Trenta anys del Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès
El complex cultural s’ha convertit en un referent en una ciutat que, en aquest període, ha passat de 40.000 a 96.000 habitants
Manel Pere Casas
(text)
El Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès ha complert trenta anys exhibint unes xifres rodones de programació i públic que parlen de més de 1.800 espectacles oferts, amb més de 2.000 funcions, la participació de 10.000 artistes i un públic de més de dos milions d’espectadors. Més enllà de les dades, però, allò que transcendeix és que en aquestes tres dècades s’ha convertit en un espai de referència de la vida cultural i social santcugatenca i de més enllà de la ciutat.
Rememorant la data inaugural del 25 de setembre de 1993, en la mateixa data d’aquest 2023, el Teatre-Auditori va acollir la celebració institucional de l’aniversari, en un acte que, en agraïment al públic que li ha donat sentit, es va cloure amb l’espectacle Bona gent, de Quim Masferrer.
Presidit per l’alcalde Josep Maria Vallès, l’acte va remarcar el paper del batlle que va impulsar-ne la construcció, Joan Aymerich, que va regir entre els anys 1987 i 1999 i va fer del teatre-auditori una de les seves prioritats. I és que l’ambiciós i modern equipament llavors projectat ha esdevingut emblemàtic del pas de poble a ciutat que Sant Cugat ha viscut en aquests trenta anys, en els quals els 40.000 habitants del 1993 s’han més que doblat i han arribat a prop de 96.000 en l’actualitat.
Amb un cost de 2.436 milions de pessetes de l’època (uns 14,6 milions d’euros), el projecte va rebre crítiques d’excessiu i faraònic quan es construïa, però el temps i l’ús l’han consolidat com un espai imprescindible del Sant Cugat d’avui, amb una projecció destacada en el panorama cultural català.
Contra la ciutat dormitori
Incorporant elements arquitectònics i tecnològics avançats, el nou complex cultural es proposava ser un element clau per revitalitzar la vida cultural d’un Sant Cugat en plena expansió urbanística, que evités que es convertís en una ciutat dormitori. Aquella era llavors una amenaça real, especialment després de l’obertura dels túnels de Vallvidrera l’any 1991, impulsats arran dels Jocs Olímpics de Barcelona.
L’espectacle inaugural, Històries de Sant Cugat, dirigit per la santcugatenca Dolors Vilarasau, va fer pujar a l’escenari més de dues-centes persones, entre les quals la cinquantena de membres del grup de teatre local Fila Zero, dirigit per la mateixa Vilarasau; cantaires de totes les corals locals; dansaires de l’Esbart i musics de l’Orquestra de Cambra –que van tocar des del fossat que inicialment hi havia– que amb els anys es convertiria en la reconeguda Orquestra Simfònica de Sant Cugat.
Amb musica composta per a l’ocasió per Toni Xuclà, l’espectacle es configurava de tres obres d’ambientació local –Passió i glòria, de Guillermo Ayesa; Les espardenyes del Roc, de Joan Tortosa; i Balades de mercat, d’Ignasi Roda– i va tenir entre els actors protagonistes destacats personatges locals, com ara els pintors Sergi Barnils i Paco Minuesa. Prop de 4.000 espectadors van gaudir de les cinc representacions que es van fer del muntatge.
“La tria de l’espectacle inaugural va penjar d’un fil fins a darrera hora, perquè el director del Teatre-Auditori, Tomàs Seix, preferia inaugurar amb una obra o un espectacle més ’prestigiós’, però l’alcalde Aymerich es va imposar a mantenir l’acord que havia pres amb els grups escènics locals”, recorda Dolors Vilarasau. Així mateix, la directora teatral santcugatenca, que va formar part de la comissió fundacional del nou equipament, juntament amb Joan Llamas, Joan Rovira i Josep Ferré, apunta que “al començament el projecte de l’Ajuntament era clarament de fer un auditori, més pensat per a la música, i la idea es va refer en part arran de les aportacions que hi vam fer les entitats que majoritàriament es dedicaven a les arts escèniques, però sempre ha estat un espai més preparat per a audicions que per a teatre”.
El nou complex va arribar en un moment que “els equipaments culturals locals estaven en una situació precària, ja que el veterà Teatre de la Unió Santcugatenca ja patia seriosos problemes que en limitaven l’ús”, indica Vilarasau, que confia que la propera obertura del Teatre La Unió, completament remodelat, “permetrà fer unes produccions als grups de teatre locals que el Teatre Auditori no ha facilitat”.
Des de la seva posada en funcionament, al Teatre Auditori els santcugatencs hi han pogut gaudir de teatre, dansa, música, circ, màgia, poesia i fins i tot òpera d'alt nivell sense haver de desplaçar-se fora de la ciutat, alhora que l’equipament ha acollit públic arribat d’arreu del Vallès i de la resta del país. Al llarg de trenta anys ha acollit espectacles de reconegut prestigi internacional i interpretacions per part de primeres figures del món artístic i cultural. A banda de l’esmentada sessió inaugural d’Històries de Sant Cugat, l’equipament ha estat testimoni d’actuacions tan remarcables com ara un concert de Victòria dels Àngels, actuacions de la Companyia Nacional de Dansa, nombrosos espectacles protagonitzats per la santcugatenca Emma Vilarasau, o els concerts de Rosario, Roger Hodson, Joan Manuel Serrat, així com de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, que hi té temporada pròpia, o de múltiples concerts del Festival Petits Camaleons, dedicat al públic familiar. Així mateix, a través del seu Taller d’Escenografia i de residències artístico-tècniques, ha coproduït i col·laborat amb espectacles de gèneres diversos.
Patrimoni Equipaments culturals
