Antoni Amat
Carrosseries muntades en cotxes infinits
Joan Alcaraz (text) , Vicenç Relats (fotografies)
L’empresari Antoni Amat i Armengol (Terrassa, 1935) no només s’ha interessat, al llarg de la seva trajectòria, per l’univers automobilístic, sinó que té altres aficions tecnològiques, com els estels, els aeromodels, els coets o els bumerangs. Enginyer industrial, no va seguir la tradició familiar –i molt egarenca– de dedicació a la indústria tèxtil, cosa que raona: “la mecànica sempre m’havia interessat molt, i vaig entendre aviat que al ram del metall hi havia la meva oportunitat”, afirma.
La ben nodrida “garrigada”
Pel seu matrimoni, va emparentar-se amb la família Garriga Mora, de Sabadell, una extensa nissaga que s’aplega cada any a la finca que Antoni Amat té a Matadepera, la població on el terrassenc acostuma a allargar-hi els estius. De l’encontre familiar, que anomenen la garrigada, han sabut fer-ne una bona tradició.
En l’àmbit professional, inicialment Antoni Amat va realitzar pràctiques a l’empresa de referència del sector metal·lúrgic que aleshores hi havia a Terrassa, l’AEG. “Em van autoritzar d’anar-hi, però amb la condició que jo em pagués la meva assegurança”, explica.
A l’automoció hi arribaria a través de l’aviació, que constituïa la seva afició veritable, des de la construcció d’aeromodels petits fins al coneixement dels avions de debò. “Vaig poder ser pilot i fer vols sense motor, una experiència molt interessant”, assegura.
Més tard, un company seu que tenia una empresa de carrosseries de cotxes va creure que hi havia algú que el podia ajudar molt. I aquest era, justament, l’Antoni, “perquè coneixia les estructures dels avions i també les dels automòbils”.
Més endavant seria contractat per Carrosseries Costa, de Terrassa, una empresa vinculada a la Seat amb la qual, al cap d’un temps, va deixar de treballar-hi. “Per això, el personal de Costa vam decidir crear una altra empresa en forma de cooperativa, Inducar, també de Terrassa –una empresa de referència en el sector–, explica. Mitjançant Inducar va continuar la relació intensa amb la gran companyia automobilística.
Sense càrrec a Seat
Va ser-ho tant, d’intensa, que a Antoni Amat li van oferir un càrrec directiu a Seat i no el va acceptar, una decisió que no és massa freqüent davant d’un oferta llaminera com aquesta. “Vaig aplicar-me allò que en castellà en diuen más vale ser cabeza de ratón que cola de león”, diu, ja que “el que no volia era haver de dependre de ningú”. “Coneixia molt bé la Seat i, en aquell moment, aquella gran empresa estava dirigida des de Madrid. I m’adonava que els directius d’aquí, quan els trucaven des de la capital del Reino, s’havien de quadrar, com si fossin militars. I això, a mi, no m’agradava...”
Artífex del Seat 1200 Sport
Gràcies a la seva continuada relació amb Seat, Antoni Amat va esdevenir el pare d’un dels models històricament més coneguts de la marca, el Seat 1200 Sport. En aquesta avinentesa, va col·laborar amb l’enginyer italià Aldo Sesanno, que duia la part estilística de l’automòbil, i Amat la part tècnica. “La col·laboració entre tots dos va ser boníssima. Quan vaig conèixer Sesanno, vaig entendre aviat que, donant al nou model el disseny que ell proposava, el Seat 1200 Sport tindria molt més futur”.
Aquell cotxe era conegut com a Bocanegra, pel seu característic frontal. La seva realització va ser un repte molt reeixit. La prova és que, “després de mig segle, va haver-hi, l’octubre de l’any passat, una trobada internacional del 1200 Sport”.
Més enllà d’aquest model, Seat faria a Inducar comandes de molts components d’un automòbil: seients, tubs d’escapament, filtres d’aire, panells de les portes... La cooperativa egarenca també treballaria per a la Ford.
L’any 1978, Amat abandonaria Inducar cercant nous projectes. “En aquell moment, jo sortia d’aquella indústria amb molt de prestigi, però amb pocs diners. Necessitava, per tirar endavant, més recursos econòmics. I amb un nou soci, que era proveïdor d’Inducar i de Seat, vam muntar una empresa, NovoStamp, que va durar sis anys”. I després, amb els seus fills, l’Antoni crearia Estamp SAU, una empresa dedicada també a l’estampació de cotxes de la qual és el president, i que té seus a Terrassa i, fora de Catalunya, a Eslovàquia, la Xina i Mèxic.
Actiu col·laborador del mNACTEC
Per la seva trajectòria, Antoni Amat té establerta des de fa anys una positiva col·laboració amb la seu central, a la ciutat egarenca, del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). “Vaig procurar inicialment que els processos de preparació d’una carrosseria, que són tècnicament complexos, no es perdessin, i que el Museu els acollís. A part d’això, vaig aconseguir que també poguessin exposar una rèplica del Flyer, el primer aparell que va volar, construïda per uns nois d’Esparreguera. Creia, també, que el mNACTEC era el lloc més idoni per exhibir-la”, explica.
Per aquesta important col·laboració, el Museu li va atorgar, l’any 2009, el Premi Bonaplata. I, cinc anys més tard, la Cambra de Comerç de Terrassa el va reconèixer amb un altre guardó al lideratge empresarial.
En un llibre sobre l’experiència d’Inducar i el Seat 1200 Sport, Luis Ángel González diu que Amat és un home d’una bondat infinita. Afalagat, ell diu: “procuro ser bo, perquè dona bons resultats, com també els dona ser amable, o ser educat. A la vida s’ha de procurar ser el millor, però sempre en un sentit positiu”.
