Hores d'ara:
Una escultura homenatja mossèn Dalmau al santuari de l'Ecologia de Gallifa...
El Consorci de Turisme del Vallès Occidental edita una guia dedicada als pobles més petits...
Un llibre de Vicenç Relats rememora l'exili, la repressió i la postguerra...
El Teatre Auditori de Llinars del Vallès, inaugurat pel president Puigdemont...

Davantal
  1. Inici
  2. Vallesos 12
  3. Davantal

El riu és vida. I tant!

La campanya de la gent de les Terres de l'Ebre per a la salvaguarda del Delta de l'Ebre i contra el transvasament que –encara– l'amenaça, ha popularitzat i molt un lema clar i diàfan: “lo riu és vida”. I donant-los del tot la raó i amb plena solidaritat amb la seva causa, des de terres vallesanes també podem afirmar avui, amb la nostra variant dialectal, que el riu és vida. I ho és, ho torna a ser, gràcies a la millora espectacular que els rius i rieres de les nostres conques –la del Besòs, de la Tordera i del Llobregat– han experimentat els darrers anys. Aquesta millora ens retorna a la vida que els rius havien tingut sempre abans que a segona meitat del segle passat es convertissin en un espai menystingut al qual se li havia perdut la consideració i el respecte.
La tasca que han dut a terme les administracions, sota el lideratge dels municipis, amb la creació d'estacions depuradores, singularment des del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs des de 1988 –des de fa uns mesos Consorci Besòs Tordera–, ha permès posar fi a la situació deplorable de contaminació que patien, quan als anys seixanta i setanta es van convertir en un abocador a cel obert de la industrialització barroera que va viure la comarca, que els va fer batre tristos rècords europeus.
L'aportació d'aigües depurades ha permès que rieres que només duien cabal quan plovia hagin passat a ser rius nets i amb cabals regulars. Rius on hi ha retornat la vida animal i vegetal, amb una gran riquesa de biodiversitat que ha fet possible recuperar-los com a espais agradables per al lleure. Són ara indrets concorreguts de vianants i ciclistes que hi passegen i hi fan salut des d'on es poden redescobrir els recs i basses canameres dels quals cal reivindicar el ple ús, així com tot el divers patrimoni que hi ha entorn seu, des de molins a pous de glaç passant per safaretjos que, a poc a poc, també cal anar recuperant.
Encara hi ha molta feina a fer per consolidar els progressos experimentats i per conscienciar la població de la responsabilitat personal en la cura ambiental, i dels rius en particular, que comença a l’aigüera de casa. Amb tot, la millora notòria dels nostres rius dels darrers anys és una de les fites més evidents dels guanys que es poden arribar a obtenir en determinats àmbits quan es treballa amb unitat i determinació. Per això, el de la recuperació dels rius, esdevé tot un exemple a seguir.
El riu és vida. I tant!

Una imatge d’un home dins del riu Tordera i altra gent a la riba, fotografia feta entre 1899 i 1915. Foto: Josep Maria Armengol i Bas, 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.