"Hi ha coses que costen molt d'expressar amb paraules. És per això que fem música". Ho diu la violoncel·lista Mariona Camats, de la Garriga, qui durant els darrers anys ha destacat com una de les solistes catalanes amb més projecció dins de l'àmbit de la clàssica. El mes de setembre passat va actuar al Palau de la Música de Barcelona a duet amb el pianista també vallesà Eudald Buch. Va ser un concert molt especial que va commemorar el centenari de l'estrena al mateix Palau de la Sonata per a violoncel i piano en Fa major, del mestre Juli Garreta, a càrrec de Pau Casals.
"Va ser molt emocionant perquè Pau Casals sempre ha estat un dels meus grans referents, com a músic, com a violoncel·lista, com a català compromès amb la seva terra, i com a gran defensor dels drets humans. A més, un dels meus professors de violoncel havia estat el seu fillol, Lluís Claret", recorda Camats, que fins a l'any 2018 solia tocar amb un instrument fabricat el 1921 pel luthier francès Marc Laberte, que havia estat propietat del mateix Casals.
Justament, a banda de Casals, Camats cita com a referents els diferents professors de violoncel amb els quals ha estudiat. I també a la violoncel·lista anglesa Jacqueline du Pré. "És una figura que m'ha inspirat molt, tant per la seva expressivitat com per la seva passió a l'hora de tocar. Crec que l'expressió és molt important a l'hora de fer música, i cal que els propis músics ens ho recordem a nosaltres mateixos quan ens disposem a tocar", apunta.

Més que una eina de treball
Nascuda a la Garriga el 1997, la música sempre ha estat molt present a la vida de Camats. "A casa hi havia un piano i els meus pares m'han explicat que de ben petita ja solia asseure'm a jugar-hi. El violoncel el vaig començar a tocar quan tenia sis anys. M'ho va proposar la meva mare, que era mestra de música, i un cop ho vaig haver provat vaig tenir clar que m'agradava. Des d'aleshores no ens hem separat mai. El meu pare diu que soc com un cargol i que el violoncel és la meva closca. Si em quedo sense l'instrument, aleshores soc un llimac. El violoncel, per mi, és més que una eina de treball", explica.
Les primeres lliçons les va rebre quan tenia sis anys a l'Escola Municipal de Música de l'Ametlla, de la mà d'Anna Mora, qui seria la seva mestra durant tota una dècada. "Gràcies a ella vaig saber que estudiar violoncel havia estat una bona decisió. A les seves classes hi vaig aprendre molt i vaig adquirir una bona base que m'ha servit per tot el que he fet després". Poc a poc, Camats va començar a tocar en directe en audicions i petits concerts tant a l'Ametlla com a la Garriga. Va ser d'aquesta manera com va acabar de trobar la vocació.

Un dia crucial
"Va arribar un dia en què vaig decidir que volia dedicar-me a la música, i això va ser quan tenia tretze anys i vaig actuar a l'auditori de l'Escola de Música Josep Aymerich de la Garriga, a duet amb el pianista Gerard Pastor. Va ser un moment crucial que va marcar un abans i un després per a mi. Vaig disposar d'una hora sencera per poder-me expressar a l'escenari, i això em va fer sentir molt lliure. Quan es va haver acabat aquell concert, vaig tenir clar que allò era el que volia fer a la vida", recorda.
Quan va tenir divuit anys se'n va anar a estudiar al Leopold Mozart Zentrum de la Universitat d’Augsburg, a Alemanya, amb el professor Julius Berger. Un cop llicenciada, va ser artista resident durant dos anys a la Queen Elisabeth Music Chapel de Waterloo, a Bèlgica, sota el mestratge de Gary Hoffman. Entre 2021 i 2022 va estudiar una diplomatura a l’Acadèmia Stauffer de Cremona, a Itàlia, amb el mestre Antonio Meneses. A hores d'ara està seguint els seus estudis a l'Acadèmia de Música de Basilea.
"Catalunya és un país petit, i això fa que de vegades els músics haguem de sortir a l'estranger a la recerca de noves oportunitats, o fins i tot per trobar el professor adequat a l'hora de seguir-nos formant. D'altra banda, el fet d'estudiar i treballar en altres països també m'ha permès conèixer molts músics que d'una altra manera no hauria conegut mai. Però per mi també és molt important mantenir-me en contacte amb Catalunya, que és la meva terra. És un vincle que no s'ha de perdre mai", explica.

Beca Pau Casals
A banda dels concerts que ha fet fins ara en diferents punts de l'Estat espanyol, Camats ha actuat també en països com França, Alemanya, Holanda, Àustria, Suïssa, Bèlgica o la Xina. Com a solista, ha tocat amb la JONC Filharmonia de l'Orquestra Nacional de Catalunya, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae de Tarragona, la Bruckner Akademie Orchester de Múnic, l’Orquestra de Cambra de Granollers i l’Orquestra Simfònica del Vallès.
A més, ha obtingut diversos premis i reconeixements, entre els quals destaca una Beca Internacional de la Fundació Pau Casals l'any 2016. "Va ser molt important per mi, perquè em va donar l'empenta que necessitava per anar a estudiar a Alemanya. A tot plegat, cal sumar-hi tot allò que Pau Casals ha significat i segueix significant a la meva vida. Per tant, és un dels reconeixements que més il·lusió m'han fet".
Amb tot, la violoncel·lista es declara poc partidària dels premis i dels concursos. "No m'agrada plantejar la música com si es tractés d'una cursa o d'una competició per veure qui obté una millor nota. És clar, que hi haurà músics que tocaran millor que d'altres. Però aquestes coses no es poden valorar amb un sistema de puntuació. Oi que quan anem a visitar un museu no posem una nota a cada quadre? Doncs amb els músics tampoc ho hauríem de fer. És bo que cadascú toqui a la seva manera i que hi hagi varietat", conclou.