Quina és, doncs, la gran diferència entre riera i riu? La diferència principal entre riu i riera rau en la continuïtat del cabal. Què ha passat durant aquests darrers anys perquè ara el Congost ja no sigui conegut com a riera sinó com a riu? Què ha produït aquest canvi?
El creixement urbanístic i el desenvolupament industrial que van experimentar gran part dels municipis de l’entorn de la conca del Besòs va provocar alhora una forta demanda d’aigua. Per poder fer-nos-en a una idea, només cal mirar l’estadística del costat per veure el fort creixement de població.
Amb aquestes xifres a la mà, es fa fàcil imaginar que l’autoabastiment de la conca va quedar superat i va ser necessari importar aigua d’altres conques. De fet, a mitjans dels anys 60 es va posar en marxa la portada d’aigua de la conca del Ter, des de Sau Susqueda fins a Barcelona, passant per l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Cardedeu. També es va connectar amb la conca del Llobregat. El fet de rebre aigua d’altres conques ha propiciat que les aigües circulants pels rius de la conca del Besòs s’hagin incrementat.
Actualment, es calcula que el 33% de l’aigua circulant a la conca del Besòs prové de la mateixa conca i la resta, d’altres conques. Aquesta aigua provinent d’altres conques és potabilitzada, transportada per la xarxa de subministrament fins a les nostres llars o a les indústries, utilitzada novament, transportada fins a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), depurada i abocada al riu. Dit en altres paraules, hem fet un transvasament d’una conca a una altra.

Les captacions i els rius intermitents
Fa uns anys, les captacions en els rius per part dels regants eren quasi contínues. Així, quan acabava una, ja començava l’altra. Aquest fet també suposava intermitències en el cabal del riu: zones amb aigua seguides de zones seques, que recuperaven cabal d’aigua a les sortides dels retorns dels recs. Així mateix algunes empreses, principalment tèxtils i adobers, feien captacions directes d’aigua del riu. Amb els pas dels anys aquestes captacions pràcticament han desaparegut. D’una banda, s’ha reduït enormement la superfície agrícola al voltant dels rius. D’altra, s’ha produït un canvi d’activitat industrial, donant lloc a nous segments que necessiten menys aigua per dur a terme la seva activitat. Aquesta indústria, igual que el conjunt de la societat, també ha anat evolucionant pel que fa a la conscienciació mediambiental i a les polítiques de costos. Això s’ha traduït en un millor ús i una gestió més eficient de l’aigua i en un major respecte vers els entorns fluvials. En termes generals, ara tenim més aigua circulant als nostres rius, tot i que hi ha determinats trams en què neixen i desapareixen.

Els rius que neixen diverses vegades
El comportament del cabal dels nostres rius també és un fidel reflex del clima mediterrani, amb porques precipitacions, allunyades en el temps, però que poden arribar a ser torrencials. A l’estiu, aquest fet és encara més notori. Durant els períodes més secs o de precipitacions pràcticament inexistents, en què l’aportació d’aigua natural és quasi nul·la, podem dir que el riu neix diverses vegades i ho fa tot coincidint amb la sortida d’aigües de les depuradores, les EDAR.
Si tornem a fixar-nos en el riu Congost (tot i que aquest fet no és exclusiu seu), al pic de l’estiu –sense precipitacions i amb elevades temperatures– el riu neix a diferents punts durant el seu curs. La primera és a l’alçada de l’EDAR Centelles, després d’un cert tram queda pràcticament sec i torna a néixer a l’EDAR Congost (Tagamanent), i novament ho farà a l’EDAR La Garriga i, per últim, a l’EDAR Granollers que, gràcies al gran cabal que aporta, ja es torna un riu continu fins al seu aiguabarreig amb el riu Besòs.