L’organització d’uns campaments clandestins a Castellterçol, a la fi de la dècada de 1960, va constituir la llavor de l’objecció de consciència a Catalunya. Unes jornades viscudes per desenes de joves a l’ermita de Sant Julià d’Uíxols, inspirades per les reflexions del teòric de la no violència Lanza del Vasto, van propiciar el naixement d’un moviment que va fer possible allò que semblava utòpic: posar fi a al servei militar obligatori en uns anys decisius de la vida dels joves, posant a prova l’exèrcit espanyol i la mateixa dictadura franquista.
Entre els joves que s’hi van congregar hi havia l’avui calderí Pepe Beúnza, que va ser el primer objector de tot l’Estat espanyol i, entre els impulsors, figures com Lluís Maria Xirinacs o mossèn Josep Dalmau, llavors rector de Gallifa. La significació d’aquelles jornades queda recollida en el llibre Memòria democràtica i creació artística. Els orígens de l’objecció de consciència a Catalunya, editat per Eva Figueras Ferrer i Josep Font Sentias a Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La publicació rescata de la penombra els inicis de l’objecció de consciència i la seva base social i ideològica, reflexiona sobre la construcció de la memòria social i aporta consideracions i experiències del rol mediador de l’art en els processos de recuperació i de transmissió de la memòria democràtica. Les contribucions que s’hi apleguen són fruit de recerques universitàries multidisciplinàries: de les arts visuals, l’antropologia i les ciències de l’educació. La monografia inclou la documentació gràfica i textual de la rua-acció Verapau Bolet, de l’artista moianès Marcel·lí Antúnez, un dels fundadors de La Fura dels Baus, una acció artística integrada en aquest projecte.