Qualsevol repàs per la geografia del jazz a Catalunya s’haurà d’aturar, i no precisament a tall d’anècdota, a la ciutat de Terrassa. La cocapital del Vallès Occidental és un dels punts del país on l'afició i el cultiu d’aquesta música gaudeixen de més bona salut. Una història d’amor sostinguda en el temps, ja que el 1935 els aficionats hi funden el Hot Club local. Tot i el desastre de la Guerra Civil, i les poques simpaties del franquisme cap a una forma d’expressió artística que els reaccionaris assenyalaven com a negroide, la flama del jazz mai es va acabar d’extingir, reviscolant amb força el 1959 amb la fundació del Club de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
Una primera Jazz Cava situada al carrer Sant Quirze entre el 1971 i el 1985, el Festival de Jazz amb activitat ininterrompuda des del 1982 fins als nostres dies, i l’obertura de la Nova Jazz Cava (de propietat municipal, però gestionada pel club) el 1994, han anat enfortint el paisatge cultural de Terrassa, que en aquest moment gaudeix d’activitat jazzística continuada entre els mesos d’octubre i juliol. Parlem de la temporada estable de la Nova Jazz Cava (noranta-set concerts aquest 2023) i del Festival, que el març de l’any vinent iniciarà la seva edició número quaranta-tres amb prop de seixanta concerts i activitats, entre els quals la presentació del disc Clap per part de l’esplèndid trompetista francosuís Erik Truffaz.
Tot i que la feina de les persones que conformen la Junta Directiva del club no és retribuïda, l’imponent calendari d’activitats que impulsa l’entitat fa necessària l’existència d’un equip professional. Es tracta d’un equip integrat per vuit persones (amb diferents graus de dedicació), coordinades per Susanna Carmona, que va començar a treballar a Jazz Terrassa l’any 1996. ¿Quin aspecte de la seva feina plau més a aquesta llicenciada en Periodisme? “El fet de descobrir artistes i música i poder-los mostrar a altra gent. El moment més emocionant de tot plegat és quan s’apaguen els llums i els músics surten a l’escenari”, afirma la Susanna. Aquell és l'instant que culmina el treball previ que ha fet, vinculat a diverses qüestions de programació, producció, promoció…

Crescuda entre flamenc, rock, blues i jazz
Nascuda a Terrassa el 1969, Susanna Carmona no ve d’una família jazzística. “A casa meva sonaven flamenc per part del meu pare i reggae i rock per part del meu germà”, ens situa. L’entrada a aquest món es va esdevenir quan tenia dinou anys mitjançant un bon amic que n’era aficionat. “Jo venia més del blues, i d'aquí vaig saltar al jazz. Recordo perfectament el primer concert que vaig veure, a la sala d’actes dels Amics de les Arts, perquè en aquell moment (l’any 1988) encara no havia obert la Nova Jazz Cava: era el Tete Montoliu Trio”. La van fascinar particularment les improvisacions i el ritme frenètic característics del bebop, un dels subgèneres jazzístics que més aprecia.

La descoberta i la sorpresa
“M’agrada la descoberta i que em sorprenguin, i per això puc escoltar i escolto de tot, no només jazz”, diu en determinat moment de la conversa la Susanna, una melòmana interessada també en el fado, la salsa, el flamenc, el rock, la samba, l’afrobeat… Tornant a la matèria jazzística, rumia una bona estona abans d’assenyalar els seus tres músics d’aquest gènere preferits: el pianista Ahmad Jamal, la cantant Billie Holiday i el trompetista Roy Hargrove. Tots tres, assenyala, “són músics reconeixibles a l’instant, amb una veu pròpia, que és el més difícil amb el jazz. Hi ha molta gent que toca molt bé, però tenir aquesta veu pròpia no està a l’abast de tothom”. Entre els músics del país que li resulten més interessants, esmenta el baterista Jordi Rossy i el jove trompetista Joan Mar Sauqué.
El seguiment de l’actualitat del jazz forma part de l’ocupació de Susanna Carmona tant per la feina que desenvolupa al club com pel fet que, des de fa quinze anys, condueix el programa Jazz Club a la Ràdio Municipal de Terrassa, espai que també es difon a les emissores de La Xarxa. “Des del principi, la idea ha estat que fos com una revista d’actualitat jazzística, parlant dels músics i concerts del moment. Una radiografia del jazz a Catalunya i, de tant en tant, també de més enllà”. Complementant aquesta idea-força, hi va encabir la secció Jazzback, de caràcter més atemporal. Una col·laboració especialitzada a càrrec del seu company, el crític musical Karles Torra, que malauradament ens va deixar el desembre de l’any passat, alguns capítols de la qual recupera de tant en tant si les circumstàncies ho justifiquen.
Parlant de l’actualitat, cal preguntar-se si el jazz viu una bona època a casa nostra: “Per nombre de músics i per projectes –considera– seria un bon moment. Hi ha més músics que mai, amb bona formació i que toquen molt bé. Una altra cosa és la creativitat, més difícil de trobar, perquè probablement entre les diverses propostes hi ha més homogeneïtat que fa vint-i-cinc anys. D’altra banda, ens trobem que el músic de jazz ha de tocar si no cada dia, pràcticament, i això és molt difícil, perquè hi ha pocs clubs. Vivim una certa crisi del directe, agreujada recentment amb el tancament del Milano de Barcelona”, exemplifica. Hi ha, per tant, diversos reptes pendents al sector, entre ells el de rejovenir el públic, vessant en el qual Jazz Terrassa està tenint èxit: “Estem contents –assenyala– perquè des de fa uns quants anys a les jam-sessions de la temporada estable prima el públic jove, per sota dels trenta anys. I la realitat és que els agrada tant el local com el que escolten. Ara el repte és aconseguir que també vinguin el dissabte…”, apunta amb un somriure.