, va agafar el cotxe cap a Benalmádena, deixant el poble sense atenció sanitària.
Culpable en Mingo Perera, el veí de replà de la Mili, que va obligar a tots els convidats a deixar els mòbils al vestíbul per no pertorbar ni les oracions ni la tipa amb trucades intempestives. Per assegurar-se'n, es va endur tots els telèfons al seu pis i els va desar en un calaix de la còmoda del dormitori. Culpable, a més, per haver marxat a buscar la dona, que plegava tard de la feina, i per deixar-se convèncer de passar pel supermercat a fer la compra de la setmana. D'aquí que, quan la gent va començar a notar els espasmes estomacals, no hi hagués cap telefon a ca la Mili per avisar un metge o cridar una ambulància.
Ja posats, culpable el conseller de Sanitat, que acabava d'aprovar un decret llei que reduïa en un terç el personal de les guàrdies sanitàries. I culpable el director de l'hospital de Granollers per aplicar el decret des del primer dia, de manera que, quan va arribar aquella allau de pacients amb contraccions gàstriques violentes, només hi havia un metge per atendre'ls.
Culpable l'únic doctor de guàrdia, pobric, superat, atabalat, destarotat i esmaperdut per l'emergència, que repartia com caramels els remeis habituals sense que fessin cap efecte, i que no va tenir la bona pensada d'enviar tots els afectats a un centre de toxicologia perquè els fessin unes anàlisis que ell desconeixia. És clar que potser hauria d'haver encarregat un autocar per transportar-los tots a l'hora, i que cap autocar els hauria acceptat en el lamentable estat d'higiene en que es trobaven. Però el camió de fems d'una granja potser els hauria acceptat.
Culpables els propis indisposats, ells també. S'ho devien passar molt malament, no ho dubto, però això no els excusava de xisclar d'aquella manera cada cop que els venia un espasme. Estaven en un hospital on hi havia ingressats malalts més greus que necessitaven silenci i no aquell cor desafinat de gats escaldats.
I culpables tots plegats, el poble sencer, jo inclòs, per dir, ara que ja ha passat tot, que sempre havíem sabut que era mentida allò de la fi del món, i que ja ens havíem imaginat que la genteta que fa cas de les supersticions n'armaria una de grossa per una cosa tan científica com un eclipsi.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara