La voluntat popular expressada a les urnes

Un altre aspecte clau en el seu ideari és el principi que l’Estatut de Núria va ser redactat i aprovat abans que la Constitució republicana i que, en conseqüència, s’havia d’entendre com un text pensat per articular la sobirania catalana amb l’espanyola, i no com les reclamacions d’un territori idèntic a qualsevol regió espanyola. L’advocat i periodista va defensar repetidament que així ho va pactar el govern català amb l’espanyol el 17 d’abril de 1931.
Arran del que va considerar, doncs, una innegociable voluntat per part de les corts republicanes de modificar l’Estatut en comptes d’aprovar-lo o bé rebutjar-lo en el seu conjunt, Maspons va equiparar la República espanyola amb la monarquia borbònica d’Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera. Conceptualment, per al catalanisme romàntic representat per Maspons, la modernitat preconitzada per la República va esdevenir simplement un enroc de les posicions unitàries tradicionals del nacionalisme espanyol.
El gran argument de Francesc Maspons, però, va ser la voluntat popular expressada a les urnes. Ni la discussió a Corts ni l’acció dels polítics catalans a Madrid estaran legitimats, al seu entendre, a alterar un Estatut que ja havia estat consultat a la ciutadania. En tot cas, defensarà Maspons, només podria ser modificat amb el vistiplau dels electors .
La ideació i desenvolupament de tots aquests projectes, l’elaboració d’una constant carrera literària, les seves –fallides- candidatures a corts, la seva implicació amb la Mancomunitat, la reivindicació d’un ensenyament de qualitat i en català, la defensa de la catalanitat de Colom, la presidència del Centre Excursionista de Catalunya, la promoció turística de Catalunya i Balears, la dinamització de la Cerdanya com a destinació turística i d’esquiadors, la vindicació de la devolució del castell de Montjuïc, la campanya a favor de la conservació de les drassanes de Barcelona, la projecció d’una fira internacional de turisme i el projecte d’una ciutat de vacances i repòs per a obrers són només algunes de les nombroses iniciatives que va impulsar i amb què es va vincular a fons i que, si bé per separat poden passar per alt, en el seu conjunt revelen la incidència pública que va tenir la seva figura durant més de mig segle.