Vint-i-cinc anys del Ball de la bola de Sabadell
La dansa que identifica la ciutat arriba al quart de segle i arrela com a element del seu patrimoni immaterial
Tomàs Manyosa Ribatallada
(text)
, Jordi González (fotografies)
El Ball de la bola de Sabadell d’aquest any 2023, en el marc de la festa major de la ciutat, ha tingut una significació especial ja que s’ha celebrat la vint-i-cinquena edició d’una dansa que es va començar a bellugar a finals del segle passat, concretament l’any 1998.
La idea de fer el ball va sorgir a partir de les conclusions del debat “La cultura tradicional i popular a Sabadell al segle xxi”, que va tenir lloc a Sabadell el 13 de desembre de 1997, i al llarg del qual es va destacar com a tret generalitzat la manca d'un fet singular i popular a la ciutat que li donés personalitat. A partir d’aquí, l'Esbart Sabadell Dansaire va posar-se a treballar en la qüestió i va formar una comissió amb el propòsit de crear un ball per ser ballat per la festa major que pogués esdevenir amb el temps popular i tradicional.
Prèviament, es va crear una comissió de treball que estava presidida per Josep Egea, amb Jaume Nonell i Lluís Subirana en la investigació històrica, Joan Manau en la part musical i Montserrat Capdevila i Tomàs Manyosa en la coreogràfica. Fruit de la recerca històrica es va saber de l’existència de l’anomenat Ball dels hereus. que cita Marian Burguès i Serra en el seu llibre Sabadell del meu record (1929) i, la d’un tipus de beguda –la bola– que cita Joan Sallarès i Castells a la seva obra A l’ombra del campanar (1970) i que es bevia per la festa major a final del segle xix. Consistia a barrejar en una gran sopera cervesa i gasosa amb un bolado –sucre a punt de bola fort, esponjat amb glaça feta de clara d'ou i sucre de llustre i un pols de cremor tàrtar que se serveix a peces per dissoldre amb aigua– al mig, regat amb rom i s'encenia fins que quedava fos en el líquid.
Seguici ritual
El Ball de la bola es balla la tarda de diumenge de festa major. S’inicia amb un seguici format per les parelles guanyadores d’anys anteriors i representants d’entitats sabadellenques, encapçalada per la parella guanyadora de l’any anterior, anomenada els de la bola. El seu recorregut comença a la Casa Duran i va fins a la plaça de Sant Roc, on l’alcalde o alcaldessa espera la comitiva a la porta de l’Ajuntament i posa els medallons identificatius de guanyadors de l’any anterior a la primera parella. A partir d’aquest moment comença el ball pròpiament dit, que té tres parts: la introducció o passejada, el ball o ballada que té dues parts, el cuc i el canvi de parella i finalment la bola.
La introducció o passejada és el moment en què totes parelles que vulguin participar-hi han d’entrar al centre de la plaça fent una gran rodona uns darrere dels altres. En el cuc tots els balladors agafats de mans i saltant fan diverses evolucions acabant amb unes giragonses semblants a les d’un cuc. Després ve el canvi de parella en la qual fent uns passos repetitius, dos petons i picant de mans, es va canviant de parella. Finalment, arriba la part més esperada, la bola, que és un vals-jota. En aquest moment tothom recupera la seva parella inicial i van a buscar una safata i una copa amb la beguda de la bola. Es tractarà doncs de ballar per parelles el vals-jota –primer molt lentament i molt ràpid al final– intentant que no caigui la copa amb la beguda de la bola de sobre la safata. A mesura que van caient les copes, les parelles queden eliminades fins que només queda una parella ballant, que és proclamada guanyadora. Després l’alcalde o alcaldessa traspassa els medallons de la parella guanyadora l’any anterior a la del present any, fent un brindis tots plegats.
Patrimoni Dansa
