L'Aqüeducte de Canaletes, conduint aigua a Cerdanyola
Construït del 1869 al 1876, l'aqüeducte cerdanyolenc tenia 18 Km i portava 1.700 m3 d'aigua al dia de la riera de Caldes i el riu Ripoll
Miquel Sánchez
(text i fotografies)
El Vallès meridional s’ha caracteritzat, des del segle x, per la utilització dels cabals d’aigua –fonts, pous, torrenteres i rieres– per a crear hortes i per accionar els molins hidràulics. L’aigua era poder econòmic i els monestirs, com el de Sant Cugat, la van controlar des del primer moment.
El rec moliner –rec molnar–, de Castellar a Montcada, paral·lel al Ripoll, es va mantenir en servei des del segle x fins a les riuades de 1962. Altres recs van ser el de les Indianes i el rec comtal (ambdós a Montcada).
Cerdanyola del Vallès ha comptat amb tres aqüífers importants: el del riu Sec (Saltells) amb una mina d’aigua a Sant Pau de Riu-sec que va abastir d’aigua potable el poble fins les riuades del 62; l’horta de Saltells a la Clota de Cordelles; i el del riu Major (riera de Sant Cugat) als llocs de Xercavins, Fatjó del Molí i Canaletes, amb diversos molins fariners bastits en aquells indrets.
La casa més important de la parròquia de les Feixes va ser la de Canaletes. Disposava de molins (1042) i d’una farga (1328) i ferreria (1497). No pagava censos als senyors locals perquè gaudia d’una concessió reial per l’ús de les seves aigües: “la facultat de pendre la aigua del riu nomenat Riu Major que passa por lo terma de Serdañola” com es pot llegir en el document “Venda perpetua de la finca Canaletas y Codina que possehixen part en la Parroquia de Sant Iscle y Sta. Victoria de las Fexas” de l’Arxiu privat de Jaume Mimó amb data 31 d’octubre de 1770. Prenia les aigües de la riera de Sant Iscle i de la de Sant Cugat. Al seu costat, hi havia una villae romana, especialitzada en ceràmica.
Els Arcs
L’aqüeducte de Canaletes, conegut també com a “els Arcs”, neix al costat del jaciment romà esmentat, a uns 200 metres de l’aiguabarreig de les rieres de Sant Cugat i de Valldaura. Per aquesta raó, inicialment, es va creure que era d’origen romà. Van ser dos investigadors de l’arqueologia catalana, Josep Barberà i Eulàlia Morral , els qui l’any 1972 escrivien d’aquest aqüeducte en l’Estudio de Ordenación del Parque del Tibidabo: “Prop de l’ermita de Santa Maria de les Feixes, es troba un aqüeducte de maçoneria amb verdugades de pedra, relacionat amb un forn de terrissa dedicat a la fabricació d’àmfores i ceràmica vulgar. El conjunt es pot situar cronològicament en els segles ii-iii dC”.
És per aquestes paraules que, l’any 1978, quan vaig publicar el llibre La Cerdanyola Prehistòrica i Antiga, vaig incloure a la coberta una fotografia de l’aqüeducte, tot i que ja feia constar que “probablement pertanyia als segles xvi-xvii”. Doncs, encara era més tardà.
De resultes del creixement de Barcelona, a partir de 1870, el rec comtal va ser insuficient i es va pensar en aplegar nous aqüífers. L’aqüeducte de Canaletes formava part de la conducció d’aigua coneguda com “aqüeducte del Baix Vallès”, projectada per Andreu Marín i finançada pel banquer Manuel Girona. Captava aigües de les rieres de Caldes i del Ripoll. Es va construir del 1869 al 1876. Passava per damunt del torrent de Tapioles i el tram proper a Torre Baró, se’l coneix avui com “aqüeducte de Ciutat Meridiana”.
Durant la Guerra Civil, l’aqüeducte tenia un valor estratègic, ja que diversos soldats republicans cerdanyolencs van tenir cura de les guàrdies de protecció que, des de Barcelona, els van assignar.
L’aqüeducte tenia 18 quilòmetres de recorregut i conduïa 1700 metres cúbics d’aigua al dia. Se’n conserven dos trams, un de dos arcs, damunt el camí de Cerdanyola a Horta, al costat del mas Canaletes, i un altre de tretze arcs damunt la riera de Valldaura (torrent de Canaletes), voltat per camps de conreu i una vinya, possiblement, la darrera vinya de Cerdanyola.
Avui dia el que queda d’aquesta conducció, especialment els aqüeductes, formen part del llegat arquitectònic, decadent per l’absència de conservació, que ens ha arribat del vell passat.
Carpeta Tornar al riu