“El senyor Pompeu Fabra”. Així és com anomenava al mestre Pompeu Fabra el codinenc Pere Vallcorba i Fontserè, una de les darreres persones que recordava les estades del gramàtic català a Sant Feliu de Codines abans del seu exili en terres franceses de la Catalunya del Nord, el gener de 1939. El fotògraf Pere Vallcorba va morir el maig de 2021 als 89 anys, però diversos enregistraments fan que les anècdotes i records d’aquell nen que va compartir temps amb Fabra es mantinguin vives.
El 24 de gener de 2016 Pere Vallcorba va ser una de les persones que va intervenir en un acte de record a Pompeu Fabra a la casa on Fabra passava els estius, coneguda com Can Vildomat. L’edifici situat al número 67 del carrer Agustí Santacruz era la casa d’estiueig del mestre i on es van instal·lar durant la darrera etapa de la Guer­ra Civil per por de la guerra a la ciutat. I és on va passar l’última nit al Principat, abans de marxar cap a l’exili. La matinada del 24 de gener de 1939, el gramàtic va sortir de la casa de Sant Feliu, acompanyat per la seva dona i les seves tres filles, per emprendre el camí cap a la Catalunya del Nord, d’on mai més va poder tornar. Setanta-set anys exactes després d’aquell dia, Sant Feliu de Codines li va retre un homenatge amb la col·locació d’una placa a la façana de l’edifici que recorda aquest fet. Quan Pompeu Fabra va haver de deixar la seva terra, Pere Vallcorba tenia només sis anys però en conserva records molt nítids. “La mare i jo vivíem a Can Mistaire, que era un tros més amunt, però davant de la casa els Fabra hi havia casa els meus avis, Can Moliné, que tenien una petita botiga i el senyor Pompeu anava allà a passar l’estona”, explicava Pere Vallcorba l’octubre de 2016 en una entrevista al programa “Perfils de Codines” d’Ona Codinenca. “A la botiga sempre s’hi reunia gent i feien una mica de tertúlia. Jo voltava per allà jugant però no sabia pas qui era Pompeu Fabra. El coneixia però no sabia pas que havia fet un diccionari!”, deia. “Recordo molts detalls d’ell i que havia parlat amb ell”, afegia Vallcorba que tenia records que el van acompanyar durant tota la vida.
“Un dia, allà a la botiga, la meva mare parlant amb el senyor Pompeu Fabra li va dir ‘demà ens hem de llevar més d’hora que hem d’anar a Barcelona per portar el Pere al metge’. El senyor Pompeu Fabra li va preguntar amb què hi anàvem. Quan la mare li va respondre que amb el cotxe de línia el senyor Pompeu li va dir que no, que anéssim amb el seu cotxe que l’havia de venir a buscar”, relatava Vallcorba. La mare d’en Pere, en un primer moment s’hi va negar, però el mestre li va dir “Roseta m’enfadaré si no veniu amb nosaltres. A les vuit cada dia tinc el xofer aquí davant que em ve a buscar i vindreu amb mi”. I així va ser. L’endemà, puntuals, van marxar cap a Barcelona: el xofer i la mare seien al davant i el petit Pere, que aleshores tenia sis anys, al darrere amb Pompeu Fabra. “No recordo de què vam parlar però estava fascinat. Em sembla que és el primer viatge que vaig fer fora de Sant Feliu: mirava per la finestra i veia coses que no havia vist mai: Caldes, Palau… fins arribar a Barcelona!”.

Una bicicleta per Reis
L’altre gran record que Pere Vallcorba tenia de Pompeu Fabra era el dia de Reis de 1938, en plena guerra. El pare del Pere era a la guerra i la seva mare i la seva àvia anaven tirant “com podien”. “Ningú tenia res de res. Anàvem fent i els Reis més aviat passaven de llarg”, recordava. Com que els avis eren espardenyers li havien portat espardenyes o mitjons o alguna joguina molt senzilla. Però aquell 6 de gener, el del 1939, hi havia un paquet molt gros que la seva mare va dir que era de casa del senyor Pompeu Fabra que “com que en sabia molt d’escriure” havia fet una carta demanant això per a ell. “El vaig obrir de seguida i, Mare de Déu, era una bicicleta de tres rodes de fusta! Allò va ser… no us ho podeu imaginar! Aleshores ningú tenia bicicletes de tres rodes”, relatava el Pere amb emoció.
El Pere sospitava que el tricicle, amb els anys, es deuria fer malbé, perquè no recordava què se n’havia fet. Aquella jornada màgica de Reis, però, el va acompanyar sempre més així com el record del mestre que quan el Pere tenia set anys va haver de marxar del país i no va poder tornar mai més. Des de l’any 2020, Sant Feliu el recorda amb les Jornades Fabra on a partir dels eixos “Llengua, repressió i exili” es commemora la seva figura.