La ben nodrida “garrigada”
Pel seu matrimoni, va emparentar-se amb la família Garriga Mora, de Sabadell, una extensa nissaga que s’aplega cada any a la finca que Antoni Amat té a Matadepera, la població on el terrassenc acostuma a allargar-hi els estius. De l’encontre familiar, que anomenen la garrigada, han sabut fer-ne una bona tradició.
En l’àmbit professional, inicialment Antoni Amat va realitzar pràctiques a l’empresa de referència del sector metal·lúrgic que aleshores hi havia a Terrassa, l’AEG. “Em van autoritzar d’anar-hi, però amb la condició que jo em pagués la meva assegurança”, explica.
A l’automoció hi arribaria a través de l’aviació, que constituïa la seva afició veritable, des de la construcció d’aeromodels petits fins al coneixement dels avions de debò. “Vaig poder ser pilot i fer vols sense motor, una experiència molt interessant”, assegura.
Més tard, un company seu que tenia una empresa de carrosseries de cotxes va creure que hi havia algú que el podia ajudar molt. I aquest era, justament, l’Antoni, “perquè coneixia les estructures dels avions i també les dels automòbils”.
Més endavant seria contractat per Carrosseries Costa, de Terrassa, una empresa vinculada a la Seat amb la qual, al cap d’un temps, va deixar de treballar-hi. “Per això, el personal de Costa vam decidir crear una altra empresa en forma de cooperativa, Inducar, també de Terrassa –una empresa de referència en el sector–, explica. Mitjançant Inducar va continuar la relació intensa amb la gran companyia automobilística.
Sense càrrec a Seat
Va ser-ho tant, d’intensa, que a Antoni Amat li van oferir un càrrec directiu a Seat i no el va acceptar, una decisió que no és massa freqüent davant d’un oferta llaminera com aquesta. “Vaig aplicar-me allò que en castellà en diuen más vale ser cabeza de ratón que cola de león”, diu, ja que “el que no volia era haver de dependre de ningú”. “Coneixia molt bé la Seat i, en aquell moment, aquella gran empresa estava dirigida des de Madrid. I m’adonava que els directius d’aquí, quan els trucaven des de la capital del Reino, s’havien de quadrar, com si fossin militars. I això, a mi, no m’agradava...”
Artífex del Seat 1200 Sport
Gràcies a la seva continuada relació amb Seat, Antoni Amat va esdevenir el pare d’un dels models històricament més coneguts de la marca, el Seat 1200 Sport. En aquesta avinentesa, va col·laborar amb l’enginyer italià Aldo Sesanno, que duia la part estilística de l’automòbil, i Amat la part tècnica. “La col·laboració entre tots dos va ser boníssima. Quan vaig conèixer Sesanno, vaig entendre aviat que, donant al nou model el disseny que ell proposava, el Seat 1200 Sport tindria molt més futur”.
Aquell cotxe era conegut com a Bocanegra, pel seu característic frontal. La seva realització va ser un repte molt reeixit. La prova és que, “després de mig segle, va haver-hi, l’octubre de l’any passat, una trobada internacional del 1200 Sport”.
Més enllà d’aquest model, Seat faria a Inducar comandes de molts components d’un automòbil: seients, tubs d’escapament, filtres d’aire, panells de les portes... La cooperativa egarenca també treballaria per a la Ford.
L’any 1978, Amat abandonaria Inducar cercant nous projectes. “En aquell moment, jo sortia d’aquella indústria amb molt de prestigi, però amb pocs diners. Necessitava, per tirar endavant, més recursos econòmics. I amb un nou soci, que era proveïdor d’Inducar i de Seat, vam muntar una empresa, NovoStamp, que va durar sis anys”. I després, amb els seus fills, l’Antoni crearia Estamp SAU, una empresa dedicada també a l’estampació de cotxes de la qual és el president, i que té seus a Terrassa i, fora de Catalunya, a Eslovàquia, la Xina i Mèxic.
Actiu col·laborador del mNACTEC
Per la seva trajectòria, Antoni Amat té establerta des de fa anys una positiva col·laboració amb la seu central, a la ciutat egarenca, del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). “Vaig procurar inicialment que els processos de preparació d’una carrosseria, que són tècnicament complexos, no es perdessin, i que el Museu els acollís. A part d’això, vaig aconseguir que també poguessin exposar una rèplica del Flyer, el primer aparell que va volar, construïda per uns nois d’Esparreguera. Creia, també, que el mNACTEC era el lloc més idoni per exhibir-la”, explica.
Per aquesta important col·laboració, el Museu li va atorgar, l’any 2009, el Premi Bonaplata. I, cinc anys més tard, la Cambra de Comerç de Terrassa el va reconèixer amb un altre guardó al lideratge empresarial.
En un llibre sobre l’experiència d’Inducar i el Seat 1200 Sport, Luis Ángel González diu que Amat és un home d’una bondat infinita. Afalagat, ell diu: “procuro ser bo, perquè dona bons resultats, com també els dona ser amable, o ser educat. A la vida s’ha de procurar ser el millor, però sempre en un sentit positiu”.
Antoni Amat, al jardí de casa seva, a Matadepera.
Un expert del món de l’automoció. El món dels automòbils constitueix un dels signes d’identitat del nostre temps. En l’àmbit industrial, hi ha moltes persones i empreses dedicades a la seva fabricació, que constitueix un dels sectors industrials més importants. També al Vallès hi ha referents personals –com el terrassenc Antoni Amat– i empresarials que hi intervenen i que han contribuït al prestigi i la solidesa d’aquesta indústria a Catalunya.