Fins no fa massa anys, els habitants dels Vallesos vivíem d'esquena als nostres rius. El Congost, la Tordera, el Besòs, el Ripoll... no passaven de ser considerats còmodes abocadors comarcals on l'emergent indústria tèxtil, tan arrelada al territori, llençava sense cap mena de control uns residus que, alhora que tenyien de colors cridaners les aigües, hi eliminaven qualsevol rastre de vida. Animals emblemàtics com la llúdriga desaparegueren en pocs anys dels dos Vallesos. Ningú trobava cap motivació en apropar-se a uns ecosistemes estèrils que no convidaven gens ni mica al passeig.
Avui dia, afortunadament, la salut dels rius vallesans ha experimentat una notable millora. Gràcies a la construcció massiva de plantes depuradores, a la nova legislació i a la creixent consciència mediambiental, avui dia els nostres rius tornen a oferir una imatge prou acceptable, en alguns casos fins i tot excepcional. És per això que la gent dels Vallesos, amb un xic de sorpresa, ens animem ara a descobrir uns paisatges que tenim a quatre passes de casa però que mai havíem tingut la pensada de recórrer. Els rius tornen a estar plens de vida i resseguir el seu curs, a peu o en bicicleta de muntanya, pot comportar una agradable experiència farcida de sorpreses. Vora l'aigua, el paisatge es transforma radicalment. La vegetació de ribera creix exuberant i ens submergeix en una mena de oasi lineal farcit de pollancres, àlbers i salzes d'ombra agraïda que ens fa oblidar que, pocs metres enllà, la calor de la pineda esdevé aclaparadora. Ara aquí ara allí, un vell molí fariner, les restes d'una resclosa o un pont romànic ens fan memòria de la inevitable petjada humana.
El desenvolupament de projectes de turisme fluvial, és a dir, projectes que vinculin el senderisme i el cicloturisme al voltant d’un riu, és una realitat cada vegada més estesa. En aquest sentit, Europa ens porta anys d'avantatge. La Ruta del Roina, la Ruta del Danubi o la Ruta pel canal du Midi francès han esdevingut destinació habitual de cicloturistes i caminaires d'arreu del món. A Catalunya sembla que aquests darrers anys ens hem posat les piles i la la “Ruta del Ter” ja permet recórrer aquest riu des del seu naixement a Ulldeter fins a la desembocadura prop de l'Estartit. En la mateixa línia, alguns municipis han engegat projectes similars a fi i efecte de potenciar el turisme fluvial als rius vallesans. Aquestes són algunes propostes que us permetran explorar-los i descobrir les sorpreses que amaguen.

La Tordera, Matagalls avall
L'any 2010 es va posar en marxa el projecte Ruta de la Tordera amb la intenció de crear una ruta de senderisme i cicloturisme al voltant d'aquest riu, des del naixement a la desembocadura. Actualment només hi ha actiu el primer tram de l'itinerari, entre Sant Marçal i el poble del Montseny, però s’espera completar-lo de cara al 2018. L'excursió comença al naixement del riu, a la Font Bona, enmig de l'incomparable marc de la fageda del Matagalls. Des d'allí, les aigües davallen, encaixonades entre les Agudes i el Matagalls, fins a les proximitats del poble del Montseny. A partir d'allí, només podem resseguir el curs de la Tordera per la carretera. Els més aventurers podreu reprendre el camí del riu a Sant Celoni, on les pistes forestals permeten enllaçar aquesta població amb Hostalric, Tordera i Blanes, on la Tordera aboca les aigües al mar, creant una llacuna d’elevat interès ecològic. Aquest tram, molt planer i parcialment senyalitzat, és ideal per a ser recorregut en bicicleta de muntanya.

