El Rec Comtal, una estructura mil·lenària

El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que va perdurar fins gairebé al segle XIX com un dels principals recursos de l'abastiment d’aigua a la ciutat, que servia per regar i també com a força hidràulica per fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.
El Rec agafava les aigües superficials del Besòs, recorria tot Montcada a cel obert, fins que al segle XVIII va ser cobert i transformat en la Mina de Montcada, per obtenir-ne aigua més pura. L'actual punt de neixement del Rec és la bocamina o Reixegó, al Parc de les Aigües,del qual forma part la Casa de les Aigües. A la zona del Molí de Sant Andreu, el recorregut del Rec divergeix clarament del de l'aqüeducte romà, ja que el Rec se situa perpendicular al vessant al seu pas pel molí mentre que l'aqüeducte, documentat arqueològicament, continua amb un traçat remarcadament recte paral·lel al vessant. La funció principal del Rec Comtal no era conduir aigua de boca a Barcelona ja que a l'època medieval la majoria d'aigua per beure s’aconseguia mitjançant pous. L'història de Barcelona sempre es caracteritzà per la mancança de recursos aquïfers propis, ja que el Besòs i el Llobregat no eren dins del seu terme municipal. El propòsit fonamental del Rec era fer moure els molins ubicats al llarg del seu recorregut, regar les terres i abastir nous espais productius amb molta necessitat d’aigua, com ara les carnisseries i adoberies. En darrer terme en poca quantitat s’utilitzava com a aigua de boca.