Malalties amb l'epicentre a Cerdanyola i Ripollet

El problema de salut sorgeix quans el fibrociment es trenca o desgasta i també anys després d'haver-hi patit l'exposició

Agustí Jiménez (text i fotografies)

El destapament a finals dels setanta dels casos d’asbestosi va despertar l’interès per conèixer les característiques de l’amiant i les conseqüències que es podien derivar de contactar-hi, en el que va generar un conjunt de malalties molt vallesanes, ja que el seu cercle a l'entorn de Cerdanyola i Ripollet està molt marcat.
L’amiant o asbest és un conjunt de minerals amb propietats aïllants i ignífugues i està format per fibres fortes i flexibles, entre les quals n'hi ha d'amfibòliques, molt polsoses, que són les més perilloses per a la salut. Des de principis del segle xx l'amiant ha tingut una aplicació industrial molt important: la fabricació de fibrociment, una barreja de ciment i amiant amb què s’han construït plaques –planes i ondulades–, canonades, dipòsits d’aigua, jardineres, teules, rajoles, xemeneies o envans lleugers, entre d'altres elements per a la construcció.
Quan el fibrociment es troba en bon estat i les fibres estan compactades amb el ciment –una placa o una canonada d’uralita, per exemple– no presenta riscos per a la salut. El problema apareix quan les peces de fibrociment es trenquen o desgasten, ja que alliberen a l’aire fibres que, en cas de ser respirades, poden introduir-se als pulmons i, després d’un període de latència força llarg, acabar provocant diverses patologies. En qualsevol cas, el grau de risc ve determinat per altres factors, com la concentració de fibres a l’aire, la durada i freqüència de l’exposició, la mida de les fibres inhalades o el fet que la persona contaminada sigui fumadora.

Danys, 30 i 40 anys després
Entre les malalties provocades per la inhalació de partícules d’amiant n’hi ha de benignes o cròniques i de greus. Entre les primeres trobem les plaques pleurals, que es desenvolupen entre vint i trenta anys després de l’exposició inicial, que consisteixen en calcificacions de la pleura que queden aturades. També es dóna l‘engruiximent pleural –una fibrosi difusa que provoca dificultats respiratòries– i l’asbestosi, que és una malaltia progressiva, irreversible i de llarga durada, acompanyada sovint de restriccions respiratòries. Aquí, l’amiant actua per acumulació i el període de latència oscil·la entre deu i vint anys des de l’exposició inicial. Pel que fa al càncer de pulmó, els símptomes poden manifestar-se, també, molts anys després que l’exposició comenci. Finalment, els mesoteliomes són càncers més rars, que poden afectar la pleura o l’abdomen (peritoneu). El seu període de latència és de trenta a quaranta anys després de l’exposició inicial i no depenen del grau d’exposició.

Contaminació laboral i convivencial
Des de fa alguns anys comptem amb un instrument fonamental per conèixer les característiques clínicoepidemiològiques de la població afectada per les Patologies Relacionades amb l’Amiant (PRA). L’estudi retrospectiu coordinat pel pneumòleg cerdanyolenc Josep Tarrés es va fer entre el 2004 i el 2007, a partir de les dades procedents de diversos centres sanitaris dels pacients diagnosticats de PRA residents en l’entorn de la fàbrica d’Uralita. Aquest treball pioner, publicat a Archivos de Bronconeumologia el 2009, preveu per primera vegada no només que hi hagi persones contaminades per raons laborals sinó també convivencials i ambientals.
A l’estudi van participar-hi professionals sanitaris de diversos centre d'atenció primària de dotze localitats properes a Cerdanyola així com dels hospitals Parc Taulí de Sabadell i Vall d’Hebron de Barcelona, del Centre de Malalties Respiratòries CIBER i de l’Institut d’Investigacions en Atenció Primària (IDIAP). El treball abasta una població de 417.785 habitants (93.387 de Cerdanyola i Ripollet) i es centra en els casos diagnosticats de PRA en aquesta zona entre l’1 de gener de 1970 i el 31 de desembre del 2006, i en sis malalties benignes i quatre de malignes.
Els resultats de l’estudi són demolidors: en els 559 pacients diagnosticats (400 contaminats per la seva activitat laboral, 61 per la convivència amb treballadors d’Uralita i 98 per viure en les proximitats de la fàbrica) es van identificar 1.107 casos de PRA. Aquesta mitjana d'1’98 casos per pacient s’explica perquè 228 pacients patien una PRA, 204 en patien dues i 127 tres o més. D’aquestes, 958 eren benignes i 149 càncers, la major part mesoteliomes. El treball també va detectar l’aparició de casos nous cada any, amb una corba ascendent que presenta dues puntes: els períodes 1975-1978 i 2003-2006, si bé en el cas de les patologies malignes la corba és molt més plana.
Malalties amb l'epicentre  a Cerdanyola i Ripollet

Operaris col·locant plaques ondulades a les cases per als directius. Foto: Catàleg d’Uralita C. A. 1930 / Fons MAC.

El doctor Tarrés.

La portada del número de la revista Archivos de bronconeumología, dedicat a les malalties causades per l’amiant.

Cerdanyola, rècord de càncer de pleura

La incidència mitjana acumulada en el període 2000-2006 és de 9’5 pacients de PRA per 100.000 habitants (35’5 a Cerdanyola-Ripollet) i el període mitjà d’exposició, de 18’5 anys en cas d’exposició laboral, 27’9 en la convivencial i 37’6 en l’ambiental. Quan als períodes de latència detectats són de 37’1 anys en l’exposició laboral, 52,5 anys en la convivencial i 52’7 en l’ambiental. La incidència presenta una tendència a augmentar i es detecten, en la incidència acumulada, dues puntes: el 1976-1977 i el 2004-2006 (aquest, per l’efecte crida sobre la població en difondre’s les activitats de l’estudi). Un treball més recent confirma que Cerdanyola és el municipi de l'Estat espanyol amb una taxa de mortalitat major per càncer de pleura. La constatació que un 29% de les PRA no està relacionat amb l’exposició laboral implica que la contaminació per amiant ha passat de ser un problema de salut laboral a un de salut pública.
Tarrés i l’equip que coordina continuen estudiant el tema i han detectat un augment mitjà d’un nou cas de PRA cada setmana. El maig de 2015 havien confirmat 938 pacients, la mitjana de casos per pacient continuava sent d’1’9 i el nombre de casos no laborals havia pujat al 33’4%. Aquesta corba ascendent de 45-50 casos anuals nous permet afirmar, segons Tarrés, que les PRA “no són malalties del passat, sinó del present i, malauradament, amb molt futur”, tot i que “actualment, no hi ha cap perill per viure a Cerdanyola”, atès que el risc el pateixen “aquells que hi vivien quan es fabricava i abocava fibrociment”.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara