Casanovas 1906, botifarres d’inspiració egarenca
L’obrador centenari de terrassa ha creat embotits locals com la botifarra terregada o la de músic, basant-se-se en plats antics i noves receptes d'avui
Joan Alcaraz (text) , Casanovas 1906 (fotografies)
La botiga i obrador Casanovas 1906, o Casanovas Selecció, situats al Raval de Montserrat de Terrassa, just al davant de l'Ajuntament, va començar la seva trajectòria als inicis del segle xx com una de les parades –que encara hi és– del veí Mercat de la Independència. Des de l'any 1906 i fins avui, s'ha consolidat com una de les carnisseries i xarcuteries més selectes de la ciutat.
Casanovas elabora, entre d'altres productes, la botifarra terregada, característica de la ciutat; la botifarra de músic, vinculada al prestigiós Festival de Jazz; la botifarra Jack Daniel's, inspirada en el pianista, cantant i compositor Memphis Slim; o la botifarra de Sant Llorenç, en al·lusió al Parc Natural proper i gran respirador ambiental de l’antiga Ègara.
Tal com diu Xavier Casanovas, l'actual propietari de l'establiment, “nosaltres provenim d'una família de cansaladers i ens hem especialitzat en les botifarres, amb ganes de fer-les diferents”. Per això, l'obrador participa activament en l'impuls de Terrassa Gastronòmica, “una marca identificativa de productes, establiments i activitats per dinamitzar el turisme gastronòmic a Terrassa, el sector de la restauració i el sector agrícola situat en l'entorn de la ciutat”. Casanovas també forma part del col·lectiu de xefs i restaurants Cuina Vallès. I és que Xavier Casanovas ho té clar: “Volem fer de Terrassa una ciutat de referència gastronòmica”.
Terregada, la botifarra més genuïna
La botifarra terregada s'inspira en un plat típic de la cuina egarenca de principis del segle xx, que consistia en el guisat de la sang i els menuts de porc. El plat rebia el nom de terregada pel seu aspecte semblant als petits fragments de carbó de la crema de llenya, amb els quals s'encenien els tradicionals brasers que escalfaven les cases durant els mesos d'hivern.
“Aquesta botifarra –explica Casanovas–, és feta amb menuts de porc –normalment pulmons, cor i fetge–, tomàquet, ceba, ametlla, sal, pebre negre i vi ranci. Tot natural, sense cap additiu. Nosaltres vam començar a elaborar-la el 2008 amb el suport del xef Artur Martínez, del desaparegut restaurant Capritx, que en va fer la recepta. A més, la terregada s'ha projectat com cal, perquè el col·lectiu Cuina Vallès se l'ha fet seva”.
Aquesta botifarra es consumeix preferentment tallada a rodanxes gruixudes, i es fregeix a la paella amb oli d'oliva per les dues bandes. Té bons acompanyaments amb el tradicional pa amb tomàquet o les característiques mongetes del ganxet. “Vam voler crear –diu Xavier Casanovas– un embotit autòcton de la nostra ciutat i que ens representés. I, com que ens adonàvem que la tradició de l'antic plat s'havia perdut, vam decidir reinventar-lo, creiem que amb prou èxit”.
“Al nostre obrador ens sentim ben orgullosos d'haver creat un producte molt versàtil, que es pot menjar tant fred com passat per la paella amb un raig d'oli d'oliva verge extra, servit sobre pa torrat amb una punteta d'allioli, o acompanyat d'unes mongetes del ganxet. Vaja, com les botifarres de tota la vida...”, afirma.
Dos productes a ritme de jazz
A Casanovas 1906 s'elabora també la botifarra de músic, inspirada en el prestigiós Festival de Jazz de Terrassa. Un producte ideat pel Gremi de Carnissers i Cansaladers de la ciutat. “El pretext –diu el propietari– no pot ser més lògic: tota bona festa ha de tenir un bon aliment associat”. Aquest producte se serveix singularment al tradicional pícnic de Vallparadís, amb gran èxit de participació, del Festival de Jazz.
“Un bull cuit, rosadet, amb fruits secs al seu interior, com són nous, avellanes, panses i ametlles, tot aromatitzat amb vi dolç d'Ullastrell”. Amb el seu lleuger toc dolcenc, la botifarra de músic fa de molt bon menjar sobre llesques de pa amb tomàquet o en amanides.
Pel que fa a la botifarra Jack Daniel's, s'inspira, en el pianista nord-americà, cantant i compositor de blues Memphis Slim, que va actuar en la primera edició del Festival de Jazz, l'any 1982. És una botifarra crua que té un toc diferent, ja que s'acompanya de xocolata, tot aromatitzat, com diu el seu nom, amb whisky Jack Daniel's, un dels més valorats del mercat.
Finalment, la botifarra de Sant Llorenç adopta el seu nom del veí Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a tocar de Terrassa i encara més de Matadepera. És un producte elaborat a base de trossos gruixuts i aromatitzats amb farigola, que la dota d'una aroma molt característica. Casanovas troba que aquest producte “és ideal per a cruspir-se la clàssica botifarra amb mongetes del ganxet, i acompanyar-la pels habituals companys de graella com les patates al caliu, unes carxofes i un bon allioli”.
