Carpeta Tornar al riuTornar al riu
Amb la depuració de les aigües hem tornat al riu, a passejar entre una fauna i vegetació recuperades. Les rieres, els recs, el safaretjos, els pous de glaç, els molins i les basses generen actualment un sentiment de retorn als camins d’aigua del vallès
Tornar al riu
Amb la depuració de les aigües residuals aconseguida en la darrera dècada, els vallesans ens hem abocat de nou als nostres rius i rieres que sempre ens han assortit de vida i d'un ric patrimoni, amb la modèstia i la fidelitat del seu fluir
Anna Maria Palé
“Hem vist el somni realitzat. Ara cal crear els 'amics del riu', que se'n preocupin ”
El Vallès, una terra de valls, rius i rieres
Les tres conques vallesanes, de caractarístiques ben concretes, dibuixen un paisatge variat en què valls i muntanyes li confereixen identitat
La vegetació de ribera, element cabdal del paisatge vallesà
El bosc de ribera més característic de la plana del Vallès és l’albereda, amb arbres molt alts i de sotabosc ric
La recuperació de la biodiversitat de fauna als rius: miratge o realitat?
La reaparició de la llúdriga, el bernat pescaire o el corb marí gros en molts trams fluvials no amaga que som lluny de la presència que havien tingut en el passat
Isidre Roquerias
“Al Pla de Llerona fa més de cinc-cents anys que reguem”
Camins d'aigua
Resseguir el curs dels nostres rius, a peu o en bicicleta de muntanya, pot comportar una agradable experiència farcida de sorpreses
Rius del temps, altres ribes
Rieres, rius, gorgs i, en general, els usos de l’aigua que contenen ens informen del tipus de vida que es duia a terme al seu entorn
La conca del Besòs: de rius morts, a nets... i de nets, a vius!
Els nostres rius han passat de ser clavegueres a cel obert als anys setanta a espais recuperats que la gent ha de cuidar
De riera a riu
Gran part del cabal circulant als rius de la conca del Besòs prové de les aigües residuals depurades a les EDAR
Quan al riu Ripoll es vivia en coves
Més de 4.000 veïns de Sabadell provinents de la immigració van refugiar-se en baLmes a la timba entre 1940 i 1962
Els pous de glaç de can Gurri de Lliçà de Vall
L'antiga indústria del gel per a usos alimentaris i medicinals té exponents molt ben mantinguts al poble valltenenc
Can Donadéu de Sant Fost, gel per a la capital
Edificat el segle XV, el pou de glaç és el més gran del Vallès i té una capacitat de producció de més de 2.600 metres cúbics de gel
L'Aqüeducte de Canaletes, conduint aigua a Cerdanyola
Construït del 1869 al 1876, l'aqüeducte cerdanyolenc tenia 18 Km i portava 1.700 m3 d'aigua al dia de la riera de Caldes i el riu Ripoll
La connexió subterrània entre Aiguafreda i Bigues
L’avencó d’aiguafreda i l’avencó de Bigues no només comparteixen un topònim, la natura ens ofereix en aquests dos pobles una veritable singularitat hidrològica
Les Torres de l'Aigua, emblemes de Terrassa
La que va ser La Ciutat del Fum manté un dotzena de les vint-i-tres torres d'abastament d'aigua als habitatges
El cànem, el cultiu dels regadius vallesans
Durant segles, El cànem va ser un dels principals cultius del vallès i les basses canameners on s’amarava la planta, una mostra local de la cultura de l’aigua
Els safaretjos d'aigua termal, un orgull local de Caldes
Als populars rentadors existents a Caldes de Montbui des de fa un segle i mig no només s'hi va a fer bugada, hi brollen tota mena d'activitats
El Molí de Can Barba
Polvorer, bataner, draper… La força de l’aigua del ripoll, al seu pas per Castellar, ha mogut les rodes d’aquest molí al llarg dels segles
Mollet, terra molla
L’abundància d’aigua a la plana de Mollet va fer que es generés una important infraestructura hidràulica que permetia i garantia la prosperitat dels conreus
Tornar a les fonts
Un itinerari per sis fonts martorellenques ens endinsa en els usos diversos que han tingut des de la postguerra
Fes reviure el Ripoll!
L'associació ADENC ha impulsat set edicions de plantades populars d'arbres i arbustos per revegetar 700 metres de la llera del riu a Sabadell
La Casa de les Aigües de Montcada, la joia modernista
El conjunt arquitectònic i hidràulic que va abastir la ciutat de Barcelona durant un segle –fins al 1987– es pot conèixer a través de visites teatralitzades
La mort blanca
La fàbrica de la Uralita de Cerdanyola i els afectats per patologies relacionades amb la manipulació d'aquest mineral.
Amiant, la mort blanca
El Vallès encapçala el rànquing d’afectats per patologies relacionades amb aquest mineral manipulat a la fàbrica de la Uralita de Cerdanyola
Malalties amb l'epicentre a Cerdanyola i Ripollet
El problema de salut sorgeix quans el fibrociment es trenca o desgasta i també anys després d'haver-hi patit l'exposició
El desamiantat, un procés difícil
Durant dècades les runes de fibrociment es va servir per tapar bassals dels camins i van escampar el residu contaminant
Una associació per denunciar el cas, en un llarg litigi
Un total de 47 afectats van fer una demanada col·lectiva el 2008 que de moment no ha prosperat
Jesús Ferrer
“Només vull que es faci justícia”
Salvador Mañosa
“N’he deixat molts a la cuneta”