Un llibre de Vicenç Relats rememora l'exili, la repressió i la postguerra

El director de Vallesos narra l'esforç per sobreviure de la gent del Port de la Selva, un poble que va haver de ressorgir d'entre les runes

Vuitanta anys després de l'inici de la Guerra Civil, el director de Vallesos, el periodista Vicenç Relats, ha publicat un llibre que narra i documenta l'exili, la repressió franquista i l'esforç de la gent per sobreviure en la llarga postguerra, en el cas concret d'El Port de la Selva, un poble que va haver de ressorgir d'entre les runes. Es tracta d'El Port de la Sel!a després de les bombes, que continua un altre llibre seu del 2013 –El Port de la Sel!a sota les bombes–, que rememorava els intensos bombardejos i altres fets tràgics soferts durant la guerra en aquest municipi del Cap de Creus.

Testimonis i material documental
El llibre, però, no és un volum estrictament local. A partir del cas concret portselvatà, la narració de Relats fa una aportació significativa al que va suposar la postguerra als pobles i ciutats de Catalunya, amb la singularitat que al Port de la Selva hi havia passat de tot. Perquè a més de tenir exiliats, represaliats, judicis i delacions, fam i misèria, com arreu, havia estat el poble més bombardejat per l'aviació feixista i va haver de veure com el mateix exèrcit franquista que l'havia castigat des de l'aire s'hi va establir acabada la guerra, amb campaments de soldats que hi van donar un aire militaritzat durant molts anys.
Va ser tanta la presència de l'exèrcit que als anys cinquanta el rector de la parròquia va ser un capellà castrense que feia de l'Església una estreta col·laboradora del règim. Entre la presència militar hi destacava el tinent general Manuel Baturone Colombo, governador militar de Girona entre 1946 i 1954, que es va establir amb residència al Port fins que hi va morir l'any 1977 i es va convertir en tot un poder fàctic local.
El llibre inclou uns textos evocadors del Port, que van ser escrits per un soldat fill del poble, Sebastià Falcó Falcó, poc abans de ser mort al front, als 25 anys, les darreres setmanes de la guerra. "Són uns textos inèdits molt emotius que van ser escrits amb la voluntat de ser coneguts i compartits i que veuen la llum 78 anys després, com un missatge trobat dins d'una ampolla de vidre a la vora de la platja", indica l'autor.
El llibre –publicat per Gent i Terra, editora de Vallesos–, es basa en el testimoniatge dels veïns de més edat, així com en material informatiu extret d'arxius familiars, que es completen amb un ampli treball d'investigació dut a terme en arxius militars i civils. A més, el llibre ressegueix el camí a l'exili d'alguns portselvatans, així com les execucions i morts en camps de concentració que van patir un mínim de sis veïns i s'acosta a algunes de la cinquantena de causes judicials obertes contra veïns, com l'alcalde Jaume Massot.
A partir de les vivències dels testimonis, Relats reconstrueix episodis viscuts des del mateix 10 de febrer de 1939, quan s'hi va consumar l'ocupació franquista. El llibre documenta també l'exili a Mèxic dels germans Dalmau i Antoni Costa Vilanova, fills de l'emblemàtic Hotel Comerç, fortament compromesos amb la Generalitat republicana i que es va convertir en una figura de renom a Mèxic i entre la colònia catalana, en la qual va ser un mecenes cultural. El llibre, de 170 pàgines en format 22 x 22 cm i àmpliament il·lustrat, també inclou el documental en format DVD "Les guerres lluny de les nostres terres i, si pot ser, enlloc", basat en el testimoni de Caritat Costa i Galí, una lúcida veïna del Port de la Selva que va morir el 25 de maig passat, a les portes dels cent anys que hauria complert el 31 d'octubre passat. "A la guerra no hi mor ningú, els maten", hi emfatitza Caritat Costa i Galí, amb més contundència pacifista que cap Nobel de la Pau.