Els malalts passius, la nova batalla

Segons l’advocada Esther Costa, del Col·lectiu Ronda –un despatx d’advocats amb àmplia experiència en la defensa d’afectats per PRA–, entre l’àmplia normativa que avui regula la protecció de la salut davant la contaminació per amiant, destaquen algunes normes referides a l’àmbit laboral i al mediambiental.
El Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball, de 31 de gener de 1940, va permetre aconseguir el 2012 quatre sentències contràries a Uralita i, segons Costa, “ha aplanat molt el tema en l’àmbit laboral”. Una ordre de 9 de març de 1971 estableix que l’empresa renti la roba de treball a la fàbrica, i una altra del 21 de juliol de 1982 fixa condicions de treball en la manipulació d’amiant. Pel que fa a disposicions ambientals, el problema està sotmès al Reglament d’Activitats Molestes, Insalubres i Perilloses, de 30 de novembre de 1961, així com a lleis i decrets estatals així com directives europees posteriors sobre la protecció de l’ambient atmosfèric pel que fa a l’amiant.
“Ara, la guerra la tenim en l’àmbit dels malalts passius”, explica Esther Costa, qui opina que, per “anar fent camí”, “s’han d’anar posant demandes cada vegada que es diagnostica un cas”. Els advocats del Col·lectiu Ronda ho fan i, a més, l’any 2012 van posar una demanda col·lectiva, després de passar “un filtre de prescripció”. Aquest enfocament va donar resultat, perquè la demanda va ser estimada parcialment en primera instància i es va concedir una indemnització en els casos d’afectats per convivència, però no en els ambientals. La sentència es va recórrer davant l’Audiència Provincial de Madrid per ambdues parts. Eel recurs continua en tràmit.
Pel que fa als extreballadors d’Uralita, contaminats per l’exposició a l’amiant en l’àmbit laboral, aquest bufet ha guanyat desenes de demandes d’afectats residents al Vallès. En aquests casos “el tema està més fet i existeix jurisprudència”, apunta Costa, que considera que el camí per a futures reclamacions en l’àmbit dels malalts passius és continuar presentant demandes col·lectives –com les que van interposar les darreries del 2015 i el juliol del 2016, la primera en tràmit i la segona en fase d’admissió–, seguint el model de les class action nordamericanes. Treball no els en faltarà en els propers anys, perquè, com assegura el doctor Tarrés, la corba ascendent de casos diagnosticats de PRA al Vallès “seguirà fins al 2020 o al 2022 i no desapareixeran fins almenys el 2040”.
Esther Costa creu que el principal problema és que “hi ha un lobby brutal de l’amiant” i considera que “al nostre país hi ha molt poca cultura en aquest terreny”. “Uralita –explica- sempre intenta que es presentin demandes individuals”, perquè “no volen que existeixi la sensació que estem davant d’una situació generalitzada”. Però hi estem: el Vallès ha viscut, viu i viurà un drama derivat de la contaminació per amiant, que cal no oblidar per respecte i suport als afectats.

Una imatge de la coneguda popularment com la 'Fàbrica de Baietes': unes naus on es fabricaven teixits ignífugs, amb amiant, situades a la zona de can Xarau, a Cerdanyola. Foto: Orlando Barrial, 2014