Els primers aplecs sardanistes de Cardedeu es van celebrar durant els anys d’il·lusió i efervescència cultural de la Segona República. El primer es va ballar el 2 de juliol de 1933 i el segon el 24 de juny de 1934. S’havia plantat una llavor que la Guerra i els primers anys foscos del franquisme van interrompre. L’aplec va ressorgir de les cendres el 1945. Al cap de dos anys, per enfortir l’efemèride, es va crear el Primer Gran Concurs de Sardanes. La intenció era consolidar una gran diada sardanista tot celebrant un concurs al matí, un aplec a la tarda i una ballada al capvespre. L’empenta i la il·lusió dels impulsors eren tan grans que fins i tot van organitzar un tren especial des de l’estació de França de Barcelona amb 470 viatgers. Al concurs hi van participar cinquanta-una colles. L’èxit va ser esclatant i la fórmula es va consolidar els anys següents amb la creació del Patronat Sardanista. El dia de l’aplec era un dia de joia i alegria i els carrers de la vila s’omplien de gom a gom en una diada d’autoafirmació catalanista. Les colles participants al concurs es repartien entre diferents cases del poble, que els oferien espai per dinar i per poder-se vestir per ballar. L’Agrupació Sardanista Roure de Barcelona era acollida a Cal Recader Ros, al carrer de Sant Antoni, i el fill petit de la casa, l’Àngel, portava el cartell que anunciava el nom de la colla balladora. D’aquesta manera va començar tota una vida lligada al món sardanista.

Caure dret a la pallissa
L’Àngel Pujol i Fàbregas va néixer el 1940. Era el segon fill del recader Lluís Pujol i de Lola Fàbregas, que més endavant regentaria una petita merceria al domicili familiar. Els dos progenitors havien sigut balladors de gitanes durant la seva joventut. La infantesa la va passar jugant amb els amics del veïnat a baliues, a cuit pels Escorrelots, o tot utilitzant un tros de passamà per jugar al flèndit. Era època d’escassetat i qualsevol objecte era bo per entretenir-se. Als set anys, jugant a la pallissa de can Ribes, on els pares del seu amic Joan Amatller feien de masovers, va caure dret pel forat de l’escala i va quedar clavat a terra. Va tenir sort, i tot i la gravetat de la patacada i de la llarga convalescència, el fet va quedar en un ensurt. Per agrair que en sortís il·lès, la família va anar diverses vegades amb tartana a l’aplec del Remei de Santa Maria de Palautordera a expressar la seva devoció a la Mare de Déu.

Aprendre a comptar i repartir
Als catorze anys, l’Àngel va entrar d’aprenent a la serralleria Pujadas, on n’hi treballaria més de divuit. Al taller eren una vintena d’empleats que feien construccions metàl·liques de tota mena, sobretot portes, reixes i filats de defensa per caixes d’ascensors pels habitatges de l’Eixample de Barcelona. Mentrestant, als quinze anys va aprendre a comptar i a repartir sardanes a l’estació de tren, amb el veterà ballador Vicenç Segarra, tot aprofitant que esperava el tren després de portar els encàrrecs de la tintoreria.
L’any 1968, després de nou anys sense celebrar-se l’aplec de sardanes cardedeuenc, la Germandat de la Santa Espina va recuperar la trobada sardanista del tercer diumenge de juny com a festa pròpia. L’Àngel hi va participar ensenyant a puntejar als nens i nenes que ballaven ballets als Pastorets per inaugurar solemnement el monument a la nostra dansa al Parc dels Pinetons. La poca afluència de balladors als aplecs va fer que el febrer de 1970 l’organització enviés una carta a Joan Soler, Joan Serra i Àngel Pujol per demanar-los col·laboració per a ensenyar a ballar sardanes. Els assajos es van fer a la Sala de les Columnes de l’ajuntament, i van tenir tant bona acollida que el 30 de novembre de 1970 es va crear l’Agrupació Sardanista Cardedeu.
Aquella època l’Àngel va començar a treballar a la primera sucursal del Banc Sabadell a Cardedeu, on s’hi va estar fins que es va jubilar. Durant el temps lliure compaginava la seva afició sardanista amb els entrenaments del Club de Futbol Cardedeu. Entrenava l’equip infantil i el seu germà Joan i Gabriel Motino el juvenil. Una combinació que va haver de deixar el 1974 a l’assumir la presidència de l’Agrupació Sardanista.

Partitures i discos
L’Àngel afirma que “va tenir la sort d’estar al moment oportú, al lloc ideal, amb uns companys que hi posaven moltes ganes”. D’entre aquests en va destacar Gonçal Soler, en Salo, amb qui l’unia una profunda amistat. D’ell va ser la proposta d’editar elapés de sardanes dedicades a Cardedeu i la creació d’un arxiu de partitures de sardanes. L’Agrupació va arribar a publicar quatre discs en vinil i tres CD i d’aleshores ençà la vila i la seva gent compta amb la quantitat gens menyspreable de més de 130 sardanes dedicades per una cinquantena d’autors diferents i un singular arxiu de més de 16.000 partitures de sardanes. El vincle forjat amb molts dels compositors va fer que cap es volgués perdre l’aplec de Cardedeu. Al migdia tots anaven a dinar a casa de l’Àngel, la primera que es va edificar al barri de Can Canyes. De l’àpat se n’encarregava la seva dona, la Maria Pericas, i els seus fills Núria, Jordi i Oriol actuaven de cambrers improvisats.
L’Àngel va estar al capdavant de l’agrupació fins l’any 2012; més de quaranta anys dedicats amb il·lusió a Cardedeu i a la sardana, una experiència que reviu amb emoció.

Àngel Pujol i Fàbregas va morir el 10 de novembre passat, setmanes després de parlar amb Vallesos. Que aquestes pàgines serveixin de petit homematge. Que descansi en pau.