Rere el nom artístic de Ven’nus, un projecte amb cada cop més renom a l’escena musical catalana, s’hi amaga Valèria Núñez Saurí (Sabadell, 2000). Fruit inicialment d’una broma derivada de la combinació de cognoms a l’adreça electrònica i d’un seguit de semblances casuals amb el planeta, el joc de paraules ja revela la música intimista de l’artista vallesana, que s’entrega amb sinceritat a cada cançó.
Graduada en cinema per l’ESCAC, la jove sabadellenca va decidir fer el salt a la música durant la pandèmia, quan va “començar a enregistrar i penjar temes de manera orgànica”. El seu projecte artístic va néixer, doncs, entre dubtes i des de zero, perquè “no tenia contactes ni recursos”. Amb el sou de la seva primera feina, al restaurant Toc Al 2, va comprar-se un micròfon, i va ser la bona rebuda de les cançons el que la va animar a tirar-lo endavant. Tot i que la seva incursió al món de la música era imprevisible, en certa manera, explica que de petita havia fet classes de bateria i piano a l’escola CEME i sempre s’havia sentit connectada a la veu perquè “a la veu hi ha missatge, normalment”.
Descobrim que Ven’nus és fruit del vessant artístic holístic de la jove cantautora. A banda de la formació en cinema i la inquietud audiovisual, fàcilment copsables al projecte musical que fa créixer, explica que fer classes a l’escola de dansa Ritme durant la infantesa i l’adolescència li va obrir les portes al teatre, cosa que la va vincular així amb l’art escènica tan arrelada a la seva ciutat natal.

Entre Cal Japó i el Parc Catalunya
Tot i que ara viu a Vilafranca del Penedès, es manté connectada amb la seva ciutat. Torna sovint a Sabadell per visitar família i amistats, i segueix de prop i amb interès els moviments socials que hi tenen lloc. Amb una mirada un punt nostàlgica, assegura haver fet vida entre la Plaça de Cal Japó, darrere el seu institut, i el Parc Catalunya, on anava amb bicicleta amb la família. Alhora, l’artista es mostra crítica amb la manca d’espais d’oci a Sabadell i considera que “no es va saber escoltar gaire els joves”. També parla amb il·lusió del Torrent dels Colobrers, lloc predilecte per a les excursions amb l’Esplai la Trepa, del qual va ser infant i monitora, mentre rei­vindica l’educació en el lleure. Considera que haver format part d’entitats l’ha fet sentir més arrelada a la ciutat, tot i afirmar que “el centre de Sabadell és bastant un poble”.
Després de publicar dos àlbums —Naixement (2021) i Bocaterrosa (2023)—, la proposta artística emergent de Ven’nus s’ha anat consolidant. Tanmateix, la jove sabadellenca continua abraçant la diversitat musical, explorant gèneres i “sense posar límits en l'àmbit sonor”. Al darrer àlbum, ha comptat amb les col·laboracions de Meritxell Neddermann i Ferran Palau. També ha col·laborat amb el vallesà Triquell i d’altres artistes de l’escena musical del país, amb qui assegura que “han fet xarxa” arran de trobar-se en situacions semblants. Enorgullida i entusiasmada, explica que en l’EP que veurà la llum el febrer vinent cada single té una producció diferent.