En definitiva, uns productes alimentaris excel·lents, elaborats a Terrassa i projectats des d’aquí al conjunt de les contrades vallesanes.
Casanovas elabora, entre d'altres productes, la botifarra terregada, característica de la ciutat; la botifarra de músic, vinculada al prestigiós Festival de Jazz; la botifarra Jack Daniel's, inspirada en el pianista, cantant i compositor Memphis Slim; o la botifarra de Sant Llorenç, en al·lusió al Parc Natural proper i gran respirador ambiental de l’antiga Ègara.
Tal com diu Xavier Casanovas, l'actual propietari de l'establiment, “nosaltres provenim d'una família de cansaladers i ens hem especialitzat en les botifarres, amb ganes de fer-les diferents”. Per això, l'obrador participa activament en l'impuls de Terrassa Gastronòmica, “una marca identificativa de productes, establiments i activitats per dinamitzar el turisme gastronòmic a Terrassa, el sector de la restauració i el sector agrícola situat en l'entorn de la ciutat”. Casanovas també forma part del col·lectiu de xefs i restaurants Cuina Vallès. I és que Xavier Casanovas ho té clar: “Volem fer de Terrassa una ciutat de referència gastronòmica”.
Terregada, la botifarra més genuïna
La botifarra terregada s'inspira en un plat típic de la cuina egarenca de principis del segle xx, que consistia en el guisat de la sang i els menuts de porc. El plat rebia el nom de terregada pel seu aspecte semblant als petits fragments de carbó de la crema de llenya, amb els quals s'encenien els tradicionals brasers que escalfaven les cases durant els mesos d'hivern.
“Aquesta botifarra –explica Casanovas–, és feta amb menuts de porc –normalment pulmons, cor i fetge–, tomàquet, ceba, ametlla, sal, pebre negre i vi ranci. Tot natural, sense cap additiu. Nosaltres vam començar a elaborar-la el 2008 amb el suport del xef Artur Martínez, del desaparegut restaurant Capritx, que en va fer la recepta. A més, la terregada s'ha projectat com cal, perquè el col·lectiu Cuina Vallès se l'ha fet seva”.
Aquesta botifarra es consumeix preferentment tallada a rodanxes gruixudes, i es fregeix a la paella amb oli d'oliva per les dues bandes. Té bons acompanyaments amb el tradicional pa amb tomàquet o les característiques mongetes del ganxet. “Vam voler crear –diu Xavier Casanovas– un embotit autòcton de la nostra ciutat i que ens representés. I, com que ens adonàvem que la tradició de l'antic plat s'havia perdut, vam decidir reinventar-lo, creiem que amb prou èxit”.
“Al nostre obrador ens sentim ben orgullosos d'haver creat un producte molt versàtil, que es pot menjar tant fred com passat per la paella amb un raig d'oli d'oliva verge extra, servit sobre pa torrat amb una punteta d'allioli, o acompanyat d'unes mongetes del ganxet. Vaja, com les botifarres de tota la vida...”, afirma.
Dos productes a ritme de jazz
A Casanovas 1906 s'elabora també la botifarra de músic, inspirada en el prestigiós Festival de Jazz de Terrassa. Un producte ideat pel Gremi de Carnissers i Cansaladers de la ciutat. “El pretext –diu el propietari– no pot ser més lògic: tota bona festa ha de tenir un bon aliment associat”. Aquest producte se serveix singularment al tradicional pícnic de Vallparadís, amb gran èxit de participació, del Festival de Jazz.
“Un bull cuit, rosadet, amb fruits secs al seu interior, com són nous, avellanes, panses i ametlles, tot aromatitzat amb vi dolç d'Ullastrell”. Amb el seu lleuger toc dolcenc, la botifarra de músic fa de molt bon menjar sobre llesques de pa amb tomàquet o en amanides.
Pel que fa a la botifarra Jack Daniel's, s'inspira, en el pianista nord-americà, cantant i compositor de blues Memphis Slim, que va actuar en la primera edició del Festival de Jazz, l'any 1982. És una botifarra crua que té un toc diferent, ja que s'acompanya de xocolata, tot aromatitzat, com diu el seu nom, amb whisky Jack Daniel's, un dels més valorats del mercat.
Finalment, la botifarra de Sant Llorenç adopta el seu nom del veí Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a tocar de Terrassa i encara més de Matadepera. És un producte elaborat a base de trossos gruixuts i aromatitzats amb farigola, que la dota d'una aroma molt característica. Casanovas troba que aquest producte “és ideal per a cruspir-se la clàssica botifarra amb mongetes del ganxet, i acompanyar-la pels habituals companys de graella com les patates al caliu, unes carxofes i un bon allioli”.
En definitiva, uns productes alimentaris excel·lents, elaborats a Terrassa i projectats des d’aquí al conjunt de les contrades vallesanes.