Can Duran, artesans de l’oli de Vera
La finca biguetana explota dues-centes oliveres de Vera centenàries, una relíquia de conreu als marges que dona un oli intens i verdós
Aina Relats
(text)
A la segona meitat del segle xix, moltes de les varietats d’oliveres conreades fins llavors al Vallès van desaparèixer arran d’uns episodis de glaçades i es van haver d’introduir varietats més resistents, principalment la varietat Vera. Avui, coneixem i podem degustar-ne el seu oli intens i verdós característic gràcies als pocs pagesos que encara cuiden aquestes oliveres centenàries d’una varietat de conreu minoritari. És el cas d’en Joan Duran Alsina, de Can Duran de Bigues, que va heretar la finca del seu pare, tot i que l’ofici de pagès ja li ve dels besavis, veïns de Santa Eulàlia de Ronçana.
Després que la família rondés un temps per Sentmenat i Palau-Solità i Plegamans, als anys seixanta del segle passat el pare d’en Joan es va instal·lar finalment en aquesta finca, antigament anomenada els Taulons de Can Viver. És en aquest paratge privilegiat, amb un microclima d’hiverns càlids i estius més freds que els beneficia, on produeixen hortalissa, vinya, fruiters i olivera. En Joan, amb ajuda de la família, fan venda a domicili als clients ja fidelitzats i els dissabtes van a mercat a Palau-Solità i Plegamans.
Un oli de qualitat, eclipsat
Són productors d’oli de Vera des que van adquirir aquest terreny: compten amb dues-centes oliveres d’aquesta varietat, concentrades en dues hectàrees. “Sempre hem fet oli d’aquestes oliveres, encara que abans no se’n deia de Vera”, admet l’amo de Can Duran. Han estat iniciatives com la Fira de l’Oli Vera, que se celebra des de fa deu anys a Bigues i Riells del Fai, i la voluntat del Consell Comarcal i dels municipis on se’n conreen per fer d’aquest oli un producte de qualitat el que ha donat a conèixer entre la població vallesana aquesta varietat que durant molts anys va quedar eclipsada.
Un estudi de la Cooperativa Agrària del Vallès, fet per encàrrec del Consell Comarcal del Vallès Oriental, ha xifrat en 13.000 oliveres de varietat Vera les que hi ha a la comarca, en una superfície de 167 hectàrees. Es compten un total de trenta-vuit productors en terres de Bigues i Riells del Fai, Caldes de Montbui, la Garriga, Cànoves i Samalús, l’Ametlla, les Franqueses, Sentmenat i Castellar. A principis d’aquest any 2023 es va constituir l’Associació de Productors d’Oli d’Oliva Verge del Vallès amb l’objectiu d’obtenir una denominació d’origen protegida (DOP) per la varietat Vera que certifiqui la qualitat del producte vallesà.
Joan Duran explica que el protagonisme que ha adquirit l’oli de Vera darrerament és degut, també, al canvi que han sofert les seves propietats organolèptiques respecte de fa unes dècades. És qüestió, principalment, de les tècniques innovadores dels molins moderns, que n’han perfeccionat i refinat el gust, abans massa intens i picant per al consumidor.
Reproduïdes amb empelts
“Fins fa pocs anys era difícil trobar planter d’olivera de Vera a les cooperatives; qui en volia feia amb empelts”, explica Joan Duran. És a causa d’aquest fet que la majoria dels productors d’oli de la zona han apostat per l’arbequina, una varietat d’olivera de la qual es troba planter fàcilment i a preus inferiors. Així, generalment, s’han cultivat oliveres arbequines disposades en rengles i amb rec a degoteig. Tot just ara, arran del fort impuls i coneixement de la varietat Vera, se’n comencen a fer plantacions en renglera.
A Can Duran disposen de mil oliveres arbequines que, per l’edat jove dels arbres i per la quantitat d’oli que produeixen, tenen més sortida. En canvi, les oliveres de Vera són velles –tenen entre cent i tres-cents anys– i estan situades als marges de les feixes i en barrancs.
A causa de la seva disposició i de l’antiguitat dels arbres, la collita de Vera és més dificultosa i cara, ja que es requereix molta mà d’obra i només permet l’entrada de maquinària petita. En la resta del procés, no hi ha diferències: com per a tota oliva, que el premsat sigui baix de calor és determinant per aconseguir un oli de Vera d’alta qualitat, gustós i aromàtic. A Can Duran, procuren deixar passar el mínim temps possible amb l’oliva collida fins que les duen a premsar a un trull de Bigues mateix o a un altre de Piera, a l’Anoia.
En Joan admet amb recança que, si fos en termes de rendibilitat, a Can Duran no farien oli de Vera. “Les produeixo perquè les tinc i és un sentiment de la família. Sap greu deixar-ho de fer, però aviat s’acabarà”, diu, tot descrivint la gravetat de la situació de la pagesia que, a la zona, no troba relleu generacional. Alhora, remarca que la producció d’oliva de Vera està molt condicionada a les traves del temps: “aquest any farem misèria, però l’any passat vam produir dos mil quilos de Vera”, explica.
Carpeta Tastets vallesans
