Des que es va començar a descobrir per forasters a finals del segle xix, el Pirineu s’ha convertit en un pol d’atracció i experiències. Com avui dia, per conèixer els seus secrets calia calçar-se uns esquís als peus. Es tracta d’un escenari envoltat de neu a l’hivern que amb el pas del temps ha esdevingut una destinació de referència per gaudir amb família i amics.
La fórmula de l’èxit d’aquesta societat de muntanya es basa en un model de vida, amb tota classe de serveis i facilitats, que gira entorn de la neu i els seus paisatges de conte. L’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Solsonès, la Cerdanya i la Val d’Aran configuren aquest territori amb un potencial que llueix la seva màxima brillantor els mesos d’hivern.
Aquestes muntanyes combinen esquí, natura i cultura amb tota mena de serveis i facilitats per viure una experiència plena amb amics i familiars, que de segur compleixen totes les expectatives en un entorn màgic.
Un llegat cultural ple d’història
La cultura és un altre dels trets característics del Pirineu. La seva herència medieval ens permet veure esglésies al llarg d’aquestes muntanyes amb un clar caràcter romànic i també més tardanes, del gòtic. Però si n’hi ha algunes que destaquen per damunt de totes són les que trobem al romànic de la Vall de Boí. La seva excepcionalitat es dona per la concentració de vuit esglésies i una ermita, d’un mateix estil arquitectònic, en un espai molt reduït.
Des que l’any 2000 va entrar a formar part de la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, més de dos milions de visitants han conegut aquest petit tresor del Pirineu. El temple més visitat d’aquest llegat de la família feudal dels senyors d'Erill és Sant Climent de Taüll, amb el
mapping del seu pantocràtor original. Enguany se celebren els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, amb un programa d’activitats que comença el cap de setmana del 9 i 10 de desembre, coincidint amb la data de consagració de les esglésies.
Un altre tret destacable del Pirineu és la seva tradició termal. És una herència directa de l’època romana que els francesos van explotar a finals del segle xix per les propietats curatives i saludables d’aquestes aigües. Són aigües sulfuroses que provenen de les profunditats de les plaques tectòniques plenes de minerals. L’oferta és àmplia i amb tots els serveis i tractaments imaginables, sobretot per a la cura de la pell. Així, trobem el balneari de Caldes de Boí, els Banhs de Tredòs, les termes Baronía de Les, el balneari de Sant Vicenç o l’hotel balneari Iberik Rocallaura, a l’Urgell, que tot i no ser al Pirineu es troba dins de l’oferta termal de la demarcació.
Museus de la vida pirinenca
Els museus permeten contemplar la vida al Pirineu temps enrere. Amagats entre aquestes muntanyes trobem prop d’una cinquantena d’espais museístics, molts d’ells integrats a la Xarxa de Museus del Pirineu i Aran.
A la Val d’Aran l’ecomuseu Çò de Joanchiquet mostra els costums i formes de viure basats en la pagesia i ramaderia dels aranesos abans de l’arribada de l’electricitat. També a l’Aran, al poble d’Unha hi ha el Musèu dera Nhèu, amb una exposició permanent per entendre la importància de la neu en aquestes muntanyes amb material interactiu i documents històrics. L’ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri, segueix un estil semblant, mostrant com era la típica casa pallaresa i la vida dels seus veïns.
Situat al conjunt catedralici de la Seu d’Urgell, el Museu Diocesà d’Urgell agrupa un interessantíssim conjunt artístic procedent de les diferents parròquies del bisbat d'Urgell amb una col·lecció d’objectes d'art litúrgic i religiós que abracen des del segle x fins al xviii. Amb més de cent anys de vida i situat al palau episcopal de la capital del Solsonès, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona disposa de col·leccions de patrimoni històric i artístic des del neolític fins al segle xx dels territoris que integren el bisbat de Solsona.
A Coll de Nargó (l’Alt Urgell) i la Pobla de Segur (el Pallars Jussà) hi ha dos espais que parlen dels raiers i permeten conèixer aquesta tradició fluvial de navegar pels rius sobre barques fetes de troncs. El Museu de Camins de Vall de Siarb (el Pallars Sobirà) és la reserva viva de senders del Pirineu: un entramat de camins, corriols, senders, encreuaments, marges i construccions que s’han mantingut i recuperat de manera comunitària per convertir-lo en un museu a l’aire lliure.
Al llarg de tot el Pirineu hi trobem centrals hidroelèctriques, testimoni d’una revolució industrial que va portar molta gent a treballar en aquestes muntanyes. En aquest sentit, el Museu Hidroelèctric de Capdella és un equipament que mostra la feina i la funció de les centrals a la primera meitat del segle xx per generar una reflexió sobre el territori i el patrimoni industrial i cultural de la Vall Fosca.
El Museu de les Trementinaires, a Tuixent (l’Alt Urgell), explica la tradició d’aquestes dones que es dedicaven a recol·lectar herbes i olis d’aquesta zona pirinenca per fer remeis medicinals i comercialitzar-los per tot Catalunya amb la finalitat de guarir i curar tots els mals. D’altra banda, el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà de Cerdanya permet experimentar i entendre un temps de guerres a través d'un muntatge innovador, basat en diferents audiovisuals, i activitats per conèixer una setantena de búnquers.
Calaixera L'escapada