El Mogent i el Congost, forjadors del Besòs
El Besòs és un riu sense naixement. Les seves aigües, habitualment escasses, no brollen d'una deu sinó que resulten de l'aiguabarreig de dos rius de naturalesa similar: el Mogent i el Congost.
El Mogent neix al repeu del massís del Corredor a resultes de la unió de dos torrents: el de l'Illa i el de ca n'Arenes. Justament és aquesta raconada, encarada al nord, la que ofereix millors possibilitats per a ser explorada a peu o en bicicleta. Des de Vilalba Sasserra, una pista ens apropa a can Font, una bella masia dedicada al turisme rural. Des d'allí, una opció excel·lent consisteix en remuntar la pista que ressegueix el torrent de l'Illa pel seu marge esquerre fins atènyer la pista principal del Corredor que, a mà dreta, ens portarà al santuari. Davallem tot seguit per la pista principal cap a l'oest i ens desviem a la dreta, al cap d'uns dos quilòmetres, per apropar-nos a ca n'Arenes, des d'on davallem pel marge esquerra del torrent homònim fins a tancar el cercle.
Per la seva banda, el naixement del Congost cal situar-lo a la font del Regàs, al terme municipal de Collsuspina, comarca del Moianès. Tot i la bellesa del naixement, el riu de seguida es veu abocat a la vall, ja en ple Vallès, on perd gran part de l'encant degut al traçat de la carretera de Vic i a l'excessiva humanització del paisatge.

El Tenes
Amb la creació de la comarca del Moianès la singular Sauva Negra, on neix el Tenes, ha deixat de pertànyer al Vallès. Això no obstant, l'indret mereix amb escreix una visita, tan per la seva bellesa paisatgística com per la singularitat botànica del bosc de faig que l'encatifa. Aigües avall, el Tenes entra avui dia al Vallès de forma espectacular i violenta a través del salt d'aigua de Sant Miquel del Fai. Des de Riells del Fai, podem resseguir el seu curs fins la balma Rossa i el gorg de la Fossa. Es tracta d'un bell itinerari esquitxat de multitud de gorgs que, de cara a l'estiu, conviden permanentment al bany. El darrer tram de la ruta, no senyalitzat, només pot fer-se a peu i requereix certa precaució.

El Ripoll, Vallès en estat pur
El Ripoll és, sens dubte, el més vallesà de tots els rius dels Vallesos. Això és així per dos motius. En primer lloc perquè el seu recorregut discorre íntegrament pel Vallès Occidental. En segon lloc, i per damunt de tot, perquè el seu caràcter és indiscutiblement vallesà. El Ripoll serpenteja de nord a sud entre turons i pinedes, cingles i masies, rescloses i molins fariners... Però també, aigües avall, entre conreus i urbanitzacions, indústries i fàbriques de paper, carreteres i ponts... És justament aquesta dicotomia entre el nord i el sud la que converteix aquest riu en un fidel reflex del que és la comarca: un contrast pacífic entre la plana i la muntanya. Recórrer el curs del Ripoll des del seu naixement fins a la desembocadura és tota una delícia. Més si tenim en compte que la ruta està senyalitzada de principi a final. El tram superior del riu, des del seu naixement a la font de cal Llogari fins a Castellar del Vallès, ofereix raconades corprenedores, amb multitud de gorgs i petits salts d'aigua. Podem optar per recorre'l a peu o en bicicleta, tot i que en aquest darrer cas el recorregut és força tècnic. En alguns trams el bosc de ribera creix ufanós, regalant una ombra que, de cara a l'estiu, s'agraeix. La qualitat de l'aigua és prou bona com per permetre l'existència d'una variada fauna: peixos, ànecs de collverd, bernats pescaires i, fins i tot, alguna llúdriga. També l'ancestral activitat humana hi ha deixat petja en forma de molins, rescloses i antigues passeres avui oblidades. A partir de Castellar del Vallès i fins a Montcada, on el Ripoll aboca les aigües al Besòs, la ruta ressegueix pistes a través d'un paisatge cada vegada més humanitzat. Tot i això, encara amaga tresors tan inesperats com l'increïble torrent de Colobrers, a tocar de Sabadell.

La riera de les Arenes, des del cor de Sant Llorenç del Munt
Ripoll a banda, la riera de les Arenes constitueix el principal curs fluvial del Vallès Occidental. La seva habitual eixutesa amaga una violència que, malauradament, es va posar de manifest durant la riuada de 1962. Per bé que la seva part baixa, coneguda amb el nom de riera de Rubí, no té cap interès especial, la capçalera s'endinsa al cor del massís de Sant Llorenç del Munt oferint la possibilitat d'un recorregut a peu prou interessant. Si no hi ha risc de pluja, podem resseguir la llera de la riera de les Arenes des de coll d'Estenalles fins a Terrassa. El tram superior, enquadrat a la comarca del Bages, és el més espectacular, amb una jove riera obrint-se pas entre l'alzinar. Més avall, ja en ple Vallès, la riera ens amaga paisatges tan inesperats com el torrent de can Roure, afluent de la riera, on el visitant és transportat, per uns instants, al llunyà oest americà.