Etiquetes i referents diversos
Amb il·lusió i dedicació fa avançar el projecte, i es mostra contenta amb la manera com creix, naturalment i orgànica i “no per la via de la viralització, amb nominacions al Premis Enderrock i actuacions destacades com a la Marató de TV3 del 2023”. Crítica amb la moda actual “de fer que tot sembli molt fàcil i desenfadat”, Ven’nus no amaga que els inicis no van ser del tot fàcils. “Això és una opció de vida?”, es preguntava sovint. Sosté que impulsar un projecte musical requereix “estar oberta al canvi i tenir capacitat per adaptar-se”, i també estar disposada al procés inherentment canviant, des de la creació a l’exhibició. Assegura, tanmateix, que recentment ha fet un descobriment: “la clau és connectar amb mi mateixa, que surti de dins”, diu. La seva capacitat de sorprendre i fer vibrar el públic fan de Ven’nus una figura prometedora en el panorama musical català. “De vegades m’han de frenar i tot”, exclama la jove sabadellenca, tot deixant entreveure que el projecte musical de Ven’nus té una llarga vida al davant.
La música de Ven’nus té referents ben diversos. Escriu i compon en català i assegura: “no em van faltar referents; sempre vaig tenir la música en català com a opció, des d’Albert Pla i Lluís Llach fins a les bandes mainstream en català”. Alhora, afirma que l’impuls que pren el projecte musical beu especialment de la música experimental d’artistes com Frank Ocean i Fred Again. Possiblement per aquesta diversitat de referents i sons, la música de Ven’nus és difícil de catalogar. Si bé ha estat inclosa sota nombroses etiquetes, l’artista troba que “de vegades queden limitades”


Artífex del Seat 1200 Sport
Gràcies a la seva continuada relació amb Seat, Antoni Amat va esdevenir el pare d’un dels models històricament més coneguts de la marca, el Seat 1200 Sport. En aquesta avinentesa, va col·laborar amb l’enginyer italià Aldo Sesanno, que duia la part estilística de l’automòbil, i Amat la part tècnica. “La col·laboració entre tots dos va ser boníssima. Quan vaig conèixer Sesanno, vaig entendre aviat que, donant al nou model el disseny que ell proposava, el Seat 1200 Sport tindria molt més futur”.
Aquell cotxe era conegut com a Bocanegra, pel seu característic frontal. La seva realització va ser un repte molt reeixit. La prova és que, “després de mig segle, va haver-hi, l’octubre de l’any passat, una trobada internacional del 1200 Sport”.
Més enllà d’aquest model, Seat faria a Inducar comandes de molts components d’un automòbil: seients, tubs d’escapament, filtres d’aire, panells de les portes... La cooperativa egarenca també treballaria per a la Ford.
L’any 1978, Amat abandonaria Inducar cercant nous projectes. “En aquell moment, jo sortia d’aquella indústria amb molt de prestigi, però amb pocs diners. Necessitava, per tirar endavant, més recursos econòmics. I amb un nou soci, que era proveïdor d’Inducar i de Seat, vam muntar una empresa, NovoStamp, que va durar sis anys”. I després, amb els seus fills, l’Antoni crearia Estamp SAU, una empresa dedicada també a l’estampació de cotxes de la qual és el president, i que té seus a Terrassa i, fora de Catalunya, a Eslovàquia, la Xina i Mèxic.

Actiu col·laborador del mNACTEC
Per la seva trajectòria, Antoni Amat té establerta des de fa anys una positiva col·laboració amb la seu central, a la ciutat egarenca, del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). “Vaig procurar inicialment que els processos de preparació d’una carrosseria, que són tècnicament complexos, no es perdessin, i que el Museu els acollís. A part d’això, vaig aconseguir que també poguessin exposar una rèplica del Flyer, el primer aparell que va volar, construïda per uns nois d’Esparreguera. Creia, també, que el mNACTEC era el lloc més idoni per exhibir-la”, explica.
Per aquesta important col·laboració, el Museu li va atorgar, l’any 2009, el Premi Bonaplata. I, cinc anys més tard, la Cambra de Comerç de Terrassa el va reconèixer amb un altre guardó al lideratge empresarial.
En un llibre sobre l’experiència d’Inducar i el Seat 1200 Sport, Luis Ángel González diu que Amat és un home d’una bondat infinita. Afalagat, ell diu: “procuro ser bo, perquè dona bons resultats, com també els dona ser amable, o ser educat. A la vida s’ha de procurar ser el millor, però sempre en un sentit positiu”